Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista CIVTAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista CIVTAT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de setembre del 2014

Trio ars

En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

"De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.
Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.
La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.
Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.
Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.
Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

Formaven part del TRIO ARS:
Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)
Poeta. President de l'entitat esperantista
Bela Espero. President del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages.
Autor del llibre Quan el cor i el
cervell parlen (1932).

Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)
Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,
jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al
RCD Espanyol. Membre de la Junta de
Govern Republicana Provisional de
Manresa, del 14 d'abril de 1931. President
de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou
ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.
Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal
de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del
Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà
ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)
Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola
Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat
per elements d'extrema esquerra el
1936.



A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26


A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.
La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928


Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34


Bibliografia:

dijous, 6 de setembre del 2012

Esteve Martí i Firmat i II



Per la xarxa he pogut trobar dues obres seves.
La Leçon de Chant (una de les obres citades a CIVTAT)
Òpera còmica en un acte amb llibret de Jules Gondoin. Editat a Paris per C. Joubert Editor el 1903.
Partitura de LA LEÇON DE CHANT .PDF

Les Chansons.
Recull de cinc cançons de Martí amb diversos lletristes. Editat a Paris per la Libraire Contemporaine.
Interessant la fotografia de Martí de la coberta i el comentari de la introducció.
Llistat:
"Pierre et Suzon" (Jules Gondouin - Estéban Marti) paysannerie, musique, chantée par Paul Pecquery de l'Opéra Comique à la Bodinière,
"Lettre à une petite femme" (Charles Quinnel - Estéban Marti) chansonnette, musique, chantée par M. Dicksonn (sic) au Cabaret des Quat'z'Arts,
"Restons tous deux" (Mary Belly - Estéban Marti) valse chantée, musique, chantée par Mlle Lucette de Valy à la Scala,
"Madrigal moderne" (Charles Quinel - Estéban Marti) musique, créé par Mlle Rachel Launay au Tréteau de Tabarin,
"Lisette" (Stéphane Servant - Estéban Marti) bluette, musique, chantée par Mlle Jeanne Lacroix au Moulin-Rouge.
Partitura de LES CHANSONS .RAR


Altres obres

Operes, operetes
La femme du monde. Pantomima en un acte. salle Hoche, representació 1909.
Rose pom-pom.Òpera Bruseles, 1912
Julot la Balafre. Llibret d'Alin Monjardin Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
La Leçon d'amour. Llibret d'Alin Monjardin Paris, representació 1920.
Les Nymphes et le Satyre. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, representació 1920.
Pa-Pou-Yette. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
Folie d'amour. Llibret de Gleize-Merouvel. Paris, representació 1921.
Les Passionnées. Paris,representació 1923.
Les Mille et une voluptés. Llibret d'Alin Monjardin, Georges Lewe. Paris, Moulin Rose, representació 1923.
La Source d'amour. Llibret d'Alin Monjardin, Verdus, Fabien Leroy. Paris, Folies Belleville,representació 1934.
Le Coucher de la Pompadour. Opereta en tres actes. Llibret de M.F. Puget. 1920
Léger nuage. Sainet. Llibret de Félix Puguet.
I Iisella. Drama líric.....

Obres per a piano sol:
A La Plaza. Marxa.
Doux Murmure.
Gai Retour. Vals lent.
Timide berceuse 
Bonjour Pierrette (1904)
Le chant de la brise
....
Cançó:
Éternel Cantique. Text: Lucien Boyer.
Gavotte et chanson.
Rédemption. Text: Charles Vincent.
Doux mensonge. Tex:t Charles Quinel.
La berceuse de ma poupee. Text: Charles Quinel
Les beguins de Cunegonde.Text; Didier Gold
Serenade railleuse. Text: Gabriel Montoya
....
Altres (sense classificació)
Tes yeux.
Myosotis.
L'abeille.
Rédemption. Text Charles Vincent.
L' Amour à la moukère. 1923.
Si je t'aime

Per saber-ne més:

Esteve Martí i Firmat I

dimecres, 5 de setembre del 2012

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359
Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":


Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.
A partir d'aquí....


Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

dijous, 23 d’agost del 2012

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.