dimarts, 22 de desembre del 2015

Fusioon

La biografia del grup aquí o aquí
La discografia aquí.

LP:
Danza del molinero
Ya se van los pastores
Ses porqueres
Pavana española
Negra sombra
En el puerto de Pajares
Rima infantilEl cant dels ocells

Fusioon 2 (1974)
    Farsa del buen vivir
    Contrastes
    Tritons
    Diálogos
    Concerto grosso



    Minorisa (1975) 

    Ebusus
    Minorisa
    Llaves del subconsciente (Mente)
    Llaves del subconsciente (Cuerpo)




    SINGLES:

    1972
    Danza del molinero
    Negra sombra
    1972
    No hay habitación para...
    Ciclos
    1973
    Rapsodia para un violín
    Tocata y fuga
    1974
    Farsa del buen vivir
    Rondó y final
    Recopilatoris

    Vídeos:
    Fotografies:




    Fusioon 2-1-76 en un dels dos últims concerts. Sala Ciutat, Manresa
    Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

    Altres enllaços:

    dimarts, 1 de desembre del 2015

    Peculiaritats lingüístiques manresanes

    Què sobta a un igualadí quan sent parlar un manresà? A l'Inventari del Patrimoni immaterial de Manresa n'hi ha alguns exemples i jo n'afegeixo algun altre:


    Asmari*: variant col·loquial del nom “armari”.

    Baleiar*: Passar aigua per una cosa, esbandir-la.

    Basquests*: calçat esportiu (“vambes”), es pronuncia amb un accent marcat sobre la “e”.

    Desprenses: Col·loquialisme que expressa posterioritat de temps. ‘Després’.

    Foc a terra*: Llar de foc.

    Gormand: Adjectiu referit a la persona que té afecció per al bon menjar.

    Passera*: Empremta que hom deixa després que s’hagi fregat el terra (“no facis passeres, que després tot queda marcat!”).

    Pipiripip: variant manresana del mot “rosella”.

    Plegar: Verb que s’utilitza per indicar que cal recollir una cosa del terra (“plegueu les joguines!”).

    Postada: S’utilitza en comptes de dir “prestatge” o “lleixa”.

    Punxir *: S’utilitza en comptes de “punxar” (“he anat a fer-me unes anàlisis i m’han punxit tres vegades!”)

    Racó: Nom utilitzat en el sentit d’”escombraries” (“llença això al racó”).

    Torreta: varietat de la paraula “test” (“has de canviar les torretes; si no, se’t moriran les plantes”).

    Vaic*, vaigui*, faic*, faigui*: formes verbals col·loquials dites a Manresa en comptes de: vaig, vagi, faig, faci.

    Cap a la banda de les Tortonyes!: Locució manresana per indicar que una localització no és gaire cèntrica, que és més aviat llunyana o desavinent.

    Els mots amb asterisc no són al diccionari normatiu, o no hi són amb l’accepció amb què es diu a Manresa.

    Jo m'atreveixo a afegir:

    Perxò: enlloc de "per això".

    Tenca la porta: en lloc de "tanca la porta".

    Tinya altura:  a molts llocs és la "peste alta" .

    Tonyu: per un cop al cap.

    diumenge, 1 de novembre del 2015

    La plaça i el monument a Anselm Clavé

    Quan es va obrir el carrer Nou de Sant Domènec, actual Jaume I, es va decidir fer una plaça. La idea d'obrir un carrer ample i recte i la creació d'una plaça dins de la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de finals del segle XIX que volien millorar l'entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat, i tota la zona de Quatre Cantons.
    La plaça es va començar a formar a partir de 1891 quan l'ajuntament va comprar la casa nº 38 del carrer Urgell. En un primer moment es coneixia amb el nom de plaça Urgell i plaça de la Parra, però el 26 de juliol de 1918 l'alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el Ple Municipal que se li donés el nom de plaça Clavé en honor del creador de les societats corals. Després de diferents picabaralles polítiques es va acordar que per la Festa Major d'aquell any es posaria aquest nom a la plaça.

    La plaça Clavé abans de la instal·lació del monument.
    (foto del llibre l'Abans. Ed. Efadós)
    L'any 1919 la Societat Coral la Unió Manresana (creada el 1882) va portar el pes del projecte d'erigir un monument per perpetuar la memòria del Mestre Josep Anselm Clavé a la plaça del seu nom.  Integraven la Comissió Pro-Monument a més del president de l'entitat Gabriel Glosa, els socis Ramón Bial, Pau Domingo, Onofre Mas, Ramon Morera i la Junta Directiva. En l'acte d'inauguració, descobri el bust el que fou gran protector d'aquesta Societat, n'Ángel Amat Tenas. Mereixen recordatori també els socis en Francesc Juvés, en Tomás Pascual, n'Ignasi Cantarell, n'Antoni Merenguer, n'Antoni Oriol i en Maurici Casasayas que juntament amb els esmentats anteriorment van contribuir a la realització del projecte.


    Inauguració del monument. 
    Foto del llibret del centenari de la Societat Coral la Unió Manresana

    Així doncs aquell mateix any es va inaugurar el monument a l'Anselm Clavé (el segon a Catalunya després del de Barcelona), obra de Bernat Pejoan i l'escultor Josep Andreu Casanovas, conegut amb el sobrenom de Borges. 



    Plaça Clavé 1920 (Foto Teresa Pons)
    El monument responia a l'estètica dels monuments del XIX. És fet de pedra, amb una peanya sobre la qual s'aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i a sobre el bust del músic. A la part central es pot observar l'escut de la capital del Bages i la data de realització i la inscripció "Manresa a Josep A. Clavé". 
    Trobada de societats corals en motiu de la inauguració del parterre que envoltava l'estàtua, l'any 1957. El jardinet es va eliminar el 2003 quan es va remodelar la plaça. (Foto d'Enric Villaplana a Manresa la ciutat transformada)

    També a iniciativa de la Societat Coral la Unió Manresana, l'Excm. Ajuntament va donar el nom d'una de les populars composicions del Mestre Clavé al carrer d'Arcs, i el dia 28 d'agost de 1932, es descobrí la làpida que li dona el nom "Les Flors de Maig", en un acte presidit per les Autoritats i en el que en Josep Capdevila, President llavors de l'Associació de Cors de Clavé, pronuncià el discurs d'inauguració.
















    Trobada de Cors Clavé el 16 de maig de 1982 (Foto: arxiu Pons)

    Per saber-ne més:
    Societat Coral la Unió Manresana 1882-1982. Llibret de l'aniversari. Obra Cultural de Caixa d'Estalvis de Manresa.
    La plaça Clavé
    COMAS, Francesc i REDÓ, Salvador. Manresa la ciutat transformada. Zenobita edicions. Manresa: 2006