dijous, 3 de setembre del 2015

Goigs de l'església de la Salut de Viladordis


Goigs a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Imprenta Roca 1867
Hermosa estrella del dia,
de la matinada aurora.
Siau nostra protectora,
arca de salut, Maria.

Sou flor de virginitat,
sou mirall de la puresa,
Mare de tota vellesa
antes y despres del part:
del pobre desconsolat
sou amparo, llum y guia.
...
Ab respecte y reverencia
aquesta Imatge sagrada
fou de sant Ignasi honrada
com á Mare de clemencia;
per Vos, demaná ciencia,
per fundar la Companyía.
...
Viladordis, petit poble,
que ab devoció vos venera,
troba de tota manera
en Vos esperansa doble;
vostra protecció es noble
per aquell que de Vos fia.

Aquest poble te probat,
que per tot dolor y mal
sou medicina cordial:
si de cor vos ha invocat,
prompte se veu deslliurat
del cástich que lo afligía.
...
Deu per Vos los bens envia,
siaunos pues mediadora:
Soberana Emperadora,
Mare de Jesus Maria.


Música: Àngel Noguera
Imprenta Pau Roca 1848

Càntic a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis
Música: Mn. Miquel Augé
Brillant Estrella,
Rosa i Poncella,
de Viladordis vida i salut.
Siau Madona
nostra Patrona
de Viladordis el ferm escut.

Som la fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.

Tres cops al dia
l'Ave Maria
per tres vegades repetirem;
com nostres pares
tots els confrares
el Sant Rosari us resarem.

Ja fa centúries
que a voladúries
ve tot el poble Viladordà,
sent Vós Princesa
d'aital bellesa
qui no us estima i estimarà?

Siau Regina
Mare Divina
de nostra pensa, de nostres cors,
qui s'enamora
de Vós, Senyora,
us fa la Mare dels seus amors.

Siau, Senyora,
la bella aurora
de nostres cases, de nostres camps,
nostra esperança
l'Arc de bonança
de Viladordis el parallamps.

Gireu, Maria,
en l'agonia
en vers nosaltres, els vostres ulls,
vostra mirada
tan demanada,
podrà salvar-nos de grans esculls.





http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

Goigs nous a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Lletra: Lluís Badia i Torras
Música: Àngel Noguera i Alegre
Hermosa Estrella del dia
De la matinada Aurora:
Siau nostra protectora
Arca de la Salut, Maria.

Veieu com ens roda el cap
Entre el progrés i la guerra?
Veieu com l'enuig aterra
L'ignorant i aquell que sap,
I valent no en queda cap?
Vós que sou l'Alba del Dia.

Ens roseguen els orgulls
Perquè sabem de la vida
Una volva mig partida
I encara ens hi fem embulls.
Per fugir de rars antulls
I endevinar bé la vida.

Cap revista no ho ha escrit
Ni la tela no ho projecta
Mes Vós sou l'ésser perfecte
Al pobre món concedit.
Tots els Testaments ho han dit
I ho rubriquen nit i dia.

La mirada vostra clara
—Ben bonica, a fe de món—
No s'imita ni es confon
Amb les serps que corren ara,
Sou del Fill la Verge Mare
Perquè el Pare així ho volia.

Si vau ser dona de poble
Cuidant bé el marit, el Fill,
L'aviram i el camp de mill,
Preserveu la virtut noble
Del qui fa, amb les mans, un moble
Del qui inventa poesia.

Viladordis us venera
Amb cançons i llums i flors,
I us ha fet d'amor un clos
D'una admirable manera,
Avui, com mil anys enrera
Acolliu qui en vós confia.

Si féreu d'Ignasi un sant
—Que us pregava sense treva
Amb la fe valenta seva,
Quan no ho era, encara tant
Empenyeu-nos endavant
Cap al bé i a l'harmonia.

Puix que havent passat molts anys
De llavors, del temps la roda
Caducava alguna moda
Però queden molts paranys,
Aparteu-nos els lleganys
I del cel feu-nos de guia.

Deu-nos pau i dignitat
—Com Vós les doneu, tan netes—
Des del Bosc de les Marcetes
Fins al cim del Montserrat.
Mare del somriure alat,
Far de llum i d'alegria.

Dels mil anys tombant la vida,
I en la ruta perdedora,
Siau nostra protectora
Arca de Salut, Maria.



Aplec de Viladordis a principis de XX (Arxiu Jaume Pons)
Goigs a sant Ignasi de Loiola de la Salut de Viladordis.
Lletra: Anònim 1780
Música: Àngel Noguera i Alegre
1999
Puig volèm que 'l cor s' abrasi
Ab l' amor que 'us consumia:
Alcansaunos sant Ignasi
Ser ben devots de Maria.

Seguint la santa pobresa
Per Viladordis passabau
Y á can Mercetas captabau
Com ho feyau en Manresa,
Entrant abans ab prestesa
A saludar á Maria.

En eix temple parroquial
De la Mare de Salut
Tresors grans hi habeu rebut
De la gracia Divinal,
Los vehins memoria tal
Celebran ab alegria.
...
Puig que en vida edificau
Aqueix terme, Sant gloriós,
Benehiunos piadós
Ara que en lo cel reynau,
Feu que tots morint en pau
Siam de vostra companyía.



Goigs a la Mare de Déu de l'Autopista.
Lletra: Mn. Sabastià Molina
Música: Àngel Noguera i Alegre

Quan un fill us perd de vista
i de Vós no en fa cabal:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!

Als afores de Manresa
en un lloc de vinya i blat
ningú hi palpa l'orfanesa:
el Bon Déu l'ha assolellat.
Fa mil anys que un gran artista
us bastia aquest Casal.
...
És mig món que tafaneja
Viladordis i els voltants.
Prop de Vós quilometreja
un esplet de ciutadans.
I s'encanta el paisatgista
amb l'Emita del bancal.
...
Accepteu-nos a la llista
dels qui piulen al Nial:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!





Fotos de manresaturisme.cat
Per saber-ne més:

dissabte, 15 d’agost del 2015

La Festa Major Alternativa

L'Alternativa de Manresa és una festa molt remarcada a les agendes dels joves de Manresa. És la cara paral.lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana. L'Alternativa de Manresa també va ser la primera festa d'aquest estil als Països Catalans, posteriorment altres llocs com Sants, Gràcia o Vilafranca han optat per fer-la.
Tot va començar quan el 1992 un grup de joves va decidir organitzar una programació paral.lela a l’oficial a la plaça Europa, sense permís i amb l’handicap de trencar amb la dinàmica majoritària a Manresa d’anar-se’n a la platja per Festa Major. Un any més tard, la festa es va traslladar a la plaça Puigmercadal, el seu emplaçament actual, i mica en mica va anar creixent organitzativament i de pùblic fins avui,en què és una cita ineludible del calendari local.

Cartell de la primera FMA del 1992 del blog Històries manresanes.
Però com va començar tot? Adam Majó ho resumeix ras i curt al Regió7 : "anàvem a la Festa Major d'Oló i a l'aquelarre de Cervera perquè eren més divertides que la de Manresa". A partir d'aquí es van plantejar fer alguna cosa. Però cal tenir en compte els antecedents. L'any abans, el 1991, hi va haver aldarulls durant la Festa Major de Manresa que van acabar amb enfrontaments entre un grup de gent i la policia a la plaça Infants. Hi va haver 7 detinguts. L'any a sobre, quan els impulsors de l'Alternativa van anar a exposar la seva idea a l'Ajuntament, els regidors de Cultura i de Seguretat Ciutadana d'aleshores, Marcel·lí Llobet i Josep Vilarasau, respectivament, els van dir que no. "Però la cosa va quedar així. Ni ens van donar permís ni ens ho van impedir. No es van veure amb cor de prohibir-la" per por que es puguessin repetir els incidents de l'any anterior.

Foto de Fotografies antigues de Manresa de la primera FMA el 1992

Actualment, a finals d’agost, podem participar i gaudir d’una festa que dura pràcticament 8 dies, amb cercatasques, xerrades, tallers, sopars populars, pregó alternatiu, actuacions de música, dansa, teatre i cultura popular i la crema de la falla, en una plaça que vol ser un aparador de les lluites que es duen a terme durant l’any a la ciutat i un reflex de l’eix temàtic sobre el qual gira cada edició, com han estat l’antifeixisme, la defensa del territori, la memòria històrica, l’anticapitalisme o la lluita de gènere.
Completament autogestionada, aparador de propostes compromeses i amb una programació festiva, popular, reivindicativa i independent, la FMA ha esdevingut un referent del panorama cultural de la Catalunya central. La FMA organitza calçotades, tornejos de futbol sala i de bàsquet, paelles populars, carnestoltes, cinema a la fresca, aplecs del bolet, pedalades, caga tió popular i altres actes infantils i familiars, tot procurant no perdre mai de vista el missatge de lluita i transgressió dels valors imperants.




Des de el 2010 també organitzen la Festa Major Alternativa Infantil.
La FMA ha fet clàssics actes com el Cercatasques, la crema de la falla, la mostra de cultura popular, sopar popular...
També va ser bressol de l’Orquestra Alternativa, un grup de rock format a Manresa l’any 1999.
  
En un principi va ser un encàrrec de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa, que volia comptar amb una orquestra que portés el nom de la festa i que en tanqués els actes cada any. De seguida, però, el projecte va tenir continuïtat i es va convertir en una de les bandes de versions més populars de la Catalunya Central. Per l’Alternativa hi han anat passant multitud de músics en diferents temporades, 
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa ja es va autodeditar un primer disc, en aquella ocasió enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001.
Després de 9 anys als escenaris, l'Orquestra Alternativa edita el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit han tingut durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda.

 FMA 2013
FMA Infantil 2013

Moltes entitats i col.lectius han donat feina i dedicació: Ateneu Popular la Seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Casal d’Amistat Catalanocubà, les Dones Inquietes, la SHARP Manresa, l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, Manrúsia van del Pal, els i les Joves Independentistes Revolucionaris/-àries (JIR), l’Assemblea del Bages, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), el Club de Futbol Barri Antic, la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), el col.lectiu ecologista l’Alzina, Maulets, Endavant, els Fora Dubtes, Xàldiga, la colla castellera Tirallongues, el CSA La Fona, el CSO Na Bastardes, el Casal Popular La Fadulla, l’Assemblea de Joves de Manresa, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la Columna Clitoriana, el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), l’Ateneu Popular la Séquia, Acció Lila, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); sense oblidar la col.laboració inestimable de la gent de Propaganda pel Fet o les col.laboracions de l’Alternativa Cultural, d’Ictineu, Boicot Preventiu, l’Almàixera, el JALE i tantes i tantes persones a títol individual que han aportat el seu granet de sorra per tal que aquest projecte hagi estat i sigui una realitat i continuï ben viu.

Per saber-ne més:
Web festes.org
L'origen de la FMA del blog Històries manresanes
Facebook de la FMA
20 anys de FMA a Regió 7

divendres, 14 d’agost del 2015

Les gravacions de les músiques del Correfoc

En aquesta entrada proposo de repassar les gravacions que s'han fet de les músiques del Correfoc de Manresa.
El 1997 Masos Rònecs fan la primera versió i que segurament, encara ara, tothom té com a referència a la memòria auditiva,

El 2002 Jordi Badia fa per encàrrec del Grup de Dansa Cor de Catalunya la música per a l'espectacle "Foc en dansa". Evidentment no té la voluntat de gravar integrament les músiques del Correfoc, però si que en fa una bona repassada.


El 2013 Quants Band (de la Unió Musical del Bages) i els Tabalers de Xàldiga en fan la darrera. Amb un so de banda, la voluntat del treball va ser la de fer públiques les partitures i les gravacions a la web de l'Ajuntament.


Títol: CORREFOC DE MANRESA. MÚSIQUES DE LA MOSTRA.
Grup: MASOS RÒNECS.
Intèrprets: Roger Fonts (saxo i gralla), Oscar Castellà (flauta travessera), Sergi Oms (guitarres), Oriol Torras (teclats), Ensic Mieza (baix el'ectric), Joel Lliró (bateria)
Col.laboradors: Joan Sardans, Gabriel Coll, Goretti Montero, Alicia Montero, Anna Costa, Mònica Blanqué, Miquel Coll.
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Disseny gràfic: Mireia Estefanell
Fotografies Jordi Serra i Mireia Estefanell
Any: 1997.
Dipòsit Legal: B- 26725-1997
Escoltar-ho online: http://www.xaldiga.cat/correfoc/musica.php
Índex de Temes:
  1. Tabals i Moscada
  2. Víbria
  3. Drac
  4. Valset (elèctric)                                            
  5. Asmodeo
  6. Dimonis
  7. Tabals i Vacances
  8. La plaça (Masos Rònecs)
  9. Mort en dansa (Anònim segle XV)
  10. Valset (acústic)








Títol: FOC EN DANSA. (Música per a l'espectacle "Foc en dansa" del Grup de Dansa Cor de Catalunya).
Grup: JORDI BADIA PUIG.
Intèrpret: Jordi Badia Puig
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Disseny gràfic: EME/Sandra Bertral
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Fotografies: Carles Francitorra
Textos: No consta
Any: 2002  
Dipòsit legal: B-27127-2002
Escoltar-ho online: http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm
Índex de Temes:

  1. El festeig                                                     
  2. Festa a la plaça
  3. Moscada
  4. El rapte
  5. Angoixa
  6. Les danses del mal
  7. L'infern
  8. La força de les tenebres
  9. Diableses
  10. Lúxuria
  11. La força vençuda
  12. El poder de la seducció
  13. La lluita
  14. El retrobament
  15. Alegria
  16. Moscada final


Títol: LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA.
Grup: QUANTS BAND I TABALERS DE XÀLDIGA.
Intèrprets: Lluí Sarró (teclats), Gerard Martínez (baix), Martí Cordon (guitarra), Jordi Fontanet (bateria), Guillem Vilar (oboè), Susana Jaen (flauta travessera), Laia Meritxell Toses i Miquel Pascual (clarinets), Montse Caparrós (saxo alt), Jordi Lladó (saxo tenor), Josep Ignasi Garcia i Sergi Marquilles (trompetes), Joan Ramon Quirante (trombó), Miquel Vilalta (clarinet baix), Alba Logan, Andreu Cano i Marc Comaposada (gralles)
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño
Fotografies: Genís Sáinz
Textos: Carles Jodar
Any: 2013.
Dipòsit legal: B-15887-2013
Escoltar-ho online: http://www.manresa.cat/musiquesdelcorrefoc
Índex de Temes:
  1. Tongo
  2. Gàrgola
  3. Asmodeu
  4. Ball de la Víbria
  5. Ball del Drac
  6. Valset
  7. Mulassa, coll.llarg i Nas de Sutge              
  8. Ball de Dimonis
  9. Tacatà Pum
  10. La nova criatura
  11. Ball de Diablons
  12. Repic d'Esquerres
  13. Marxa del Correfoc
  14. Vacances


Per saber-ne més:
Masos Rònecs

Jordi Badia (Regió7, 10 de juny de 2002)

Quants band (Regió7 de 26 juliol de 2013)
Totes les músiques del Correfoc
Les figures del Correfoc


dissabte, 1 d’agost del 2015

Auques manresanes

Joan Vilamala Terricabras, va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1949. Cantant, compositor, filòleg, professor de llengua i literatura catalana, historiador, verdaguerista, escriptor de versos i auques, cofundador del grup Esquirols lletrista del cd Història de Catalunya amb cançons 2.0....i manresà d'adopció. 
Arran d'un projecte i activitats a  l'IES Pius Font i Quer de Manresa va fent i recopilant infinitat d'auques a: http://www.auques.cat.
El mateix Joan Vilamala ho explica en una entrevista:

"Una altra faceta vostra, i no menys significativa, és la relacionada amb el món de les auques...
Sempre n’estic fent. De fet en porto gairebé dues-centes de fetes. En aquest darrers anys en faig de mitjana dotze per any.
Jo vaig decobrir el món de l’auca fent de mestre de català. Em trobava que quan havies de fer la síntesi biogràfica d’algun personatge, o perquè a l’alumne li comencin a sonar les quatre obres més signifcatives d’un autor determinat, la forma de l’auca em servia de molt de cara a recordar aquests trets essencials, i això possibilitava generar interès per aprofundir en la matèria concreta. Com a treball iniciàtic per a alumnes de 3er i 4art d’ESO i fins i tot de primer de batxillerat és un mètode força efectiu i interessant. Un gènere simpàtic, en forma de còmic, que té el seu mèrit lingüístic quan és un relat ben dit i ben rimat."

Em va encuriosir llegir les que estaven relacionades amb Manresa, em permeto enumerar-les i animar-vos a llegir-les. Gràcies Joan!!!
Començo per L'auca de les auques on s'explica què és una auca:

1."Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?"
"Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar
9."I la llargada del versos?"
"Heptasíl·labs, solen ser;
n'hi ha d'altres i diversos.
Comencem per l'abecé.
2....col·locant-los com pertoca
a sota d'un dibuixet.
El nom ve del joc de l'oca,
un joc del segle XVII.
10.Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons,
i amb l'orella ben desperta
vés triant els que són bons.
3.On més d'un feia fortuna
apostant el seu calé
per l'oca, el sol o la lluna
al damunt d'un vell tauler.
11.En les auques hom estima
que la rima consonant
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.
4.Amb dibuixos s'acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats.
12.Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu:
guarda't de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu.
5.Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys...
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys.
13.Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua'l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.
6.Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s'ajustin amb les vinyetes.
14.Han fet auques grans poetes
com Carner o com Martí i Pol,
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.
7.També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal.
15.S'han fet auques a balquena,
d'efemèrides d'arreu,
de tot i de tota mena,
i la vostra no fareu?
8.Si quaranta-vuit són massa
fes-ne setze o fes-ne vint...
Cal només un xic de traça,
ja veuràs com van sortint."
16.Que molt sovint en la vida
si un sap fer tots els papers
de l'auca, té una sortida
que resulta d'allò més."

Joan Vilamala, 2004

I ara les "manresanes":
  • Auca de la Llum de Manresa Ramon Albareda, (1959) 2003 Il·lustracions: Joan Vilanova Edita: Unió de botiguers i comerciants de Manresa
  • Auca de la Història de Manresa Joan Vilamala, 2006 Il·lustracions: Dani Hernàndez Massegú Edita: Llibres PARCIR i ZENOBITA Edicions "La meva primera història de Manresa" F.Comas i D. Hernàndez
  • Auca del Kursaal Joan Vilamala, 2002 Il·lustracions: Isaac Bosch Edita: Comissió Kursaal
  • Auca de la Renaixença Joan Vilamala, 1995 Il·lustracions: Àngels Iglesias i Àlex Bou Edita: Departament d'Ensenyament.Generalitat de Catalunya
  • Auca de l'11 de setembre Joaquim Aloy, 1978 Il·lustracions: Miquel Esparbé Edita: AAVV Plaça de Catalunya (Manresa)
  • Auca de les Caramelles Joan Vilamala, 2008 Il·lustracions: Manel Edita: Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Súria
  • Auca d´en Wenceslau Soler Joan Vilamala, 2009 Il·lustracions: Aleix Saló Edita: Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet

Per saber-ne més:

diumenge, 12 de juliol del 2015

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)

Aquest és el quart volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la primera de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.
Juny
Dia 23, vigília de Sant Joan. És el mes en que les plantes tenen major força i propietats i convé recollir-les. Amades fa un recull de les costums i creences en relació a això. A Manresa "es rentaven els ulls amb aigua de nou flors posada a la serena, amb la finalitat d'enfortir-se la vista. Es rentaven dues vegades mentre fos a sol post i amb dues aigues de flors diferents". (vol IV-p. 88)
Tant al Pla de Bages com a Manresa es creia que per guarir-se de la trencadissa el pacient ha de dormir dins el tronc esberlat d'una alzina surera, sobretot al voltant del santuari de Juncadella. "Els arbres de la rodalia del santuari gairebé tots es veuen ferits per haver estat emprats en el sentit indicat. Sembla que antigament aquell paratge havia estat força emboscat. Cau dins el possible que aquells boscos vinguessin a constituir un santuari primitiu, cristianitzat més tard, en aixecar-se el centre de devoció mariana de Juncadella." (vol IV-p. 90)
"A Manresa creien que si hom posa al covador d'una lloca un brot de donzell collit aquesta nit, tots els ous van bé i tots els polls són galls". (vol IV-p. 92)
"A Manresa creuen que només aquesta nit es troba l'herba de la fidelitat, la qual té la propietat de fer vomitar els qui en veuen si no són fidels al matrimoni. És llarga, prima i blanca com la neu." (vol IV-p. 100)
També hi ha la creença que "per guarir-se els golls, a Manresa es rentaven el coll amb aigua de nou fonts" (vol IV-p. 106)

També és un dia d'éssers fantàstics, bruixes i dimonis. "A Manresa creuen que el dimoni només té intimitats amb les casades i sent un gran respecte per les vídues. Després d'haver-les festejades, com a record de les relacions, els marca amb una figura de serp damunt del ventre". "A Manresa creuen que les bruixes són fàcilment distingibles perquè tenen dues ninetes als ulls, i d'aquí que llur mirada sigui feridora i matadora. Hi ha qui creu que que només tenen dues ninetes a l'ull esquerre i que al dret se'ls veuen unes banyasses de cèrvol." (vol IV-p. 126)
"A Manresa els malalts, quan el metge no els entenia el mal, es fregaven un ou per la part del cos més afectada per la malaltia i a mitjanit l'anaven a deixar a la cruïlla de quatre camins sense que ningú els veiés; el passant que recollia o tan sols tocava l'ou es contagiava la malaltia, de la qual el pacient quedava guarit." (vol IV-p. 131)

Amades nota remacable les pràctiques relacionades amb els animals. Així "a Manresa creuen que menjar femta de gat o de mussol dóna el do de profecia i de veure l'esdeveniodor". O "a Manresa posaven llocades al punt de la mitjanit creguts que així no surt cap ou fallat i que neixen tants pollets com ous s'han posat. Si les posaven a les nou neixien tot polles, i si ho feien a les dotze, tot galls." (vol IV-p. 172-173)

Dia 24, Sant Joan, que en alguns llocs era venerat pels traginers. "Els de Manresa, al matí, celebraven una solemne festa religiosa. A la sortida, feien una cercavila, que tenia molta semblança amb els Tres Tombs. Passejaven el bestiar, tan ben enflocat i arreat com podien, i lluïen rics guarniments, ben proveïts de sonors picarols i cascavellades, i cobrien els animals amb mantetes i cobertes, bellament i ricament brodades. A la tarda, feien diverses festes de caire profà, en carrers ben guarnits amb banderetes de paper, gallardets i força abundor de brancatge i de verdor. Entre els diferents jocs i curses que feien, mai no hi mancava la sort de l'anella." (vol IV-p. 219)
També a Manresa es creu que sant Joan "té influència damunt dels gats; els que neixien abans d'avui són mal ratadors, tipaners i esgarrapaires, i els que neixien d'avui enllà són desnarits, però molt ratadors." (vol IV-p. 249)

Dia 29, Sant Pere, a molts llocs costaners patró dels pescadors, que alhora veneraven altres marededéus: "una que gaudia de força devoció marinera era venerada, per cert, ben allunyada de la mar, als afores de Manresa, en una capelleta especial; la imatge d'aquesta Mare de Déu portava un ruixó (àncora petita de tres puntes) a la mà, i la de l'Infant Jesús duia un vaixellet." (vol IV-p. 296)

Juliol
Dia 20. Es creia que avui comença la canícula i que acaba al 20 d'agost. La canícula o estel canicular és l'estel Sírius o Ca major. És el període més calorós de l'any i temps per a fer pronòstics i profecies. "A Manresa també distingien quatre estels que només es veuen durant les canícules, i així mateix els situen als quatre costats de la rosa dels vents i els creuen el reflex dels quatre puntals o columnes que sostenen el món i àdhuc les pròpies columnes, puix que les idees i conceptes sobre afers poc materials sovint solen ésser inconcrets i imprecisos. Els que entenen en els senyals del cel i en l'art dels estels saben llegir les coses que han de passar: guerres, terratrèmols, pestes, fams i altres grans cataclismes, car es nota que aquests estels s'empal.lideixen i perden brillantor com si algun dels puntals flaquegés i el món es sotragués." (vol IV-p. 557)
Com a molts pobles europeus durant aquest període els mals fan el seu curs i no s'hi pot fer res. "A Manresa creuen que durant aquest període dominen els gossos roigs, que escampen mal i desventures arreu. Hom n'ha de defugir el tracte i àdhuc la vista; és de mal averany, però, maltractar-los o fer-los algun mal." (vol IV-p. 561)


Dia 31 Sant Ignasi de Loyola. "Era millitar, i en la defensa de Pamplona va caure ferit d'una cama. Els metges militars amb qui tractava no el curaven com ell volia i, per tal de veure si trobaria un metge al seu gust, va venir a Barcelona, on, després de sofrir molt de temps i de consultar diversos metges, va restar lleugerament coix, amb una cama una mica mes curta que l'altra. Com que era molt alt i ben plantat, va creure que no esqueia per a un militar el seu petit defecte físic, i decidí abandonar la carrera.



Va visitar la Mare de Déu de Montserrat, amb la devoció corrent en la generalitat de romeus que pugen a la muntanya, i la imatge, en veure'l, se'l mira amb ulls tferents de com mirava a tothom, se li mostrà riallera, expressiva i bondadosa a desdir, tant, que el militar es va commoure profundament i decidí abraçar la vida religiosa, i a Montserrat mateix va deixar l'uniforme i l'espasa. De retorn de Montserrat, va passar per Manresa, on va visitar l'ermita le la Mare de Déu de la Guia, i la Mare de Déu, per boca d'aquella imatge, li va parlar amb tanta tendresa i amb tant d'afeete, que decidí, des d'aquell moment, lliurar-se a la vida de penitencia, i va cercar, a Manresa mateix, la cova que li va servir de refugi i de lloc d'oració.

Un dia, que Ignasi passava peí carrer de Sobre-roca, va trobar un noiet que plorava amargamenit, al costat d'un pou, perqué li havia caigut una gallina al fons i temía que la seva mare li pegaría. El sant va acostar-se al brocal i va beneir l'aigua, que al moment pujà, pujà, fins arribar a sota el nivell del brocal, i el minyó va poder agafar la gallina, amb tota facilitat i viva.

Sant Ignasi se'n va venir a Barcelona, per tal d'estudiar. Va posar a casa d'una doneta manresana, que vivía en una travessia de la Bória, en un carreró encara existent, conegut per carrer de Sant Ignasi, en record d'haver-hi viscut el sant. Quan ja tenia una quarantena d'anys, va aprendre gramática i teologia entre una colla d'infants, que li'n feien cent per un diner. Aprenia en uns estudis que aleshores hi havia a la Torre de la Bória, mena de fortificació

antiga que existia a la placa de l'Angel, a l'entrada del carrer susdit.

Antigament, el convent deis Angels estava als afores de Barcelona, si fa no fa vers on avui s'escau la cruilla deis carrers d'En Pere IV i de la Marina. Sembla que, aleshores, les monges dels Angels no guardaven la regla monàstica amb el degut rigorisme. Llicéncia que va meréixer serioses reprensions per part de sant Ignasi, el qual, amb un seu company, una nit va tractar d'espavilar uns minyons que rondaven el convent, pero aquests devien ésser més en nombre o més valents, i van donar una solemne pallissa a sant Ignasi i al seu company, de la qual el sant va restar molt ternps malalt i es veié obligat a una convalescéncia molt llarga. En la cripta de l'església de Betlem es conservaven fins ara, com una relíquia, uns borrallons de la llana del matalàs on jeia el sant durant la malaltia i un escambellet de fusta, on seria mentre estava convalescent. 

Sant Ignasi demanava almoina al peu de la porta de l'església de Santa María, de la qual havia estat parroquià. Desitjós de fer un viatge a Roma va reunir la suma necessàría per a efectuar-lo, pero, for per un malentés, fos perqué el preu va variar, es trobà, al moment d'embarcar, que tenia una quantitat molt superior a la que precisava. Les monedes d'or que li van sobrar del preu del passatge va deixar-les al peu d'una porta d'escapada, d'una casa del carrer de la Mercé, que donava al carrero de sota muralla, i, segons la tradició, quan, després de molts mesos, tornà a Barcelona, trobà allí mateix les monedes que hi havia deixat. 

Des de Roma va anar a París, i els atzars de la vida el van portar a conviure amb un company, la condició i nom del qual la tradició no explica, que, com sant Ignasi, era home molt decidit i de molta empresa, i els dos es van contrapuntar per crear i fundar un organísme que deixés petjada de la seva influencia, i l'un i l'altre van assolir el seu intent, puix que sant Ignasi va fundar la Cornpanyia de Jesús i el seu company va instituir la maçoneria. Tornat sant Ignasi a Barcelona, va fer diferents viatges a Montserrat, a visitar la Mare de Déu i inspirar-se en la seva bondat, puix que ella era la que l'havia induít a abrasar la vida religiosa. Diu la tradició que, en les seves anades a la muntanya santa, reposava i passava un temps a l'ermita de Sant Cebriá, del peu de Collcerola, vora del barrí barceloní d'Horta, on també va sojornar sant Francesc d'Assís.

Sant Ignasi tornà a Manresa, a fer vida en la seva cova. Cada dia, amb els dits, feia una creueta damunt de la roca viva, i va acabar per deixar-hi marcada una creu. Allí va rebre la visita de Nostre Senyor, el qual va indicar-li la conveniencia que fundés la Companyia de Jesús, i també hi va rebre la visita de la Mare de Déu, que li va dictar el llibre dels sants exercicis.

Com ja hem dit en començar, sant Ignasi havia estat militar, i en diversos paisos és advocat de la tropa. La gent de muntanya reclamava sant Ignasi perqué la guardes de llops, Segons la tradició, per tornar la tranquil.litat a un pobre rabadà va beneir una ovella que un llop acabava d'escorxar i va tornar a viure. Conta també la tradició que els manresans volien erigir-lo bisbe, i ell, per defugir el càrrec, un vespre, d'amagat, va fugir de la ciutat. Un cop en despoblat, sentí l'udolar d'una gran llopada i, a fi de no ésser presa d'aquests carnissers, tota la nit va córrer empaitat per ells, sense seguir camí ni carrera. L'endemá, en fer-se de dia, sense saber on havia anat a parar, es trobá altra vegada davant de Manresa. Els nostres avis, el dia que es purgaven, invocaven sant Ignasi, per tal que la purga els fes bon efecte, sense dolor ni transtorn intestinal. També el reclamaven contra les febres. Segons veu popular, aquest sant va descobrir la virtut purgant i febrífuga d'un fruit molt astringent, conegut per fava de sant Ignasi, degut precisament a haver estat ell el qui la va trobar. Aquesta fava, semblant a una ametlla grossa i granelluda, es emprada en farmàcia pes obtenir l'estricnina. i la veu popular li atribueix les mateixes propietats que a aquest producte." (vol IV-p. 653-655)

Agost
Aquest mes a més de la calor és temps de pedregades. A molts llocs és costum fer un toc de campanes per desfer les tempestes i trencar els núvols. En referència a les campanes "a Manresa diuen que a les campanes se'ls comunicava virtut en batejar-les i que es feien irresistibles als dimonis i a les bruixes, no pas pel seu so ni pel metall de què eren fetes, sino perquè eren batejades" (vol IV-p. 674)

Dia 4 Sant Domènec. "A Manresa beneïen i repartien l'aigua de Sant Domènec, que la gent anava a cercar amb càntirs i bevia amb deler, creguda que duia salut. Antigament els pavordes de la cofraria del sant, després el gremi de garbelladors, i més ençà els elements pagesos, establien una tauleta davant de l'altar per recollir les almoines que feia la caritat pública en profit del culte al sant. Als donants els daven una creu que hom penjava al coll de la mainada amb una cinta, en la creença que portava sort." (vol IV-p. 733)

Dia 15: l'Assumpció de la Mare de Déu. La mort de la Mare de Déu es celebrava en alguns temples muntant un túmul que figura el llit de mort de Maria. "Les dones de Manresa amagaven cabdells de fil sota del coixí perquè cobrés gràcia; l'anomenaven fil de la Mare de Déu i servia per pronosticar el mal donat, l'embruixament, l'esperitament, el mal mirat i d'altres mals d'aquells que no entenen els metges. Es prenia la mida del malalt, des de la punta del dit gros del peu dret fins la coroneta del cap, amb un tros de fil de la Mare de Déu, i es repetia la mesura del peu esquerre; si els dos fils eren exactes no hi havia malaltia, però per mica de diferència que es notés era indici d'anormalitat, i tant més greu com més grossa era. També es prenia la mida de la punta del dit del mig de la ma dreta, que és el dit del cor, fins a la canal del pit, i igual es feia amb l'esquerra, tenint els braços estesos." (vol IV-p. 786)
Dia 30. "Avui és el darrer dia de la festa major de Manresa. Els ocellistes d'aqueixa ciutat havien celebrat llur festa, que es pot dir que era la festa majot dels ocellistes del Pla de Bages i de les seves contrades veïnes. Al matí organitzaven dues comitives, una per cada entitat, que anaven a l'estació a rebre els ocellistes forasters que acudien amb llurs moixons per prendre part en el certamen. Anaven presidides per les senyeres respectives i per uns subjectes vestits d'emperador, de reí i de nobles que volien figurar la cort dels ocells. Amb un carretó tot guarnit portaven els premis, que consistien en corones, flors i llaçades de seda en qué constava la data de la festa. Els ocellistes portaven les gàbies ben tapades amb robes blanques per tal d'evitar que els ocells es descantessin. Les comitives voltaven pels carrers mes importants i feien cap a les entitats, on els forasters eren obsequiats amb coques i mistela i el president feia un parlament. Després tenia lloc el eoncurs, iniciat per un altre parlament presidencial dirigit al jurat, al qual demanava claredat i bon judici." (vol IV-p. 976-977)
Ocellaires amnresans 1930 (Arxiu Jaume Pons)

Dia 31. "Els botiguers de teles fines i robes bastes de Manresa i d'Igualada" havien anat a l'important aplec i mercat de Sant Ramon del Portell (Sant Ramon Nonat, Segarra). (vol IV-p. 981)


AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

dimecres, 1 de juliol del 2015

Una dona tocant la tenora!!!

Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.
Foto de
http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida
I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:
"incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".
Marta Rigau
(Foto del blog Femeni i singulars)
La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .
Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80) 
(Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)

Per saber-ne més:
Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.