Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgue. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgue. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de juliol del 2016

Les llibertats d'orgue i altres absències

Manresa per diverses raons (incendis, desinterès....) conserva poca música popular, de cançó, d'entremesos o de balls tradicionals. Una d'aquestes absències és el llibre d'orgue de la Seu. Són quaderns manuscrits (la majoria dels quals pertanyents al segle XIX), en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d’improvisar a partir d’elles tot oferint un repertori amable i graciós. La seva destinació era bàsicament alegrar els oficis i celebracions del cicle nadalenc dins l’església, d’aquí que també aquest repertori es conegui com a Llibertats d’orgue. 

En la presentació de El llibre d’orgue de Lleida (Dinsic, 2003) Josep Crivillé posa en valor el treball de localització i de recerca d'aquest llibre de Lleida de Josep M. Vilar i Maria Esther-Sala "en una acció important de recerca d’arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993, en la qual van donar a conèixer l’existència de fons musicals abundants i importants força desconeguts fins al moment. Com ja s’ha dit al pròleg, aquest document juntament amb altres va arribar al nostre Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana mercès a una beca de recerca convocada per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i concedida als mateixos investigadors.El contingut d’aquest quadern és molt ric...."

El llibre d'orgue més proper a Manresa és el de Calaf:






Per saber-ne més:

Revista ALTIPLÀ DE CALAF n 8 Juliol 2005

file:///C:/Users/usuari/Downloads/el_llibre_d_orgue_de_lleida%20(3).pdf

file:///C:/Users/usuari/Downloads/calaf_mostra%20(1).pdf

dissabte, 22 de novembre del 2014

Himne a Santa Cecília de Miquel Augé






No sé si sabieu que una de les víctimes de la guerra del 36 va ser Miquel Augé i Vila, Mestre de Capella de la Seu de Manresa de 1919 a 1936 i també en va ser l'organista. Va ser assassinat al principi de la guerra civil. També va ser l'últim organista que va tocar en el vell orgue de la Seu del segle XVII-XVIII, ja que va ser cremat el 29 d'abril de 1937. Les seves composicions van ser força estimades i en destaca l'Himne de Manresa a Sant Ignasi, el Gradual Corpora Sanctorum que es canta la Capella a l'Ofertori de la Missa solemne, una harmonització dels Goigs de la Llum a tres veus, les Vespres Als gloriosos Sants Martirs Agnès, Fructuós i Maurici de l’any 1920 a 3 veus i orgue que també s’havien interpretat amb instrumentistes o un arranjament per a harmònium de la Marxa de la Llum. És també autor també dels Goigs dels Cossos Sants. A les fotografies la partitura de l'Himne a Santa Cecília.
                                                                 
Himne de Santa Cecília interpretat a l'orgue de la Seu per Jordi Franch

Josep Esquius Bertran explica la mort d'Augé


                                                

Dibuix de Joan Vilanova de Dibuixos d'una època. Ed.: Llibreria Sobrerroca, S.A.

Per saber-ne més:

La música pròpia de les festivitats de Manresa. BALLÚS, Glòria.

L'orgue a la Seu de Manresa. TORRAS, Ignasi.

divendres, 2 d’agost del 2013

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.
Arxiu Jaume Pons
1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html