Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sàtira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sàtira. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 d’octubre del 2014

Dites sobre Manresa i els manresans

Quan ja tenia preparada una entrada per a les dites sobre Manresa i els manresans ressenyades al Costumari de Joan Amades, vaig topar-me amb el recull que en fa l'Inventari del Patrimoni Immaterial de Manresa (fitxa feta per Helena Garcia / Francesc Comas) amb un llistat molt més extens. És molt interessant, també, l'explicació que es fa de cada una d'elles.

“La Tirallonga dels Cossos Sants
Tots són sants, xics i grans
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós"
La cançó recorda el trasllat dels Cossos Sants de Sant Fruitós de Bages a Manresa el 30 i 31 d’agost
de 1372, quan van esdevenir patrons de la ciutat. En la versió de joc, la Tirallonga dels Cossos Sants consistia en formar una llarga fila de persones agafades de les mans i anar amunt i avall del carrer o del pati tot cantant aquesta corranda. Quan s’arribava a la paraula “gloriós” es deia més forta i els infants es deixaven caure asseguts a terra. Referit al mateix fet hi ha la cantarella:
"Manresans budellans
Que heu robat els cossos Sants
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós
Forasters, putiners
Que els teniu als galliners”


"Festes manresanes, focs i campanes"
Segons Joan Amades, la importància de les tronades a les festes manresanes arriba fins al punt que s’ha creat el proverbi que diu “festes manresanes, focs i campanes”. Salvador Ginesta també relaciona aquesta dita amb els pirotècnics locals i els focs d’artifici de les festes de la ciutat. J. M. Gasol l’esmenta com a Festes manresanes: trons i campanes també en relació amb els molins polvorers de Manresa.


(també hi ha la versió “A Manresa, empaitabisbes”)
La dita fa referència al plet de la Sèquia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa.


"De Montserrat a Manresa hi ha tres horetes; 
de Manresa a Montserrat, quatre hores i quart."
Fa referència a que l'anada a Montserrat és camí de pujada i es tarda més que a la tornada.


"Ni paret fesa, ni home de Manresa."
Aquesta frase vol dir que no et pots refiar ni d’una paret esquerdada ni d’un manresà. La tradició diu que el rei Pere III en va donar una versió semblant: Deu te guard de paret fesa, E de hom de Manresa.


"Si a Manresa vas, les pantorrilles hi perdràs."
La dita fa referència a que la ciutat té tantes pujades i baixades que els que hi caminen fan tant d'exercici que enforteixen el tou de la cama.


"Manresà i home de bé no pot ser."
Dita característica que es repeteix en referència a diverses poblacions.


"A les Escodines, per l’Enramada treuen les teranyines."
Fa referència al fet que la majoria de cases feien neteja a fons per deixar-ho tot net per a la festa.


"Sembla l’Enramada de les Escodines."
Es deia quan una cosa o persona anava molt carregada de decoració.


"Per la Llum, bufetada al llum!"
Per aquestes dates, el dia allargava i no calia fer servir el llum per treballar als obradors artesanals.


Entre aquests dos punts es poden donar els fets més inversemblants.


"Per Sant Andreu, la pubilla pesca l’hereu, 
i per l’Ascensió, la minyona fira al minyó."
Fa referència a les dues fires anyals.


"A Manresa vull anar, a cercar una manresana, que sempre m’han agradat, les faldilles d’indiana."
Fa referència a les fàbriques d’indianes que hi havia a principis del segle XIX a Manresa, on es tenyien teixits de cotó manualment. Es cantava com una corranda o cançoneta.

Al Blog Paremiologia tòpica de Víctor Pàmies i Riudor, a més a més, hi té recollides les seguents:

Per saber-ne més:
Inventari del patrimoni immaterial manresa

http://topica.dites.cat/search/label/Manresa

http://etimologies.dites.cat/search/label/manres%C3%A0

dissabte, 16 de juny del 2012

Sàtires amb els Goigs de la Llum

La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.



Els pagesos van al Carme /

només fan que veixinar

fan pudor de cols i trunfos /

i ganyes de bacallà.

El rector i la majordoma /
feien beguda al balcó
veient la llum que venia /
els va caure el petricó.
I tots hi anaven corrent /
al darrera de la gent
menos el capellà de la Guia /
que es bevia I'aiguardent.


Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:
Goigs de'l Llum Eléctrich

Aquella llum inclement,
tant opaca y tant impura
un triumvirat nos figura
que pelà l'Ajuntament

Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.

Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegria
sa inauguració es va fer.
en pels, per tot ornament
coberts de blava pintura d
’aquella lIum de foscura
se rebé l'adveniment.
(...)