dilluns, 9 de maig del 2016

Goigs del Santuari de Santa Maria de Joncadella

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
Ignasi Abadal, plana del Olm.
Senyora de Juncadella,
sou molt bella!
Lo cel per Vos, verge pia,
Feu, que logrém, algun dia.
...
Mes apar, que Catalunya
Es la alcunya
De la vostra devoció;
Perque vostra protecció
May s'allunya,
D'ella en la tribulació,
Guiantla, brillant Estrella.
Sou molt bella! ...
...
Si de la vostra potencia
Experiencia
Te Catalunya tant certa,
Tambe's cert la experimenta
Ab frecuencia
La bona gent, que frequenta
L'iglesia de Juncadella.
Sou molt bella! ...
...
De Juncadella la fama
Vos proclama
Per la mar, y per la terra:
En tempestats, y en la guerra
Seus reclama;
Y la vostra llum desterra
Tot perill, mal, y querella.
Sou molt bella! ...

Cançó popular a la Mare de Déu de Joncadella
A LA VERGE DE JUNCADELLA.
CANÇÓ POPULAR.
Música del mestre Nicanor Pérez
Gràfiques Nadeu
Brillant Estrella
de Juncadella,
la Verge aimada dels pelegrins;
siau, Madona,
nostra Patrona
fins a la Patria dels Serafins.

Som la Fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.
...
Ja fa centúries,
que a voladúries,
venen els pobles de tot el Pla;
sent Vós, Princesa,
d'aital bellesa,
qui no us estima i estimarà?
...

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
LLetra de Jaume Boloix i Canela Premiada al Certamen cxde l'Acadèmia mariana de Lleida L'any 1914
Ja que sou tan pura i bella
que fins Déu us dona el cor:
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Quan el Pla de Bages fora
deslliurat de serrains,
no poguereu bella Aurora,
amagar els raigs divins.
Anyoravau la capella
d'una cova en la foscor.
...
Prop de Vos teniu, Maria,
agraïts dos jovincells;
per la fe han sigut un dia
fets esclaus dels infidels,
Des d'Alger, l'orfa parella
us invoca de tot cor.

Llur cadena haveu rompuda
i els heu dut als llochs nadius,
per aixó sou coneguda
per la Verge dels captius.
Renoveu la maravella
deslliurant al pecador.
...
Doncs del cel sou la Portella
si un invoca el pecador;
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Virolai a la Mare de Déu de Joncadella.

Lletra: mn. Anton Navarro.
Lliri del Camp que el clos de Juncadella
ompliu de dolç perfum;
de nostre cel inextingible estrella,
doneu-nos gràcia i llum!

Des d'aquell jorn feliç que una pastora
trobà de vostra Imatge el sant tresor,
Reina gentil, la terra que us adora
tornà per Vos com un verger en flor.

De Castellnou de Bages a Manresa
vostre Amor dolç a tots ens feu germans;
a vostres peus és nostra herència estesa
ruixada amb sang del cor dels catalans.

Alba eternal de nostra hermosa plana
que al braç portau al Sol que és vostre Fill;
sempre sereu la nostra capitana,
a prop de Vós no ens trobarà el perill.

Vós sou la Font de l'aigua dolça i pura
per a calmar la set del pelegrí,
Vós sou el bàlsam que les llagues cura
del cor lassat que el desengany ferí.
Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Lletra: Mn. Josep Pont-Mn. Josep Feu
Música: Nicanor Pérez
Dibuix: Josep Herms
Inomsa 1993
Puix sou nostra sentinella
que per tot el Pla vetlleu.
Bell Estel de Juncadella,
els fills vostres empareu.
...
Nostres avis us bastien
aquest temple tan formós,
prova clara que sentien
un amor intens per Vós.
Dels devots de la comarca
l'homenatge aquí rebeu.
...
Gent de tota la contrada,
que per Pasqua acull l'Aplec,
ve per dar-vos la besada,
que és del cor el viu batec.
És diada que agermana;
del conviure és l'altaveu.

Sigueu nostra protectora,
sigueu nostre parallamps.
Beneïu, oh gran Senyora,
nostres llars i nostres camps.
Beneïu el Pla de Bages,
que us venera com sabeu.


1969

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Deu vols salve Reyna mia
de las Verges la mes bella:
mes pura quel llum del dia
Senyora de Juncadella.
...
En tota tribulació
en perill, en grave dany,
en malaltia, y afany,
tempestat, y aflicció
sius reclaman Verge pia
prest los deslliurau de aquella:
mes pura quel llum del dia.
...
No olvideu Verge María
Santa y resplandent Estrella,
als de vostra Confraría
destos plans de Juncadella.
 Manresa, Domingo Coma Impressor y Llibreter

 Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1858

  Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1854

  Manresa, Imprenta Abadal 1875

Imprenta i llibreria Roca 1949



Per Saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

dimarts, 3 de maig del 2016

Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 
  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."




TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990