Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cronologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cronologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2014

Magí Pontí i Ferrer

Magí Pontí i Ferrer és l'únic artista, i músic en particular, que té retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres de l'Ajuntament de Manresa. Va ser incorporat l'1 de setembre de 1900.
Va néixer a Manresa el 18 d'agost de 1815 (el 2015 farà 200 anys) i als 7 anys va començar la seva formació musical a la Capella de la Seu dirigida aleshores per Caietà Mensa. El 17 de març de 1826 va entrar a l'escolania de Montserrat on destaca en l'execució a l'orgue i en composició, sota el guiatge dels monjos Jacint Boada i Benet Brell.
L'any 1831 els seus mestres l'envien com a organista al Monestir de Sant Cugat del Vallès i el 1833 guanya les oposicions a organista de la Catedral de Lleida, càrrec que ja no abandonarà mai més.
El 1864 creava l'escola de músics de la Casa de la Misericòrdia i poc després la Banda Municipal. També organitzà cors infantils i colles de danses amb els alumnes de les escoles. El 1871 obté el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Lleida.
Va patir una feridura mentre acompanyava al piano una lliçó de solfeig de la Casa de la Misericòrdia i morí el dia 22 d'Octubre de 1881.
La seva música, degut a la seva formació i al context on treballa, és encara de l'estil del barroc del segle XVIII tot però inicia el canvi cap unes formes i conjunts instrumentals més adients a l'època: el romanticisme.
El gruix de la seva obra està dipositat a l'arxiu de la Catedral de Lleida. Inclouen 15 misses, 4 Benedictus, 2 requiems, 7 Salve Regina, 25 composicions en llaí, 32 en català i castellà, obra per a orgue, fugues, aires de dansa, capricis, simfonies, temes amb variacions....
Tant en l'obra com en la biografia molt poc estudiat.
Per saber-ne més:

GASOL, Josep Maria. La Galeria de Manresans Il.lustres. Ajuntament de Manresa. Manresa 1988.

Magí Pontí. Una altra lectura de la seva biografia. Josep Ma Vilar a Dovella 1988 nº 26

diumenge, 3 de novembre del 2013

El Conservatori de Música a Manresa

És evident que la necessitat d'ensenyament musical a la nostra ciutat ha anat lligat sempre a l'ordenament social, polític, pedagògic i de pensament de cada época. Durant molts segles l'ensenyament musical va estar en mans de l'Església a través de la Capella de la Seu (documentada des del 1611). A mitjans del segle XIX la desamortització, el romanticisme i noves necessitats musicals mouen l'ensenyament musical cap als Conservatoris, que eren d'orígen fonamentalment privat. O consolidat el segle XX i amb els corrents de democratització de l'ensenyament i la cultura, governs i ajuntaments també hi participen. I a les darreries del segle XX amb l'adveniment de noves músiques, expressions musicals i la renovació pedagógica es creen noves formes d'ensenyar-la (es crea l'escola de música Esclat el 1976).
Així doncs la historia del Conservatori de Manresa esdevé a través de tot el segle XX un reflex de tot aquest camí:

1845 (Reial Ordre del 17 de març). Es cedeix l’edifici que havia estat el Convent de Sant Domènec a l’Ajuntament per finalitats docents.

1849. L’Ajuntament ho cedeix a dues escoles d’ensenyament primari i comencen els projectes per construir-hi un Conservatori.

1855. Projecte elaborat per Marià Vallès i Julio César Tantalora com a còpia dels esquemes de funcionament de les Capelles (s’aprèn mentre s’exerceix com a músic a la banda). S’estableix al col·legi Sant Ignasi.

1876. L’Ajuntament accepta la proposta d’un grup de manresans per establir a l’ex convent de Sant Domènec la “Sociedad del Conservatorio de Música y Declamación de Manresa” que ha de nodrir de músics el teatre (acabat el 1878).

1897. Es presenta el projecte de creació d'un Conservatori auspiciat per I’Ajuntament que encara estava en funcionament els primers anys del segle XX.

1910 (març). Creació de l’escola de música de l’Orfeó Manresà en conveni amb la Junta de Govern del Conservatorio de Música y Declamación  Es donen classes de solfeig i gimnàstica rítmica (mètode Dalcroze). S’instal·la a l’edifici del Conservatori.

1911 i 1913. L’Orfeó demana a l’ajuntament reconeixement i pressupost fix.

1914 (15 de gener). En Joaquim Pecanins, com a mestre - director de I ‘Orfeó Manresa, proposa la creació d'una Escola Municipal de Música  que fos ampliació dels estudis del Orfeó Manresà.

1914 (3 de setembre). A proposta de Joaquim Pecanins es transforma l’escola de l’Orfeó en I'Escola Municipal de Música i obté assignació de pressupost municipal.

1930. Es pren la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música.

1932. Creació definitiva de I'Escola Municipal de Música.  Guanya el concurs de director Miquel Blanch i es confecciona el reglament.

1936-1948. Ocupa un pis al carrer Sobrerroca.

1966. Decret de 10/9/66 (BOE 24-10-66) pel qual es reconeix com a Conservatori elemental de música.

1979. Decret de 13/7/79 (BOE 27-8-79), pel que s'autoritza el grau professional.

2002. Instal·lació del Conservatori a l’antiga fàbrica Balcells.

Cronología extreta de:

Consevatori al segle XIX de J. M. Vilar .PDF

Conservatori. Antecedents i orígen. J. M. Vilar .PDF

Conservatori. La història. Valentí Vilar .PDF

http://www.conservatori-manresa.cat/historia.php

divendres, 2 d’agost del 2013

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.
Arxiu Jaume Pons
1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html






dimecres, 5 de setembre del 2012

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

divendres, 20 de juliol del 2012

Ministrers de l'Aixada I

Els Ministrers de l'Aixada és un grup de música de repertori medieval-renaixentista nascut a Manresa el 2007 en el si de la Fira de l'Aixada. És en aquesta Fira que ha anat agafant relleu tant pel que fa a la implicació en la pròpia festa (concert, acompanyant danses per l'ACB o diferents figurants, el conte per a infants La princesa Sibil.la, participació al miracle de la Llum, baixada de la Llum als Infants...) com a projectar-se a l'exterior, tocant en diferents fires i mercats medievals tant de Catalunya com a fora.

Cronologia

2007
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert a la plaça de l’Ajuntament).
2008
Fira de l’Aixada de Manresa. (concert a la plaça de l’Ajuntament).

2009
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert a la plaça de Sant Ignasi malalt i Danses).

2010
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert, Escenificació de Pere III, Ball, processó del bisbe),Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà. Mercat Medieval de Calafell. (Cercavila), Sopars medievals al Castell de Balsareny. (Ambientació de l’espai i dansa del ventre),

2011
Fira de l’Aixada de Manresa (Danses pirinenques de l’ACB, Cercavila, Miracle de la Llum), Fira Medieval d’Anglesola, Trobada de Grups de Recreació Medieval de Ciutadilla, Mercat Medieval dels Canonges de la Seu d’Urgell, Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà, Mercat Medieval de Sant Julià de Lòria. Andorra, Mercat medieval de Peratallada, Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra, Fira de Sant Andreu a Manresa, Fira de Nadal Gavà, Audició del Conte de la Princesa Sibil.la a l’escola de música Esclat de Manresa, Audició del Conte de la Princesa Sibil.la al Ceip Puigberenguer de Manresa, Contribució a l’aniversari del Grup de dansa Cor de Catalunya de l’espectacle 1714.

2012
Fia de l’Aixada de Manresa (Cercavila, Conte de la Sibil.la, Danses pirinenques de l’ACB, Miracle de la Llum),Trobada de Grups de Recreació Medieval de Ciutadilla (Ambientació de la fira medieval, Conte de la Princesa Sibil.la), Mercat medieval dels Canonges de la Seu d’Urgell (Conte Princesa Sibil.la, Ambientació del mercat, Acompanyament de figurants), Mercat medieval de Castellet i la Gornal (Acompanyament de figurants, Cercavila), Alfonsadas a Calatayud Aragó (Acompanyament de figurants, Cercavila i Animació dels carrers), Mora Morisca a Móra d’Ebre (Cercavila, ambientació del mercat, Acompanyament de figurants), Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà (Cercavila dels Comtes de Pinos, Ambientació del sopar medieval, Ambientació del mercat, Danses amb l’Esbart Cadi, Audició de la Princesa Sibil.la al Ceip Doctor Farré d'Artés.

2013 
XV Fira del Camí Ral de Vilanova del Camí. 26 al Mercat Màgic del 16è Cau de les Bruixes a Centelles, Fira de l’Aixada de Manresa, Pacte de la Concòrdia a Manresa, Audicions del conte a escola Puigberenguer de Manresa i Escola Montserrat de Sant Just Desvern, Festes de la Malavella de Caldes de Malavella, Fira de la sal a Cardona, VIII Alfonsadas a Calatayud, Festes de la Baronia de Pinós a Bagà,El retorn dels Càtars a Gòsol, XVIII Jornades de Refugis Càtars a Éller, XVIII Jornades de Refugis Càtars a Bellver, Castelló Empúries XXIII Terra de Trobadors, Mercat de Tots Sants de Sant Benet de Bages, Mercat Medieval de Vic i el Mallol, Mercat de Collbató, Mercat medieval de Viladecans i Castell de Castellar.

2014 
Mercat medieval de Vilanova del camí Fira de l'Aixada a Manresa, Enterrament de la sardina a Sallent, Primeres jornades medievals del Restaurant Europa de Pineda de Gavà, II Mostra de productes de la terra de Rajadell, XVII Mercat medieval de Calonge, Fira mercat del mercat de Sant Andreu (BCN), 37a Tamborinada a la Ciutadella (BCN), Hora del conte a Manresa 2013-14 (Casino i Les Bases), Montfalcó Murallat Medieval, IX Alfonsadas a Calatayud, Fira medieval Escaló, Festes de la Baronia de Pinós a Bagà, Ranxos de Bonany Medieval, Resistents a Castellbell i el Vilar, IX Fira de la Bruixeria a Sant Joan les fonts, IX Mercat Medieval Creu Coberta, Hora del conte a Manresa 2014-15 (Casino), Mercat de Tots Sant de Sant Benet de Bages,Audicions de Santa Cecília a l'escola de música Esclat de Manresa, El Mallol, Mercat de Sant Nicasi de Gavà.

2015 
Fira del Camí ral de Vilanova del Camí, l'hora del conte a la Biblioteca de l’Ateneu les Bases de Manresa, Cau de les bruixes a Centelles, Fira de l’Aixada, Festa medieval d’Hostalric, Concert a L’Església de Sant Sebastià del Castell de Sallent, Ball a l'Aplec de Caramelles d'Aguilar de Segarra, Mostra a Rajadell, maig Fira de Sant Ponç a Castelldefels, Mercat medieval dels canonges a La Seu d’Urgell, Mercat medieval de Puigcerdà, Feria medieval a Daroca, Mercat Medieval de Calaphell, Fira Medieval a Creu Coberta, Fira Medieval del Castell de Sentmenat, Fira Medieval de la Selva del Camp. Fira de Nadal de Sant Celoni, Mercat de Sant Nicasi de Gavà, Viu el Nadal al Poble Espanyol,

2016 
Jornades Templeres Vila de Bagà, Fira Medieval d'Hostalric, conte a biblioteca de Navarcles, Fira de la terra a Rajadell, Fira de la sal Cardona, Esquellotada Sant Vicenç de Castellet, conte a Terrassa, Mora Morisca de Móra d'Ebre, Sant Joan de les Abadesses, la XII Fira Medieval de Na Mercadera a Perelada, XXVI Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries, V Fira d'Artesania de Montfalcó Murallat, Va Fira-festa Medieval del Castell de Sentmenat, XI Mercat Medieval de Creu Coberta, Halloween a Sant Salvador de Guardiola, l'Escola Renaixença de Manresa, Fira de Nadal de Sant Celoni, Medieval Castrum Fidelis de Castelldefels,

2017 
Cavalcada de SSMM els a Reis d’Orient Campins, XXa Fira de l’Aixada de Manresa, l’Esquellotada i Fira del vapor a Sant Vicenç de Castellet Fira Medieval d'Escaló, Mercat Medieval del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses

divendres, 6 de juliol del 2012

El compositor de tangos manresà.

En Manuel Jovés i Torras va neixer a Manresa el 8 de març de 1886 i morí a Buenos Aires el 27 d'agost de 1927. Director de l'Orfeó Manresà (1905-1908), ho va deixar per marxar a l'Argentina. Apassionant:

1887, 7 de març. Neix a Manresa.

1894-97. Estudia a l’Escolania de Montserrat.

1906, 28 de gener. És nomenat director de l’Orfeó Manresà.

1906, 13 de maig. Dirigeix el seu primer concert a Sant Ignasi I s’nterpreta per primer cop "El Mestre" d'en Pecanins.

1907, 26 de maig. Estrena la sardana “Salve”

1907, 31 d’agost. Dirigeix “Divendres Sant” de Nicolau

1907, 12 d’octubre. Acompanya la violinista Julia Bello interpretant Sarasate Beethoven…

1908, 28 juliol. El Consell directiu de l’Orfeó el cessa de director.

1908, 5 d’agost. Abans de la ratificació de la baixa, Jovés presenta la dimissió.

1909. Arriba a Buenos Aires.

· Ensenya particularment música i cant.

· Acompanya a figures estel·lars del cuplé como Lola Membrives, Raquel Meller, La Goya,.. actuant en cafès, confiteries i altres llocs.

· Dirigia el septet del Café Colón.

· Un dels primers pianistes de Carlos Gardel.

· Gardel va gravar set tangos de Jovés: ”Loca”, “Pobre milonga”, “Corazon de arrabal” “Patotero sentimental”, “Nuves de humo” i “Buenos Aires”.

· Apassionat del folklore sudamericà viatja per l’interior d’Argentina i Xile.

· Forma part del dúo "Las Porteñas" on dóna a conèixer la seva producció.

· Va compondre cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas, revistes i sobretot tangos.

· Dirigeix espectacles de revista als teatres Nacional, Cervantes i Florida i com a director d’orquestra al Coliseo i el Royal entre d’altres.

· Organista de la Catedral de Mendoza.

1927, 26 agost. Mor a Buenos Aires.



Per saber-ne més:

Escolteu-ne uns tangos.
Biografia desde Argentina:
http://www.todotango.com/spanish/creadores/semblanza.aspx?id=231&ag=

Biografia desde Manresa:
http://www.orfeomanresa.com/mesinfo.php?idBloc=284

Partitures:
http://www.todotango.com/spanish/Las_Obras/PartiturasAutor.aspx?idc=231

BALLÚS i CASÒLIVA, Glòria. El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Farell, Manresa 2006.