Llegendes urbanes de Manresa

Manresa, la ciutat subterrània. 

Potser pensant en el carrer del Balç sempre he sentit a dir que Manresa està tota foradada per sotaterra. Un entramat de passadissos que connecten edificis i llocs de Manresa

El Pakistanés de les flors. 

Aquesta parla que aquest bon home no és pas de Manresa sino que ve de Barcelona amb l'últim tren de la nit i marxa amb el primer del matí.

La Mina a Manresa. 

Ara ja fa temps que es deia que la Generalitat que preveia el trasllat del barri metropolità de La Mina cap al Bages.

La Quica. 

Les llegendes urbanes sobre aquesta dona són encara ben mítiques.

L'assassinat de la Casa de la Culla. 

Els masovers de la casa de la Culla van ser assassinats el 1923 amb poc temps de diferència. Des de llavors hi ha qui diu que prop de la llar de foc de la casa hi passen coses estranyes. 

Lenin visita Manresa. 

Realitzant la ruta ferroviària de Barcelona a Saragossa. Per causes desconegudes, possiblement una avaria, el tren es va aturar a la nostra ciutat i el nostre personatge es va deixar veure per Manresa. Deien que va matar les hores a la Bodega Tomàs (al costat de l'actual Restaurant El Vermell). Anys més tard, el van reconèixer per la premsa 

El venedor de mocadors. 

Sempre s'ha sentit a dir que aquest bon home (sempre amb cadira de rodes) se l'ha vist caminar perfectament i que a part de vendre mocadors també venia altres tipus de substàncies força més nocives. 

La casa fantasma de la Creu Roja. 

L'antiga seu de la Creu Roja a Manresa al carrer Garceran Andreu era coneguda pels rumors que deien de sorolls, objectes que es movien sols, llums que s'apagaven, etc. 

Tito era manresà
La llegenda afirma que el líder iugoslau Josip Broz (Tito) en realitat era un manresà anomenat Josep Bros, aprofitant la guerra civil es va fer passar per brigadista internacional (1937) i al acabar la guerra va allistar-se als partisans iugoslaus comunistes.

El croisant de la plaça de Sant Ignasi malalt.

Hi ha detalls que provoquen que un mateix s'inventi una història urbana, o no?

Més túnels
Hi ha un entramat de túnels de Santa Clara i la Seu que arriba fins a Montserrat

El misteri de la Llum i el Pou de la gallina

Són les grans llegendes (urbanes o no) de Manresa.

Per saber-ne més:

• Llegendes urbanes de Manresa
• Llegendes urbanes de Manresa
• El croisant de la plaça Sant Ignasi malalt
• Llegendes d'Històries manresanes
• La Manresa fosca d'Històries manresanes
• El venedor de mocadors
• El legionario
• La quica
• Llegendes urbanes i minories de Cristina Sánchez Carretero

25 anys de Festa Major Alternativa

25 anys de Festa Major Alternativa no és poca cosa. I encara menys el munt de concerts, idees, activitats, sinèrgies, feines ... abocades a la ciutat.


1992 - Ia alternativa a Manresa i al País a la plaça Europa amb només dues barraques: Ateneu La Seca i el Casal d’amistat amb Cuba. Actuen: Cabrianes MC, Skatològics i Ves de préssec.

(1992)

1993 – IIa edició i ara al Puigmercadal. Actuen: Gog i Magog (teatre), Còdigo Neuròtico, Cabrianes MC, Comando Moriles, Ves de préssec, Aluminasix, Kerelles…

(1993)

1994 – IIIa edició. “No hi som tots” (lema de la concentració). S’afegeix el dijous a la festa i el dilluns de Correfoc un cercatasques. Actuen: Teiatru (teatre), Les Kandela (teatre, Moià-BCN), Accidents Polipoètics (teatre, BCN) i Inadaptats (Vilafranca), Skaparàpid (València), Chill Out (Bages), Lapsus (Bages), Llunàtics (Priorat), Radikal Style…

(1994)

1995 – IVa edició. “Pro-legalització del cannabis”. Rebombori mediàtic per la Fumada Popular. Actuen: La Charanga Revoltosa (Tarragona), Skatobeat (BCN), Color Humano, Thorpe Brass (Tarragona), , L’orquestra Cacauets, Headache (Manresa), Cabrianes MC (Bages), Copyright (Bages),….

(1995)

1996 – Va edició. “Festa si, militars no”. Aquest any ja són set els col.lectius. Actuen: Les Kandela (teatre-BCN), Subterranenan Kids (BCN), Obrint pas (València), Scareface (París), Thorpe Brass, Bulgarcitos (Rubí), Òs Pedrer(Vic), Manifiesto (Badalona), Txaranga Revoltosa,Speereth (Girona),.…

(1996)

1997 – VIa edició. “La mili no mola, militars a la cassola”. Actuesn: Leandre (clown), The Scofflaws (NY) , Thorpe Brass, Gran Orquestra Republicana, Red Alert (Anglaterra). Scatobeat (Gràcia), Blue Devils (Manresa), Hechos contra el decoro (Madrid), Falta Aprendiz (Manresa)….

(1997)

1998 – VIIa edició. “Tant malament que estem i tan bé que ens ho passem” (Albert Pla). Actuen: A Txapella (BCN), Answer, Batzac (Sabadell) Habeas Corpus (Madrid), Fundación Tony Manero (BCN), Sentrncia (Sallent), Amics del JB (Bages), …

(1998)

1999 – VIIIa edició. “Salvem la plaça Puigmercadal, Volem espais públics vius!”. Actuen: Cansancio (Cardona), Kop (Girona), Chill Out (Bages), Booguie Dreams (Manresa), Street Bastards (Manresa), Dusminguet (La Garriga), primera actuació de l’Orquestra de la FMA (Bages), Gfom (Bages), Macaco+sound system (BCN),….

(1999)

2000 – IX edició. “Se’ns pixen a sobre i la prensa diu que plou”. Bategen els gegants de l’Alternativa. Actuen: Answer (Vallbona), El Corazon del Sapo (Saragossa), Skarnio (Galícia), La Carrau, Les Madames (jazz), Merino (cantautor), EnblanK (dansa), Ninus Show (titelles), Família Torelli (Lleida), Ki Sap (València), Orquestra Alternativa (Manresa), El Frenillo de Gaugin (Girona), Street Bastards (Manresa),…

(2000)

2001 - Xa edició. “Cremem el capital” (lema de la falla). Primer any de la falla, paellator i calçotada popular (10 de març). Actuen: Rábia positiva, Vanilla Muffins (Suissa), La Thorpe Brass, Orquestra Alternativa, Rábia Positiva, Cheb Balowsky, Paparazzi, Airgamboy (Zamora)…

(2001)

2002 – XIa edició. “Antifeixisme”. Es fa al pati de l’Escola d’Arts i Oficis degut a les obres a Puigmercadal. Primera edició del concurs de crits. Actuen: Raimon i Garfunkel, Wasamba, Berri Txarrak, Orquestra Alternativa, Gertrudis, …

(2002)

2003 – XIIa edició. Edició marcada per la guerra d’Irak. Retorn al Puigmercadal. Actuen: Sapastres, Zea’s, Plouen Catximbes, Che Sudaka, Orquestra Alternativa, Pirat’s Sound Sistema, Jaia, Contrabando de ideas, Sagarroi, Skárnio (Galícia), Disidencia, La violeta, Tsé-tsé…

(2003)

2004 – XIIIa edició. Actuen: Plouen Catximbes, La belle Image (França), Orquestra Alternativa, Rauxa (Sabadell), A Capel.la Punk (Manresa), Pastorets Rock (Leida), Dimbaya (Manresa), Manteka (Bages), Angel Crew (Holanda), Pirat’s, Backfire, Fun Atuff (Bèlgica)…

(2004)

2005 - XIVa edició. “Llibertat preses polítiques”. Apareix la formiga com a mascota de la FMA. Actuen: Remendaos, At Versaris, Ameba, A Capella Punk (Manresa), XXL, The Black Kiss Project (Manresa), La tropa, Plouen Catximbes, Raimon&Garfunkel, Grip, Revolta 21, No Turning Back, Gossos, New york Ska Ensemble,…

(2005)

2006 – XVa edició. “Salvem la riera de Rajadell” (lema de la caminada/bicicletada). Primer any en incorporar un DJ. Actuen: Ameba (Vallès), Mauresca Fracas Dub, Insershow, The Solanos, Ejectés,…

2007 – XVIa edició. “Recuperem la memoria histórica, recuperem els carrers” (Títol del cercavila). Actuen: Miquel Gil, Habeas Corpus, Cesc Freixas, Dabe Barker, Belda i els Badabadoc,Orquestra Alternativa, Ayvala…

(2007)

2008 – XVIIa edició. “Casa nostra, el seu abocador”. Primera sessió petarda amb DJ. Actuen: Feliu Ventura, At Versaris, Actitud María Marta (Argentina), Pepper Pots, Etsaiak, Revolta 21, Subterranean Kids, Efedefunk, La Carrau,…

(2008)

2009 – XVIIIa edició. “Som com ens sentim, alliberem-nos del patriarcat”. Primera FMA Infantil. Actuen: Sapastres, Falta Aprendiz, Bulgarcitos, THC, A Capel.la Punk, CO2, The penguins, Projecte Bu (Manresa), Ves de Préssec, Orquestra Alternativa, Banda Conmoción (Xile), The Toasters (NY), The real McKenzies (Vancouver), Brain Damage (França)…

(2009)

2010 – XIXa edició. Primera cagada del tió i s’estrena la Colla Bastonera Manrúsia van del Pal. Actuen: Circ Pistolet, La cosa és Mostra, Crònics, Malastrugança, Hysteresis of Anger, Ninja Pastori, Dijous Paella, At Versaris&As Trio, The Cabrians, , Estricalla, Macarrada, The Mahones (Toronto),…

(2010)

2011 – XXa edició. S’estrena Alternativa Cultural. Actuen: Txaranga La Chomba, KOP, Belda i els Badabadoc, Remendaos, The radio Clash, Eina, La revenge, La Thorpe Brass, KOP,…

(2011)

2012 – XXIa edició. “Sense drets, sous ni futur, que treballin ells!”. Actuen: Les Absentes, Dr. Ring Ding (Alemanya), S’Temple Bar, Germans Barrios, Insershow, Albert Palomar, Kòdul, The Pengüins,…

(2012)

2013 - XXIIa edició. “Prou persecució als moviments socials” (de la manifestació reivindicativa). Actuen: Fallit’s Sound, Pirat’s Sound Sistema, Jo Jet i Maria Ribot, Amusic, Faust (Bages), Mimulus, Llibert Fortuny, The Rigodonians, La Raiz, Willis Drummond, La Gran Orquesta Republicana, As Trio

(2013)

2014 – XXIIIa edició. “Tenim memoria, tenim consciencia: Desobediència”. Actuen: Def Con Dos (Granollers), Ai Ai Ai, Improvistos Kusty’s Show, El Fugitiu (Manresa), El Kelu (Manresa), Gots de Tuba, Space Invaders, Trempera (Bages), Golpe de rabia (Manresa), Humash (Manresa), Atzembla (València), Orxata Sound Sistema (València), Arrap, Mamá Pachanga (Martorell), La Trocamba Matanusca (Ontinyent), Cru (Penedés),…

(2014)

2015 – XXIVa edició. “Recuperació de les soberanies”. Creació de l’Alternacolla. Actuen: La Puça Diatònica, La Fera Ferotge (Vilafranca), Sinestesic Trio (Bages) Andròmines, Mazo (França), Parade (Galícia), Cia. Chiffleurs (circ-Manresa), inCORdis, …

(2015)

2016 – XXVa edició. “Autogestió. Fes-t’ho tu mateixa”. Actuen: Ves de Préssec, A Capel.la Punk, Boogie Dreams, Natxo Tarrés & the VirelessAriana Abecasis (La Seu d’Urgell), Francesc Rivera, Golpe de Rabia (Manresa), Kòdul (Bages), Plouen Catximbes, Les Absentes, Siroll, Tremenda Jauria (Madrid), The Doy Tolls (Manresa),…

(2016)

Material i textos de l'Exposició dels 25 anys de la FMA

Critica de concert d'Amat i Piniella

Dures preguntes i dura conclusió la que feia Joaquim Amat-Piniella el 1934 sobre l'assistència a un concert al Kursaal. Sembla que no hem millorat pas gaire, no creieu?

El chor de Cosacs del Don

Ahir al Kursaal

Joaquim Amat-Piniella

(“El Dia”, 19-5-1934)

"Els cosacs del Don, que dirigeix Serge Jaroff, va actuar ahir nit al Kursaal.
Un conjunt de veus, sotmeses a una disciplina fèrria, a una matització perfecta i oferint una compenetració absoluta. Això fa que les obres que canten, siguin un model d’execució, a l’ensems que expressades amb un fervor gairebé místic. Tant les composicions religioses com les de caràcter popular ens produïren per aquests dos motius, una profunda impressió. Una gran seguretat en cadascuna de les cordes i una plenitud harmònica, com poques vegades havíem sentit en grups d’aquesta naturalesa.
L’incomprensible, però, és l’escassetat de públic que hi va assistir.
Llevat dels seients més populars en els quals hi havia un públic entès i entusiasta, l’aspecte del teatre era desolador. ¿És que no hi ha res a fer amb el nostre públic? ¿On eren tots aquells senyors que es diuen tan amants de l’art i que foren capaços d’omplir el teatre cada vegada que fou representada aquella gran porqueria en vers, que es titulava «El divino impaciente»? ¿On eren aquells que van riure tan amb la enorme bajanada de «La Camisa de la Pompadour»? No podran al·legar el preu. Hauran de confessar forçosament l’atròfia de la seva mentalitat.
Amb tot, els pocs que érem vam aplaudir frenèticament i premiàrem en tot el que ens fou possible, la tasca del formidable conjunt choral dels Cosacs del Don."

Article reproduit a memoria.cat

El programa seguent és del concert que va oferir el cor, dos dies després del de Manresa, al Palau de la Música Catalana.

Programa extret del Centre de Documentació de l'Orfeó Català

Marxa de cercavila

Manel Camp va compondre aquesta Marxa de cercavila dedicada als grallers de Manresa. L'any 2014 es va tornar a recuperar per acompanyar les autoritats cap a l'Ofici de Festa Major.

Marxa de cercavila .PDF

D'espies corals

Ja vaig parlar en altres entrades sobre la rivalitat entre les dues capelles de música de Manresa o entre les corals La Aurora i l'Helicon manresano.
Però es que ara va d'espies! Ho explica Francesc Perramon i Pla en un article del llibret del centenari de la Societat Coral Sant Josep de Manresa (1877-1977) editat per Caixa d’Estalvis de Manresa.

"La llavor sembrada pel mestre Anselm Clavé va germinar esplendorosament allà pels anys trenta d'aquest segle. Vull referir-me a l'etapa viscuda a través d'una de les corals claverianes que llavors també va aportar-hi el seu granet d'arena per aconseguir que la nostra ciutat estigués entre les primeres del nostre poble. Em refereixo a la Penya Joia.
(...) és que llavors les corals manresanes tenien establerta una competència que res tenia a veure amb l’animositat. Era una competència humana de fer-ho be, de gaudir d'un bon mestre, d'unes cordes nombroses i ben timbrades i també d'una parròquia adicta. A algú li sonarà estrany que parlem d'una parròquia adicta. Era així. Es podia fàcilment comprovar en les dates senyalades per a sortir a cantar al carrer. Principalment per Pasqua. Les Caramelles, la nit del dissabte de Gloria, era el dia cim, esperat durant l'any per totes les. corals manresanes. Fins a altes hores de la matinada del diumenge, eren acompanyades durant el seu recorregut pels seus "forofos", embaladint-se amb els cants del seu "coro" i enviant, de passada, els seus "espíes", a comprovar com ho feien les altres corals per establir després quina havia estat més afortunada. Era un "test" seriós, on hi existia una imparcialitat digna d'elogi, doncs la competència estava marginada en aquest cas i sí valorada totalment la força —ja que era un verdader "tour de force" aquella cantada— les dificultats de la sardana i "pout-pourri" que generalment es cantaven, la sonoritat de les veus i el conjunt armoniós del grup. Crec que era principalment aquesta competència que donava vida a les corals.

La Penya Joia, com la majoria, era formada per un nucli ben divers, nodrit especialment de gent obrera que no sabia res de música, si voleu, que tampoc coneixia l'art ni la tècnica del cant i eren molt pocs els que tenien noció de solfeig i que tampoc havien aprofundit en tenir-ne coneixements. Eren grups d'amics que els assajos els lligava a passar junts unes hores de lleure durant uns determinats dies de la setmana i fruir a l'ensems de l'amigable tertúlia que això comportava. Eren moments que s'esperaven. Era una obligació tàcitament compartida, i entre broma i broma es preparaven amb tota la bona fe del món les cantades. Que a mes de les Caramelles, podia ser la nit de Sant Joan, la Passió o alguna altra d'especial. La llarga pervivència, l'amistat dels seus components i recollir quelcom a través de les cantades per a fer l'anyal "sortida" a un lloc determinat amb el seu corresponent xeflis. A aixó era tot. (...)"

Paisatge sonor de l'entorn de Manresa

L'Ignasi Cebrian en un interesantíssim article al Pou de la gallina descriu el ric paisatge sonor de l'entorn de Manresa:

Fotografia: Miquel Àngel Ramos a Nació Digital

"La vista és el més desenvolupat dels cinc òrgans dels sentits que tenim el humans. Per això, quan parlem de la natura ens vénen a la memòria imatges tòpiques de paisatges, d’animals o plantes. Imatges massa sovint emmudides. Gairebé mai no pensem en els sons. La realitat, però, és molt més complexa. A aquestes imatges els faltarà la banda sonora, i, també, les olors, els gustos i el tacte (temperatures i humitats ambientals).

L’Anella Verda i els diferents paisatges que la conformen és plena de sons. Cada paisatge és correspon amb un paisatge sonor. I aquests no sempre són els mateixos, canvien al llarg de dia i en el pas de les estacions de l’any. Les fonografies que n’obtenim són tan diverses com les fotografies que en podem fer, i depenen de la percepció individual i de cap a on focalitzem les orelles. Segons el fonògraf, la fonografia serà diferent.

Per començar, tenim els paisatges sonors agrícoles de Viladordis i el Poal. Escoltarem la remor de l’aigua de la sèquia afegida als cant del ocells, molt divers a la primavera i a l’estiu, i no tant a la tardor, on predominaran les veus de les garses i els tudons. I, de tant en tant, escoltarem el soroll de la maquinaria agrícola: tractors, maquines de podar. O, a prop del masos, els grunyits dels porcs, els bels d’ovelles, els cloqueigs i cants de gallines i galls, els gossos bordant o alguna vaca mugint.

Els espais naturals de l’Anella, les rieres i els rius, també tenen la seva sonografia. Quan porten aigua i ets a la vora, sents molt bé la fressa confusa de l’aigua baixant. A la qual se sobreposen els cants dels ocells: el repic de la mallerenga carbonera, el refilet del rossinyol, algun picot repercutint sobre un arbre i el cant coral d’altres ocells com el pit roig, l’oriol, la garsa, el tudó i la tórtora. A la nit i a la primavera, hi podem escoltar els raucs de les granotes, el flauteig dels gripaus, el trepig sobre la vegetació d’algun animal mamífer d’activitat crepuscular o nocturna, un porc senglar o un toixó, i els esgarips d’òlibes i mussols. A l’estiu, i cap al migdia, el carrisquejar dels grills i de les llagostes, i el brunzit dels mosquits.

En els entorns més propers a Manresa, atapeïts per xarxes viàries, hi escoltem el soroll constant de la circulació de vehicles. En algun punt, aquesta remor s’ha atenuat amb pantalles acústiques. I dins de la ciutat tot canvia. Poder escoltar els sons de la natura depèn del trànsit rodat, de l’hora del dia i del lloc on estem. El paisatge sonor del parc de Puigterrà difereix molt del de l’avinguda de les Bases. Quan el transit no ens apaga la resta de sons, podem arribar a escoltar el parrupeig dels coloms, les tórtores i tudons o el grallar d’alguna garsa despistada i, fins i tot, si bufa el vent, el soroll de les branques i de les fulles dels arbres".

No us esteu d'anar a sentir aquests concerts!

Un instrument manresà: l'orgue-saltiri

A l'Arxiu Históric de Manresa hi ha un manuscrit anònim de finals del segle XVIII en que s'explica el mètode d'afinació d'un saltiri.  

Saltiri del segle XVIII, al Museu de la Música de Barcelona

Portada del manuscrit

En una època en que ja es demanava una gran fiabilitat als instruments musicals, el saltiri resultava complex d'afinar i s'havia de fer massa sovint. Vist aquest inconvenient, un manresà, en Joseph Pujol va inventar un saltiri en que les cordes eren barretes de fusta que accionaven tubs d'aire. Així doncs, problema resolt, encara que l'instrument no va tenir gaire volada en una època en la qual el saltiri ja estava en decadència. Al Museu de la Música de Barcelona se'n conserva un que segurament és dels únics o l'únic instrument fet per un manresà que s'hi conserva.

Fotos d'Andreu Cano

Aquest invent és explicat en el manuscrit d'aquesta manera:
"En lo 10 any 1768 Joseph Pujol natural de Manresa, home de gran ingeni, y sonador de salteri, vehen al gran cuydado q. hera menester per mantenirlo afinat, idea fer un salteri ab flautas, que inventà: y com que aquest nou salteri se mantenia afinat (perq. las flautas més seguramen mantenen son to) fou aplaudit y alabat lo salteri de nova invensió. Y enseguida ne construhi molts en Barcelona aont se domicilia, y morí de pesta q. allí avia en lo any. 

Aquest salteri de flautas, porta la mateixa disposició de puns y en lloch de cordas són bastonets, o vergas de fusta. de boix un poch rebaixadas, posadas a imitació, y proporció, y forma del salteri de cordas. Ab facilitat dava lo ven lo mateix sonador".

Fitxa de l'instrument del catàleg

del Museu de la Música de Barcelona

(pp. 410-411)

Per saber-ne més:
Un mètode d'afinació del salteri del segle XVIII de J.M. Vilar

Note burlesque:
No confondre el nostre Joseph Pujol amb Joseph Pujol el "El Petòman", francès d'origen català que va triomfar al Molin Rouge exhibint la seva habilitat de fer pets de diverses maneres. Una d'elles, inventà la manera de tocar una ocarina a còpia de ventositats.