Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu de Manresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu de Manresa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de juliol del 2016

Les llibertats d'orgue i altres absències

Manresa per diverses raons (incendis, desinterès....) conserva poca música popular, de cançó, d'entremesos o de balls tradicionals. Una d'aquestes absències és el llibre d'orgue de la Seu. Són quaderns manuscrits (la majoria dels quals pertanyents al segle XIX), en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d’improvisar a partir d’elles tot oferint un repertori amable i graciós. La seva destinació era bàsicament alegrar els oficis i celebracions del cicle nadalenc dins l’església, d’aquí que també aquest repertori es conegui com a Llibertats d’orgue. 

En la presentació de El llibre d’orgue de Lleida (Dinsic, 2003) Josep Crivillé posa en valor el treball de localització i de recerca d'aquest llibre de Lleida de Josep M. Vilar i Maria Esther-Sala "en una acció important de recerca d’arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993, en la qual van donar a conèixer l’existència de fons musicals abundants i importants força desconeguts fins al moment. Com ja s’ha dit al pròleg, aquest document juntament amb altres va arribar al nostre Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana mercès a una beca de recerca convocada per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i concedida als mateixos investigadors.El contingut d’aquest quadern és molt ric...."

El llibre d'orgue més proper a Manresa és el de Calaf:






Per saber-ne més:

Revista ALTIPLÀ DE CALAF n 8 Juliol 2005

file:///C:/Users/usuari/Downloads/el_llibre_d_orgue_de_lleida%20(3).pdf

file:///C:/Users/usuari/Downloads/calaf_mostra%20(1).pdf

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.
Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna. 
"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta" 
(d'un programa de ma de concert)






Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.
                                                                                       

         




El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa. 
La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat  que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.


La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera


*   *   *   *   *   

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:
Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html

dissabte, 22 de novembre del 2014

Himne a Santa Cecília de Miquel Augé






No sé si sabieu que una de les víctimes de la guerra del 36 va ser Miquel Augé i Vila, Mestre de Capella de la Seu de Manresa de 1919 a 1936 i també en va ser l'organista. Va ser assassinat al principi de la guerra civil. També va ser l'últim organista que va tocar en el vell orgue de la Seu del segle XVII-XVIII, ja que va ser cremat el 29 d'abril de 1937. Les seves composicions van ser força estimades i en destaca l'Himne de Manresa a Sant Ignasi, el Gradual Corpora Sanctorum que es canta la Capella a l'Ofertori de la Missa solemne, una harmonització dels Goigs de la Llum a tres veus, les Vespres Als gloriosos Sants Martirs Agnès, Fructuós i Maurici de l’any 1920 a 3 veus i orgue que també s’havien interpretat amb instrumentistes o un arranjament per a harmònium de la Marxa de la Llum. És també autor també dels Goigs dels Cossos Sants. A les fotografies la partitura de l'Himne a Santa Cecília.
                                                                 
Himne de Santa Cecília interpretat a l'orgue de la Seu per Jordi Franch

Josep Esquius Bertran explica la mort d'Augé


                                                

Dibuix de Joan Vilanova de Dibuixos d'una època. Ed.: Llibreria Sobrerroca, S.A.

Per saber-ne més:

La música pròpia de les festivitats de Manresa. BALLÚS, Glòria.

L'orgue a la Seu de Manresa. TORRAS, Ignasi.

diumenge, 24 d’agost del 2014

Música de xeremies a la Seu de Manresa (i 2)

En un anterior entrada d'aquest blog anomenada Música de xeremies a la Seu de Manresa repassava un article de Josep Maria Vilar sobre aquest tema en el que exposa la inflència de la tradicio de la música per a xerimies del renaixement i barroc en dues composicions molt més tardanes trobades a la Seu de Manresa. També a la mateixa entrada hi havia les dues partitures i es podien escoltar en MIDI.
Casualment he topat amb aquest vídeo on el grup Plech de Ministrils toca una de les peces de la Seu en la processó de Rams del 2008 a Lleida. Es devia escoltar així a l'època?

dilluns, 5 d’agost del 2013

El rellotge de la Seu de Manresa


El so dels quarts i les hores del rellotge i les campanes de la Seu encara forma part del paissatge sonor de Manresa i desde fa més segles del que em pensava. En Jaume Espinal el té ben estudiat i ho explica exquisidament al seu blog: http://arquitecturamedieval-jespi.blogspot.com.es/2009/07/el-rellotge-de-la-seu.HTML


Per llegir-ne més:
Descobertes a la Seu .PDF
El rellotge de Manresa. Fàbrega .PDF
Les campanes de la Seu .PDF

divendres, 2 d’agost del 2013

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.
Arxiu Jaume Pons
1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html






dimarts, 25 de desembre del 2012

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:
Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:



En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:
"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."


"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."



De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

divendres, 6 de juliol del 2012

Goigs de la Mare de Déu de l'Alba

La Mare de Déu de l'Alba és la verge "més manresana" i patrona de la Seu. Els seus goigs de la Seu tenen la lletra de Mn Genís Padrós, la música de Mn Eudald Pla i els dibuixos de Joan Vilanova.
Ignasi Torras Garcia, mestre de capella de la Seu entre 1966 i 1997, va fer-ne una harmonització a quatre veus.


Goigs de la Puríssima Concepció

La Cofraria dels Favets són devots de la imatge de la Puríssima Concepció de la Seu de Manresa. La lletra és del Dr. Marian Serra i Esturi, la música del prevere Ll. Romeu i la il.lustració de Joan Vilanova.
Amb el cor ple d'alegria
cantem l'himne triomfal:
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.
...
Verge i Mare beneïda,
obteniu-nos la virtut,
la puresa de la vida,
que és la font de la salut;
xafi el cap de l'heretgia
vostra planta virginal.

Assistiu-nos nit i dia
contra la serp infernal.
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.


Goigs dels gloriosos Cossos Sants

A la Seu de Manresa on hi ha les relíquies de Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès (Patrons de la ciutatde Manresa) hi ha aquests goigs. La lletra és de Josep Portabella, la música de Miquel Augé i les il.lustracions de Joan Vilanova.


Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa

dissabte, 30 de juny del 2012

Campanes de la Seu

En motiu del canvi dels motors de la campana Sant Ignasi (1974) i la Santa Maria (1941) de la Seu de Manresa, Regió 7 va fer aquest article per explicar-ho. És interessant perquè aprofita per fer una repassada de les característiques i funcions d'aquests instruments.

Campanes de la Seu, l'any 1969. (Foto d'Antoni Quintana i Torres)
Els campaners de la Seu: Ignasi Augé i Pau Blas en plena activitat (Foto de L'Abans)
Campanes de la Seu .PDF

Fitxes de les campanes

El rellotge de la Seu

L'última campanera de Manresa