Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Blanch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Blanch. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’agost del 2016

Miquel Blanch i Roig

No deu ser pas casualitat que Miquel Blanch tingui carrer i doni nom a un auditori. 


Nascut a Castellbisbal el 30 d’octubre de 1889, Miquel Blanch i Roig, el Mestre Blanch, fou un compositor, pianista i director de cors català que va deixar una forta empremta tant a Castellbisbal com a Molins de Rei i Manresa, ciutat que l’adoptà i on s’integrà plenament en els ambients culturals i artístics.
L’any 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals i algunes sarsueles, fundà l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, entitat que va ser l’orgull de la ciutat, i amb la que va protagonitzar reconeguts concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. També en aquesta població, on es va casar, fou professor de música, organista a la Parròquia de Sant Miquel i impulsor de l’Orquestra dels Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”.
La seva experiència va ser determinant perquè els mestres de l’Orfeó Català el recomanessin per assumir, el febrer de 1921, la direcció de l’Orfeó Manresà, coincidint amb el nomenament de Ramon Torra com a president. Aquesta nova etapa va suposar el ressorgiment de l’entitat just quan es trobava en crisi.
Va ser organista i director del cor polifònic dels Amics del Cant Gregorià, va fundar i dirigir l’Agrupació instrumental “Studi” i va fundar el Trio Ars, on feia de pianista. amb Marià Homs, violinista i Antoni Muset, violoncel.lista i va fer de professor de solfeig, teoria i piano del Col.legi de Ntra. Sra. de Montserrat.
Sota la seva direcció l'Orfeó Manresà cal destacar actuacions com les de les Noces d'Argent, l'any 1927, amb la primera audició de la Missa del Papa Marcel de Palestrina, a la Col·legiata Basílica de La Seu, i l'Oda Ceciliana de Haendel, al Gran Kursaal, i els concerts realitzats al Teatre Barcelona de la capital catalana, els dies 11 i 18 de novembre de 1928.
El 24 d'octubre de 1931, fou membre del Consell Permanent de la "Tercera Assemblea de germanor dels Orfeons de Catalunya'' que, sota la presidència del Mestre Lluís Millet, va celebrar-se a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, amb l'assistència de més d'un centenar de delegats d'entitats corals de Catalunya. A l'any 1935, juntament amb Marià Homs i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.
Compositor tant reconegut com desconegut, per la dispersió de la seva obra, l’any 1932, va ser nomenat primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, càrrec que aconseguí després de guanyar el càrrec per concurs-oposició enfront Segismon Claveria, Felip Vilaró i Isidre Tardà davant d’un tribunal on hi figurava el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català. 
Com a compositor és autor d'obres com la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera -sobre text del poeta Baldomer Perramon-, l'Himne a la Creu, El bressol de Jesús -de Serafí Pitarra- i les sardanes La masovera guapa, Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. també de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei. En Miquel Blanch és l'autor de l'armonització dels populars Goigs de la Llum per a quatre veus mixtes. També va recollir i transcriure el Ball dels gegants de Manresa.
Tot i no haver-se pronunciat mai políticament, la seva simpatia per la Lliga Regionalista i la relació que mantenia en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, van ser el motiu pel que, en començar la guerra civil, fos detingut per elements incontrolats de la FAI quan es trobava a casa dels seus sogres, a Molins de Rei.
L'endemà, l'11 de setembre de 1936, va ser executat a Can Tunis, a Barcelona.
L’Auditori Mestre Blanch i el Premi Mestre Blanch de Música li volen retre homenatge a la capital del Bages, on l’Orfeó Manresà també ha batejat la seva programació estable amb el nom de Temporada Mestre Blanch.
Tant a Manresa com a Castellbisbal i Molins de Rei se l’ha homenatjat amb un carrer a nom seu. 

Partitura de A Maria. Oració a la Verge de Miquel Blanch
Partitura dels Gegants de Manresa recollida per Miquel Blanch
Partitura dels Goigs de la Llum harmonitzada per Miquel Blanch

Per saber-ne més:
http://www.civtat.cat/blanch_miquel.html
http://www.memoria.cat/republica/content/josep-torra-i-ferrer-sobre-l%E2%80%99orfe%C3%B3-manres%C3%A0-el-mestre-blanch

dilluns, 1 de setembre del 2014

Trio ars

En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

"De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.
Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.
La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.
Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.
Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.
Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

Formaven part del TRIO ARS:
Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)
Poeta. President de l'entitat esperantista
Bela Espero. President del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages.
Autor del llibre Quan el cor i el
cervell parlen (1932).

Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)
Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,
jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al
RCD Espanyol. Membre de la Junta de
Govern Republicana Provisional de
Manresa, del 14 d'abril de 1931. President
de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou
ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.
Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal
de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del
Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà
ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)
Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola
Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat
per elements d'extrema esquerra el
1936.



A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26


A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.
La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928


Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34


Bibliografia:

dijous, 23 d’agost del 2012

Ball de Gegants de Manresa

Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.


L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

dijous, 28 de juny del 2012

Goigs de la Llum II

Peça vocal molt popularitzada que es canta en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum.
La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.


Llibret Llum 2015


Imprenta llibreria Roca 1867

 Ignasi Abadal Plana del Olm

 Vich: Pere Morera Impressor

 Manresa: Imprenta Roca 1877
 Manresa, Vi Centenari de la Llum, 1945
Imprenta Roca

Dibuix Joan Vilanova



Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95

Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.

Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.

diumenge, 10 de juny del 2012

Goigs de la Llum (I)

Aquest goigs són molt populars a Manresa i es canten el 21 de febrer Dia de la Llum, la festa major d'hivern. Rememoren el miracle de la Llum. Són d'origen popular i la versió que mostro és per a gralla i tarota de l'harmonitzada per Miquel Blanch per a cor.