dimarts, 6 de gener de 2015

Manuel Jovés cessat de director de l'Orfeó Manresà

En la direcció artística d'entitats culturals i/o artístiques hi ha variables força complexes: les qualitats i la formació personals, els valors estètics, artístics i morals propis o de l'entorn,...Normalment de la mateixa autocrítica del director i de la discussió amb tot l'entorn sorgeix la innovació i la vitalitat per tirar endavant. Però hi ha vegades que el malestar, la incomprensió i la confrontació provoca situacions de conflicte i trencament. És el cas de Manuel Jovés i l'Orfeó Manresà el 1905.
Després de la mort del primer director de l'Orfeó Manresà ,Estanislau Casas el 1905 als 22 anys, la Junta va triar Manuel Jovés (19 anys) per dirigir el cor. Jovés, de qui ningú dubtava les qualitats musicals i la volada que donava a l'Orfeó, per complementar la minsa remuneració de dirigir el cor, tocava el piano en cafès, en el cinema o en balls. Jutjant poc digne aquesta activitat i censurant algun tret del seu caràcter, el Consell directiu de l'Orfeó, en sessió extraordinària celebrada el dia 28 de juliol de 1908, va acordar cessar-lo com a director. Manuel Jovés, el 5 d'agost de 1908, abans que el Consell es tornes a reunir, va presentar la seva dimissió, i el dia 11 d'octubre el Consell General Extraordinari li acceptà. Seguidament van nomenar Joaquim Pecanins (25 anys) com a director. Jovés decideix marxar cap a Amèrica i el 1909 arriba a Buenos Aires. A Argentina fa de mestre de cant, organista, acompanya figures de la canço de primera línia, va ser un dels primers pianistes de Carlos Gardel (amb qui grava set tangos), tenia septet propi, composa cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas i sobretot tangos i dirigeix espectacles de revista...amb un èxit i estima considerables.

Posteriorment Narcís Martrus va dedicar un article al mestre Manuel Jovés al diari El Pla de Bages en la commemoració de les Noces d'Argent de l'Orfeó Manresa, l’any 1927 i hi deia coses com aquestes:

“En Manuel Jovés -que en tingué de bones i de dolentes” (...)
“De petit va entrar a l’Escolania de Montserrat, va sortir-ne abans d'hora sense haver acabat els estudis i, per aquest motiu, amb una incompleta formació musical” (...)
“Fou en la seva primera joventut un temperament sanguini, inconstant i exaltat; de la mateixa manera la passió barborava per una acció, un treball o per la consecució d'una identitat, com la indolencia i la lassitud s'apoderaven d'ell l’endemá i abandonava ço comensat, o be una entremaliadura qualsevol de joventut li trabucava els bons propósits i el feia canviar de ruta." (...)
“És per aquests motius que influí mes, en els destins posteriors de la seva vida, el frivol papalloneig de la vida lleugera de certs llocs que frecuentava per guanyar-se la vida, que l’ambient de superació espiritual que representava la direcció d'una massa orfeónica.” (...)
“Quan l’Orfeó Manresa, per defunció de N'Estanislau Casas el seu fundador, l’escollí per director artístic -cárrec que ocupa des de gener de 1906 fins a juliol de 1908- en Jovés amb el fi d'atendre les seves necessitats, puix que els honoraris que rebia de la corporació eren una cosa irrisòria, compartí aquelles tasques amb les de pianista de café, de cinema, de ball, etc.; aquest fet que encara actualment el trobariem en molts indrets de Catalunya i que per això mateix no ha d'estranyar a nnigú, creiem que en aquest cas concret fou la causa que provoca la seva fallida.”




Per saber-ne més:

El compositor de tangos manresà (Cronologia)


BALLÚS i CASÒLIVA, Glòria. El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Farell, Manresa
2006.

dijous, 1 de gener de 2015

El món coral manresà després de 1900 fins avui

Exactament l’any 1900 hi havien aquests cors en funcionament:

Capella de Música de la Seu nascuda el 1611.
Societat Coral Sant Josep fundada 1877.
Societat Coral la Unió Manresana nascuda el 1882.
Cor Obrer nascut el 1898 i desaparegut poc més enllà de 1904.

Posteriorment es van crear:

Orfeó Manresà nascut el 1901, el primer director del qual va ser Estanislau Casas. Va tenir un Cor de Cambra dirigit per Josep Maria Descarga a la dècada dels 60 que es va fer càrrec de l’acompanyament del Poema de Nadal de Sagarra. 

Coral de la Joventut Carlista (de principis dels anys vint fins 1936) Activitat centrada en cantar les Caramelles, cantar la Passió el Divendres Sant, i sardanes cantades.

Cor de l’Ateneu Obrer manresà. 1925 amb la seva seu al carrer de les Piques. En complir els vint-i-cinc anys, el dirigia el mestre Joan Miralles.

Amics del Cant Gregorià (1927-1965) encapçalada al principi per Joan Ferrer i Blai Padró.

Secció Orfeónica Mixta Fundada el 1927 i que subsistí fins a 1935. Era la branca mixta del Coro Sant Josep. La substitueix la Coral Mixta de l'entitat que va fer el concert de presentació el dia de Sant Josep de 1948.

Cor les Escodines nascut el 1929 per la voluntat dels veïns del barri i posteriorment Societat Coral Les Escodines. Al 2013 es fusiona amb la Coral del Caravaning club i a 2014 la dirigeix Josep Guiteras.

Societat Coral Penya Joia activa els anys '30 amb la seva seu al Cafè Mundial i amb equip de futbol.

Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música dirigida per Agustí Coll i activa a la primera meitat dels anys quaranta, manté viu l'esperit de cantar mentre l'Orfeó Manresà va cesar l'activitat (!936-1948)

Colla dels Tranquils al café del mateix nom.

Coral Aliret de Joventuts Musicals de Manresa. Dirigida entre d’altres per Imma Pla, M. Teresa Masachs Felisa Albàs, Josep Maria Vilar i Anna Armengol.

Coral del Círculo familiar Recreativo (1973-1977) Coral infantil dirigida per Francesc Torra.

Coral Ariadna dirigida per Josep Maria Vilar. Sorgida d’un anterior nucli de cantadors/es de l’Institut Lluís de Peguera i centra l’activitat de  1978 a 1983.

Coral Discantus dirigida per Marcel Oliveres i activa un parell d'anys pels volts de 1980.

Cor Elaia de JJMM de Manresa (1974-81?) dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys i concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.

Cor Parroquial de Sant Josep. L'any 2011 es va fer un homenatge a Joan Ballús pels 33 anys de director del cor.

Coral Joan XXIII vinculada a la parròquia de Crist Rei i desapareguda. Entre d'altres dirigida per Josep Maria Basiana Cornet. Des de fa anys la parròquia a través del grup MIJAC manté la tradició de cantar les caramelles.

Cor Rodamons dirigida per Onofre Boqué i Joan Maria Bozzo en activitat a la dècada dels '70.

Cor Athana (nom llegendari de Manresa) en actiu de 1970 al 1975 dirigida per Joan Maria Bozzo amb un repertori clàssic i romàntic.

Cor Ixent i Coral Ressò respectivament cors infantil  i juvenil de l’Orfeó Manresà, dirigides per Montserrat Sobrevias, Mariàngels Serra, Maria Díaz, Judit Camprubí, Montse Fernàndez, Antònia Capellà, Jordina Fernandez, Oriol Vila, Maria del Mar Orriols, Andreu Cano, Mònica Vilaseca, Anna Sala, Maria Batlle, Jaume Serra entre d’altres i en diferents etapes.
Coral Ressò el 1986 (arxiu Maria Díaz)
Primer concert de la Coral Ixent, el cor infantil de l'Orfeó Manresà, en la missa d'homenatge al mestre Agustí Coll i Herbera, l'1 d'abril de 1973. (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa)
Coral Eixam vinculada a la Parròquia de la Sagrada Família dirigida per Dolors Bonet. Activa pels volts de 1977.

Diferents grups del Conservatori Professional de música de Manresa amb Cors infantils, juvenils i d’adults en l’actualitat dirigits per Francesc Vallés i David Sisó. Va ser remarcable el projecte del Cor de Cambra de principis dels anys noranta dirigits per Jordi Noguera.

Grup Coral del Centre Excursionista de Bages (1956) convertit en Coral Eswertia al 1978. L'han dirigit, Imma Serra i Joan Mª Bozzo. Actualment segueix en actiu.

La Coral Font del Fil es va constituir a finals de 1980 per les inquietuds culturals d'una vintena de persones del barri Mion-Puigberenguer de Manresa i és batejada amb el nom d'una antiga font que hi havia al veïnat. En un principi la direcció anava a càrrec d'Anna Maria Armengol i posteriorment (i en ordre) per Maria Comas, Marta Valero, Anna Maria Riera, Jordi Usan, Francesc Vallès, Joan Ballús i actualment per Rosa Maria Ortega.

La Flor de Sant Pere té la seva activitat als voltants de 1990 a la AAVV de la carretera Santpedor amb una vintena de cantaires de segona i tercera edat i dirigits pel mestre Noguera

La Coral de la FUB activa de 1997 fins 1999 i dirigida per Jaume Serra és expressió de cor universitari. Es torna a revitalitzar a partir del 2013 donant crèdits per l'assistència. Al 2014 en sorgeix el grup Cub Girls integrat per sis noies amb acompanyament de piano.

Coral l'Albada del Caravaning club del Bages dirigida per Josep Guiteras.

Esclat Góspel Singers (fundada el 2000 i encara en funcionament). Cor góspel sorgit de l’escola de música Esclat dirigit per Ramon Escalé. Cinc cd’s editats dels seus espectacles. Té una secció jove anomenada Esclat Góspel Júnior dirigida per Laia Badrenas.

A Capel·la Punk. Dirigida bàsicament per Òscar Castellà amb repertori centrat únicament en els temes del grup punk La Polla Records. Va tenir quatre anys d'activitat a principis del segle XXI.

Actuació del 25è aniversari de la FMA (2016)

Escola de Cant Coral de l’Orfeó Manresà. Creada al 2004 i dirigida al principi per Miquel Núñez de Arenas i Lluis Arguijo. Aquest últim encara la dirigeix juntament amb Alba Cols i la Berta (Laia Badrenas també havia participat en alguns cursos). En l’actualitat té aquestes seccions: Cor d’Iniciació, Cor Infantil, Cor Jove i Cor Universitari.

Coro Rociero Esperanza Macarena nascut a redós del Centre Cultural d'Andalusia de Manresa.

Actuació a la Festa Major de 2016
Camerata Harmonica creada el 2007 i dirigida per Joan Maria Bozzo. El 14 de Març de 2009 realitza la seva presentació oficial a Manresa. Cor de cambra que fa una especial atenció en la música religiosa. Cessa l’activitat el 2013.

Lúpulus emsembla (2011). Cor masculí dirigida primer per Oriol Torras i posteriorment per Oriol Vila. El repertori inclou tant obres sacres com de taverna.

Cor de Queixa (2012). Dirigida per Josep Maria Vilar. Nascuda en les directrius d'un Complaint choir les abandona any 2014 i es converteix en el Incordis Cor Reivindicatiu.

Coral a Cor (2014). Autoanomenat com a cor professional i integrat per vuit noies.

Vocal Sclat's dirigida per Laia Boixadors neix el curs 2014-15 a l'escola de música Esclat amb un repertori obert i per a tothom que vulgui experimentar amb la música.


Als barris de Manresa també hi ha hagut molt moviment, sobretot de la mà de Pep Torras: el curs 2014-15 hi ha deu corals actives del Taller de cançons de tots els temps.

També s'han muntat molts cors per esdeveniments especials com per la Innocentada en diverses ocasions, el Cor de la Creu Roja (dirigida per Rosa Ortega) per cantar al carrer per les festes de Nadal, per caramelles, el cor del Poema de Nadal dels Carlins, i la Coral de L'Aixada entre molts d'altres.
El grup dels petits caramellaires de la Parròquia del Poble Nou, l'any 1953. 
Foto de Manresa a cop d'ull.

Coral de l'aixada acompanyant el bisbe el 2012
L'activitat coral manresana també pot incloure els manresans i manresanes que han reforçat altres corals de fora de la ciutat com la Coral Czarda de Sant Joan, Escriny de Santpedor, Polifònica de Puig-reigEscolania de Montserrat o Coral Càrmina per citar-ne alguns exemples. També els cursets que s'han organitzat: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas als vuitanta fins al més recent de Basílio Astúlez. O per finalitzar, els grans programes i trobades que han permès intercanvi d'experiències i més coneixement.

A nivell organitzatiu a Manresa:
1918. "Germanor d'Orfeons"
1931. Aplec dels Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat, el 25 d’octubre.1964 es va organitzar l'Aplec de Corals.
1967. Es crea el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
1967. S'organitza la Primera Trobada de corals infantils de Catalunya.
1981. El 28 i 29 de novembre se celebra l’Assemblea anual del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la qual s’acorda la dissolució del SOC per donar pas al naixement de la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC.
1982. El 5 de juny es va constituir la Federació Catalana d'Entitats Corals.
2004. Amb altres seus el 18 de maig es fa la primera Trobada de Cant Coral a l'Educació Infantil i Primària.
2011. El 31 de març acull la XVII Trobada de corals de secundària
2015. Primera trobada de Cors Socials de Catalunya.

Així doncs, dóna la impressió que el cant coral ha tingut una notable presència a la nostra ciutat i una excel.lent vitalitat que en algun moment ens ha fet punters en l'adequació del cant coral als gustos de cada època.


Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/republica/content/la-m%C3%BAsica

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man

Diversos Autors Història de la Ciutat de Manresa (1900-1950). Editat per Caixa de Manresa.

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Editorial Efados, 2001

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. Els Carlins. Farell 2004

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2012/12/lupulus-emsembla.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/11/cor-de-queixes-manresa.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/10/amics-del-cant-gregoria-acabat.html


dimarts, 9 de desembre de 2014

El món coral manresà abans de 1900

Durant tot el segle XIX, i amb el cop definitiu de l'Obra d'Anselm Clavé, el món coral es va deslliurant de l'església i es popularitza progressivament.
En el món religiós podem trobar la Capella de Música de la Seu Manresa, Capella de Sant Ignasi, l'Associació Reparadora de Pius IX:

           
Associació Reparadora de Pius IX (1883). Fotografies del llibre l'Abans

o la Societat Coral Sant Josep (nascuda el 1877) entre d'altres
Societat coral Sant Josep 1900 (Foto de l'opuscle del seu centenari)


Manresa a l'any 1857 tenia constituides dues societats corals: La Aurora (segurament i posterior Infermers de la Caritat Cristiana) i la Colla de Coristes (posteriorment Helicón manresano dirigits per D. Magin Martí) les quals entraren en franca competència musical amb motiu de la vinguda a Manresa de l'Orfeó Barcelonés (a falta de tren van venir a peu desde Barcelona en un viatge que va durar dos dies). La competència entre elles era tant gran que el 26 de setembre de 1858 la primera canta a la Cova i la segona a Sant Ignasi la pateixa peça: la gran missa del mestre Manent!!! El seny, però, es va anar imposant i el 19 de febrer de 1860 ja van cantar juntes en un concert de celebració de les victòries de les tropes espanyoles a l'Àfrica.

Al 1859 amb l'empenta dels Cors Clavé es crea Castalia composta per uns quaranta homes (alguns provinents del què quedava de l'Aurora i Helicon manresano) de la ma d'Anton Vives. Una de les fites importants es produeix el 28 de setembre de 1862 quan pren part en el festival de cors catalans organitzat als Campos Eliseos de Barcelona i guanya la copa d'or i plata oferta per l'Ateneu Caralà de la classe obrera. Una multitud de persones els rebé a l'estació de Manresa i els acompanyàren fins l'ajuntament en comitiva. Com agraiment de la rebuda, la coral ofereix un concert el dia 13 d'octubre a la ciutat. També al 1864, tal com es feia a Barcelona, inicien concerts a l'aire lliure a l'estiu. 
També la societat coral Apolo dirigida pel mestre Mariàn Vallés Isant compositor, director i violinista de la Capella de la Seu. El primer concert va ser el 9 de novembre de 1862 amb estandard propi i vestits amb gorres d'uniforme de panyo blau amb dos galons i una lira de plata. Les dues corals (Castalia i Apolo) van guanyar diferents reconeixements de personalitats i de certàmens dels Cors Clavé.
També la Societat Coral la Unió Manresana (potser la més claveriana de totes) neix el 1882 dirigida per Magí Martí. Recull cantaires de les corals Apolo Olimpo, El Alba i El Pinzell

Unió Manresana al 1907 (de l'opuscle del seu centenari)
A finals de segle neix el Cor Obrer, concretament el 1898  i patrocinat per la Sociedad Fabril Algodonera. Desapareix a la dècada de 1910. També al mes d'octubre de 1900 neix Las tres liras.

Però les noves inquietuds per l'aprofundiment en la música  clàssica antiga, el folclore propi, i les joves fornades de músics van posar la llavor per la creació de l'Orfeó Català (1891). Posteriorment després d'un concert d'aquest a Manresa (1 de setembre de 1901) es fundà l'Orfeó Manresà el 6 d'octubre, el mateix any de la visita.

Per saber-ne més:



GARCIA, Gal.la: L'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Efados editorial (2001)

BALLÚS, Glòria. Tesi doctoral en línia.

Història de la ciutat de manresa (1900-1950) Vol III. La música coral Josep Maria GASOL

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man



dilluns, 1 de desembre de 2014

Magí Pontí i Ferrer

Magí Pontí i Ferrer és l'únic artista, i músic en particular, que té retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres de l'Ajuntament de Manresa. Va ser incorporat l'1 de setembre de 1900.
Va néixer a Manresa el 18 d'agost de 1815 (el 2015 farà 200 anys) i als 7 anys va començar la seva formació musical a la Capella de la Seu dirigida aleshores per Caietà Mensa. El 17 de març de 1826 va entrar a l'escolania de Montserrat on destaca en l'execució a l'orgue i en composició, sota el guiatge dels monjos Jacint Boada i Benet Brell.
L'any 1831 els seus mestres l'envien com a organista al Monestir de Sant Cugat del Vallès i el 1833 guanya les oposicions a organista de la Catedral de Lleida, càrrec que ja no abandonarà mai més.
El 1864 creava l'escola de músics de la Casa de la Misericòrdia i poc després la Banda Municipal. També organitzà cors infantils i colles de danses amb els alumnes de les escoles. El 1871 obté el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Lleida.
Va patir una feridura mentre acompanyava al piano una lliçó de solfeig de la Casa de la Misericòrdia i morí el dia 22 d'Octubre de 1881.
La seva música, degut a la seva formació i al context on treballa, és encara de l'estil del barroc del segle XVIII tot però inicia el canvi cap unes formes i conjunts instrumentals més adients a l'època: el romanticisme.
El gruix de la seva obra està dipositat a l'arxiu de la Catedral de Lleida. Inclouen 15 misses, 4 Benedictus, 2 requiems, 7 Salve Regina, 25 composicions en llaí, 32 en català i castellà, obra per a orgue, fugues, aires de dansa, capricis, simfonies, temes amb variacions....
Tant en l'obra com en la biografia molt poc estudiat.
Per saber-ne més:

GASOL, Josep Maria. La Galeria de Manresans Il.lustres. Ajuntament de Manresa. Manresa 1988.

Magí Pontí. Una altra lectura de la seva biografia. Josep Ma Vilar a Dovella 1988 nº 26

dissabte, 22 de novembre de 2014

Himne a Santa Cecília de Miquel Augé






No sé si sabieu que una de les víctimes de la guerra del 36 va ser Miquel Augé i Vila, Mestre de Capella de la Seu de Manresa de 1919 a 1936 i també en va ser l'organista. Va ser assassinat al principi de la guerra civil. També va ser l'últim organista que va tocar en el vell orgue de la Seu del segle XVII-XVIII, ja que va ser cremat el 29 d'abril de 1937. Les seves composicions van ser força estimades i en destaca l'Himne de Manresa a Sant Ignasi, el Gradual Corpora Sanctorum que es canta la Capella a l'Ofertori de la Missa solemne, una harmonització dels Goigs de la Llum a tres veus, les Vespres Als gloriosos Sants Martirs Agnès, Fructuós i Maurici de l’any 1920 a 3 veus i orgue que també s’havien interpretat amb instrumentistes o un arranjament per a harmònium de la Marxa de la Llum. És també autor també dels Goigs dels Cossos Sants. A les fotografies la partitura de l'Himne a Santa Cecília.
                                                                 
Himne de Santa Cecília interpretat a l'orgue de la Seu per Jordi Franch

Josep Esquius Bertran explica la mort d'Augé


                                                

Dibuix de Joan Vilanova de Dibuixos d'una època. Ed.: Llibreria Sobrerroca, S.A.

Per saber-ne més:

La música pròpia de les festivitats de Manresa. BALLÚS, Glòria.

L'orgue a la Seu de Manresa. TORRAS, Ignasi.

divendres, 7 de novembre de 2014

Marcos Redondo fa la mili a Manresa

Marcos Redondo

Marcos Redondo Valencia, nascut a Pozoblanco, Córdoba el 24 de novembre de 1893 i mor a Barcelona, 17 de juliol de 1976, va ser un notable baríton espanyol de la primera meitat del segle XX. Més conegut per la dedicació a la sarsuela, també va cantar òpera.


Per dues vegades va resultar no apte per al servei militar però a la tercera va ser enviat a Reus i posteriorment a Manresa. Era el 1917-18. A la caserna del Carme, ja era conegut per la seva veu, tocava a la banda de l'exèrcit...ELS PLATERETS! Era la banda del Batallón de Cazadores de Reus N-16. Es va fer força popular i també va intervenir en diverses activitats musicals: convidat a cantar a la Seu, al Casino, a la Cova i alguns concerts a la caserna i alguna casa de la burgesia manresana.

En la seva estada aquí va conèixer la que seria posteriorment la seva esposa María Dolores Bosch i Nogué a la que tothom anomenava Mary, filla de la Colònia Jorba. Es van casar al Monestir de Montserrat el 10 de setembre de 1923. La parella no es va establir mai a Manresa. Mary va morir el 1941.

"El tren de Madrid me dejó en la estación de Manresa una noche friadel mes de febrero de 1917. Iba a cumplir mis deberes militares. Cuando cruzaba el puente, entonces de madera, en aquella gran oscuridad, pues el alumbrado público apenas luciapor el espesor de la niebla, comencé a meditar y sentirme triste. No quieras saber que pensamientos, que tragédia cruzaba mi mente. Con esa preocupación y melancoliapasé unos cuantos dias hasta que alguien me dijo: Manresa tiene mal entrada i peor salida.
Medité mucho la sentencia, esto quiere decir que me encontraré bién y me costará añoranza dejarla...y en efecto así fué. El tesoro más grande de mi vida lo encontré aquí. Fué el que Dios me dió como esposa"
A. Baget. "Marcos Redondo en manresa" Revista Bages juny del 1961.

Per festa major de l'any 1929 va cantar la sarsuela La Parranda. El 1930 La Rosa del Azafrán i al setembre un concert amb Emili Vendrell. Al 1931 un concert amb la soprano Pilar Duamirg. Per festa major del 1932 Katiuska i el 1933 un concert amb Hipólito Lázaro. També actua el 1940 convidat per l’Associació de Música de Manresa fundada el 22 de gener de l’any 1930 per, entre d'altres, Silvestre Peñas notable músic i director de la banda militar de la caserna. 
El comiat de Marcos Redondo dels escenaris de fora de Barcelona el va fer volgudament al Kursaal el 30 de setembre de 1957 tot i que el 21 de setembre de 1960 Josep Maria Descarga el va convidar a pujar a l'escenari i hi va cantar un petit fragment de La parranda.

És fill adoptiu de la ciutat per acord del Ple Municipal al 1939 i té un carrer amb el seu nom a la ciutat.

1940 programa de la actuació al Kursaal de Marcos Redondo y Maria Teresa Planas. (Arxiu Municipal de Manresa a través de memoria.cat)

1948 invitació de l'alcalde Juan Prat Pons a Marcos Redondo -fill adoptiu de la ciutat-, per que participés a les festes. (Arxiu Municipal de Manresa a través de memòria.cat)

Marcos Redondo

El 27 de novembre de 1976 Manresa fa un concert d'homenatge de la ciutat a Marcos Redondo poc després de la seva mort.


Per saber-ne més:

http://www.uclm.es/ceclm/b_virtual/sonido/marcos/index.htm

http://ecosidolceilsuondellasuavoce.blogspot.com.es/2013/02/marcos-redondo.html

http://www.historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/03/la-caserna-del-carme-seu-dels.html

CLARENA, Rosa. Kursaal, el llibre (1927-2007) Angle, 2007 -

dissabte, 1 de novembre de 2014

Silvestre Peñas músic militar

Des de 1850 fins 1965 Manresa, a la caserna del Carme, va ser seu de diversos batallons de l'exèrcit. Uns tenien bandes de cornetes i tambors i uns altres bandes de música que a part d'acompanyar les seves pròpies festes també ho feien en les celebracions locals, cosa que els donava molta popularitat. 
Concert a càrrec de la banda Militar l’any 1900
a la plaça Major. (Arxiu Jaume Pons)
El 1906 arriba el Batalló de caçadors de muntanya de Reus, va estar aquí 25 anys, que també contava amb banda. Durant un temps va ser dirigida per Silvestre Peñas, músic notable que també va participar de la vida musical manresana.
Silvestre Peñas va néixer a Dicastillo el 31 de desembre de 1896. Es va iniciar en el solfeig, l'harmonia i el piano en el seu poble  El 1914 entra com a organista a Abárzuza on va viure tres anys, fins que va passar a ser-ho de San Pedro de la Rúa de Estella el 1917. Va estudiar a Madrid harmonia amb Alfonso Ugarte i composició i direcció d'orquestra amb E. Vega y Esvrí. El 1924 ingressa per oposició al Cuerpo de directores de Música del Ejército i el seu primer destí va ser Manresa. Aquí va formar part com a vicepresident el 1930 de la comissió organitzadora de l’Associació de Música de Manresa juntament amb Dídac Baget Firmat, president: Antoni Muset Ferrer, secretari; i Ignasi Clop Pons, Ramon Gorgui, Damià Rius Vilella, i Lluis Rubiralta. L’objecte de l’Associació era fomentar i propagar "el divi Art dels sons", i amb aquest objectiu principal van organitzar concerts al teatre Gran Kursaal, Entre altres: l’Orquestra de Cambra de Sabadell, la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Lamote de Grignon, l’Orquestra Simfònica de Madrid, la Societé des Instruments Anciens de París, el Quintet Català de Barcelona, i els artistes Mercè Plantada, Marcos Redondo i E. Cohen. També deixa per la ciutat un arranjament de la Marxa de la Llum.
Com a músic militar va exercir a Catalunya i Aragó fins que va ocupar una vacant a Pamplona el 1947. Es va retirar de l'exèrcit el 1956 i a partir de 1959 va seguir treballant al Conservatorio "Pablo Sarasate" en diverses matèries (estètica i harmonia) i on els últims anys va dirigir la Iniciació Musical. El 1976 abandona l'activitat musical pública i morí a Pamplona el 18 de febrer de 1985. 
Com compositor, S. Peñas Echeverría trabajó en tres gèneres molt marcats: religiós, banda (militar) i popular. Les obres de caràcter religiós, nombroses, són peces per a veu sola i orgue i també per a veus mixtes: "Tota pulchra" motet per la coronació de la Verge del Puy (1958);  l'himne "Christus vincit";  "Tesoro sacro-musical"; l'antifonia "Elegit eum Dominus"; nadales i villancicos (El sueño del niño Jesus); un Réquiem per a tres veus i orgue; una missa per a quatre veus mistes, orgue i instruments dedicada a Sant Francesc Xavier premiada en concurs nacional (1955).
Entre la gran producció per a banda destaquen la sardana "Merceneta", "Cantan y juegan los navarricos", la jota "Ligera" (amb temes populars) i la instrumentació per a banda i gaites de la "Marcha de San Andrés estellesa".

De la tercera època són les composicions per a veu sola, veus iguals, veus i instruments, aires i melodies populars. destinades a finalitats pedagògiques (també vàries peces per a instrumental Orff). Peñas Echeverría va prestar molta atenció a l'estudi de la música popular les cançons (Ro, mi niño, ro) i les danses de Navarra, Catalunya i Aragó que que va recollir,ordenar i utilitzava en les seves composicions. Aquestes col.leccions encara són inèdites. Destaquen "Tierra Estella" o algún repertori de la pròpia ciutat, com el de Juániz, el auroro, que va revisar i depurar abans d'harmonitzar-lo per a veus mixtes i instruments amb força senzillesa perquè les aurores fossin interpretades pels tradicionals grups d'aficionats.



Música de Silvestre Peñas Echeverría para Coros y Grupos Instrumentales (Vol I i II)

El paper rellevant de les bandes militars a Manresa. 
"Segons la importancia del batalló, aquest tenia banda de cornetes (formada d'un grup de cornetes sense pistons i timbales), xaranga (quan hi havia instruments de vent-metall) o banda de música (amb vent, fusta i percussió). A comengament de segle actuava la Banda de Cornetes i Música del Batallón de Cazadores de Montaña Alfonso XII, i n'era el músic major Juan Rivas Carpintero, i, a partir del 1902, Juan Viñolo. Al novembre del 1903, per sorteig, fou rellevat peí Batallón de Cazadores de Montaña «Mérida». La seva Banda tenia com a músic major Ángel Gelardi.
El 1906 arriba a Manresa el Batallón de Cazadores de Montaña «Reus», i com a músic major comptava amb Fernando Cabeño i, posteriorment, amb Silvestre Peñas Echevarría. A Silvestre Peñas, la llarga i satisfactoria trajectória musical al capdavant de la Banda li dona un gran prestigi, albora que va integrar-se plenament amb altres músics manresans, fins al punt de ser un component de la Comissió Organizadora de l'Associació de Música de Manresa. Totes aqüestes bandes citades van oferir una gran col.laboració i servei a la ciutat arran de les grans festivitats, com la Festa Major, festes de la Llum, Corpus, enramades, processons, i altres efemérides locáls, albora que durant llargs períodes van executar concerts a l'aire lliure (en general al Passeig i a la plaça Major) que se solien fer el diumenge al migdia, o el dimecres o dijous al vespre (segons els mesos de l'any).
El repertori s'alternava segons el gust de 1'época. En general, constava de cinc peces, que solien ser: vals, pas-doble, polka o masurca, selecció —fantasia d'una sarsuela— ópera, i un vals-jota. També executaven composicions deis mateixos directors, com per exemple: Pujolet, de Rivas Carpintero, i Montserrat, de Juan Viñolo. A partir de l'any 1936 els batallons existents a la nostra ciutat només han tingut formacions de bandes de cornetes per acompanyar els actes militars propis."
Glòria Ballús a Historia de la ciutat de manresa 1900-1950
Banda militar 1910. (L'Abans)


Banda cornetes i tambors de l'exèrcit a principis del franquisme. (Memòria.cat)

Fotògraf Josep Gaspar. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Reproduida a memòria.cat)

Per saber-ne més:
la vida i obra de Silvestre Cañas
BALLÚS, Glòria. El teatre Kursaal, receptor de grans personalitats musicals. Dovella 95, 2008