Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep M. Vilar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep M. Vilar. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’octubre del 2016

Un instrument manresà: l'orgue-saltiri

A l'Arxiu Históric de Manresa hi ha un manuscrit anònim de finals del segle XVIII en que s'explica el mètode d'afinació d'un saltiri.  
Saltiri del segle XVIII, al Museu de la Música de Barcelona

Portada del manuscrit
En una època en que ja es demanava una gran fiabilitat als instruments musicals, el saltiri resultava complex d'afinar i s'havia de fer massa sovint. Vist aquest inconvenient, un manresà, en Joseph Pujol va inventar un saltiri en que les cordes eren barretes de fusta que accionaven tubs d'aire. Així doncs, problema resolt, encara que l'instrument no va tenir gaire volada en una època en la qual el saltiri ja estava en decadència. Al Museu de la Música de Barcelona se'n conserva un que segurament és dels únics o l'únic instrument fet per un manresà que s'hi conserva.
Fotos d'Andreu Cano

Aquest invent és explicat en el manuscrit d'aquesta manera:
"En lo 10 any 1768 Joseph Pujol natural de Manresa, home de gran ingeni, y sonador de salteri, vehen al gran cuydado q. hera menester per mantenirlo afinat, idea fer un salteri ab flautas, que inventà: y com que aquest nou salteri se mantenia afinat (perq. las flautas més seguramen mantenen son to) fou aplaudit y alabat lo salteri de nova invensió. Y enseguida ne construhi molts en Barcelona aont se domicilia, y morí de pesta q. allí avia en lo any. 
Aquest salteri de flautas, porta la mateixa disposició de puns y en lloch de cordas són bastonets, o vergas de fusta. de boix un poch rebaixadas, posadas a imitació, y proporció, y forma del salteri de cordas. Ab facilitat dava lo ven lo mateix sonador".

Fitxa de l'instrument del catàleg
del Museu de la Música de Barcelona
(pp. 410-411)

Per saber-ne més:
Un mètode d'afinació del salteri del segle XVIII de J.M. Vilar


 Note burlesque:
No confondre el nostre Joseph Pujol amb Joseph Pujol el "El Petòman", francès d'origen català que va triomfar al Molin Rouge exhibint la seva habilitat de fer pets de diverses maneres. Una d'elles, inventà la manera de tocar una ocarina a còpia de ventositats.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 12 d’agost del 2016

Sac de gemecs a Manresa

El sac de gemecs (i segurament també amb el flabiol) és  l'instrument musical popular amb més llarg recorregut històric a les nostres contrades. Encara que ara ens sembli que la gralla és l'acompanyament de figures i balls, sempre havia estat bàsicament el so del sac qui ho feia.
Aquí exposo una petita cronologia, que en la part bàsica és deguda al treball de Jordi Guilera al seu blog.

 1399. Al Llibre vermell de Montserrat es deixa constància que els pelegrins que hi anaven empraven la cornamusa (ball rodó "Cuncti simus concanentes"). Segons Felip Pedrell, una altra melodia del Llibre vermell, “Los set goits”, és una tonada de sac de gemecs i flabiol.

1593. Document de 12 de maig de 1593, conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages i que forma part de les cròniques de la vegueria i de la batllia de la ciutat de Manresa, en què se cita una mitja cobla: “Joan Roca sotsveguer de Manresa ha denunciat com diumenge prop passat que comptavem nou del present y corrent mes de maig estant jo informat per lo hosta del pont de Cabrianes que deves la parroquia de Sant Benet de Bages y per tot aquell contorn anaven alguns lladres y bandolers disfressats ahir de bon mati ab set o vuyt fadrins de companya deves la parroquia predita y axi al que fui y arribi prop lo monastir de Sant Benet sentirem juglars que sonaven ab tamborino y cornamusa y sentirem tambe grans avalots de saltar y ballar y axi presumint que en los dits balls y avalots serien algu o alguns de dits lladres y bandolers anarem alli hont bellaven ço es en lo primer pati de dit monestir ahont trobarem y verem molta gent que bellaven, saltaven y ahinaven movent gran struendo y ruido y viu al entorn del ball molts homes armats de pedrenyals...”

1594. Document de l’Arxiu de la Seu de Manresa (plec Vegueria), recollit per en Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935), historiador i arxiver de Manresa, al seu manuscrit inèdit Història de l’art musical a Manresa (inèdit) , en què se cita una mitja cobla: “1594, 19 d’abril. Hieronim Corrons, pages hereu del mas Corrons, parrochià de Manresa, denuncia. Señor lo Dissapte del Ram més prop passat en la nit, en Prat, teixidor de draps de lli y un mosso seu o qui està en casa sua, Anthoni Garrigosa, traginer, Ramon Espada, Miquel Serra, treballadors de la present ciutat de Manresa i un altre fadrí que no el conec, a pres segons tinc entes que foren anats per les cases de la parròquia de St Sadurní de Salelles cantant i els dits Prat i Garrigosa sonant el u amb flauta i tamborí i l’altre amb cornamusa, demanant caramelles i aplegant ous i el que els volien donar arribaren en casa mia, que ja era matinada, que encara ningú en casa mia i havia llevat, hi com sentirem sonar nos llevarem i jo viu als dalt anomenats i als dits Garrigosa i Prat que sonaven i els altres cantaven cançons a la Verge Maria i viu que el u d’ells amb una sistella aportava ous, els quals digueren que els ho havia donat i jo com ja entengué el que cercaven perque altres vegades ja n’havia vist, no agordi que fessin mes cerimonia sino que els fui donar alguns ous que no podria dir quants per quant ma mare els ho va donar i els vaig dir que si volien menjar i beure, i així els ne doni i en apres se n’anaren de ma casa, tot camí de Manresa.”

Al Segle XVI per les ballades de ciutat i en temps de Pasqua per les caramelles d'usava la flauta el tamborí i las cornamusa (Sarret i Arbós a Història de l’art musical a Manresa)

1902. Genís Santasusagna sacaire de Sant Joan de Vilatorrada, segons una informació oral recollida per Aureli Capmany el 1920, aquest sacaire, d’uns 70 anys, tocava amb cornamusa la música del ball de bastons de Manresa. També acompanyava a la mateixa ciutat el ball de nans i els caramellaires. De fet, es conserva una foto del concurs de figures que es va fer per la Mercè de 1902 a Barcelona en què s’observa la comparsa de gegants i nans de Manresa i en Genís Santasusagna al mig sonant el sac. 
Foto i cita del blog del sac de gemecs
S’hi aprecia una manera ben especial d’agafar el sac, amb la bossa sota el braç dret i no l’esquerre i amb els bordons recolzats sobre el braç esquerre. Al concurs de figures el grup de gegants i nans de Manresa va rebre la medalla d’or del concurs, compartida amb la imatgeria de Berga, i de manera específica els nans van rebre una altra medalla d’or. En Genís Santasusagna va cobrar 10 pessetes per la feina. 

 1927. Els gegants de Manresa acompanyats de flabiol, tambor i sac de gemecs.

1931. El mot sac de gemecs també s'ha fet servir per fer metàfora d'un soroll desagradable.Com a exemple, citar a Amat i Piniella assidu del Kursaal, tant pel cinema, música o teatre que opinava així de l’aparell de so del local:
”No tenim però, gaire confiança en l’aparell sonor del Gran Kursaal, que més aviat sembla un sac de gemecs que no pas un Western Elèctric o el que sigui."(Diari “El Dia”, 22-12-1931)

 1943. Postal amb els gegants i capgrossos de la ciutat, davant l'ajuntament (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa


1986. El sac de gemecs ha deixat petjada en molts apartats de la música i no tant sols en la música popular. Per exemple, J. M. Vilar, en un article aparegut a la revista Interval el febrer d’aquell any, esmenta el sac de gemecs en parlar de l’origen dels preludis: “En l’ocasió en què parlàvem de la Suite, fèiem esment de com, gairebé sempre, va anar encapçalada per un preludi, moviment de caràcter normalment ràpid que té el seu origen en els exercicis de mecanisme (de dits) que, de forma improvisada, feien els instrumentistes abans de començar la peça, al temps que acabaven d’afinar les múltiples cordes de l’instrument en el cas del llaüt. El preludi naixia en el moment en què el compositor no el confiava ja a l’intèrpret, sinó que l’escrivia ell com una part més de la Suite. Quelcom de semblant a aquella prehistòria del preludi s’ha conservat, en l’àmbit de la música folklòrica, entre alguns instrumentistes de cornamusa que acaben d’afinar els bordons mentre “fan dits i llavi”. [...]” (VILAR, J. M. “Les formes lliures”. Interval, núm. 59. Berga. Febrer de 1986)

1986. Fundació del grup Nakki en el que Txema Morales toca el sac de gemecs. 
Nakki a una foto del catàleg de l'exposició sobre El sac de gemecs a Catalunya-1990-Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya
mp3 de Corrandes de Nakki. 1991
1991. Els Nakki graven el disc Bòria avall, any en que el Txema és la imatge del cartell del 4t Tradicionàrius. 

Es pot ben bé dir que ell és el reintroductor del sac a Manresa i el Bages.

 1992. Txema Morales forma part de la Simfònica de la gralla amb els que grava el disc del Tradicionàrius.

1994-96. El sac de gemecs acompanya els bastoners de Sant Jordi de l'ACB.

2001. Alba Logan amb altres grallers formen el grup Enrenou folc on comença a tocar el sac de gemecs. Posteriorment ho farà també amb els Berros de la cort (a la foto el 2011) i altres grups.

2014. Es recupera, i s'introdueix altra vegada al repertori dels geganters, una tonada d'acompanyament dels nans de Manresa que tocava el sacaire Genis Santasusagna a principis de segle, amb un arranjament a tres veus d'Alba Logan

Per saber-ne més:
Blog del sac de gemecs de Jordi Guilera
Article d'Amat i Piniella
Txema Morales Luthier d'inxes de sac i altres instruments
Blog d'Alba Logan
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 19 de juliol del 2016

Les llibertats d'orgue i altres absències

Manresa per diverses raons (incendis, desinterès....) conserva poca música popular, de cançó, d'entremesos o de balls tradicionals. Una d'aquestes absències és el llibre d'orgue de la Seu. Són quaderns manuscrits (la majoria dels quals pertanyents al segle XIX), en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d’improvisar a partir d’elles tot oferint un repertori amable i graciós. La seva destinació era bàsicament alegrar els oficis i celebracions del cicle nadalenc dins l’església, d’aquí que també aquest repertori es conegui com a Llibertats d’orgue. 

 En la presentació de El llibre d’orgue de Lleida (Dinsic, 2003) Josep Crivillé posa en valor el treball de localització i de recerca d'aquest llibre de Lleida de Josep M. Vilar i Maria Esther-Sala "en una acció important de recerca d’arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993, en la qual van donar a conèixer l’existència de fons musicals abundants i importants força desconeguts fins al moment. Com ja s’ha dit al pròleg, aquest document juntament amb altres va arribar al nostre Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana mercès a una beca de recerca convocada per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i concedida als mateixos investigadors.El contingut d’aquest quadern és molt ric...."

El llibre d'orgue més proper a Manresa és el de Calaf:




Per saber-ne més:

Revista ALTIPLÀ DE CALAF n 8 Juliol 2005

file:///C:/Users/usuari/Downloads/el_llibre_d_orgue_de_lleida%20(3).pdf

file:///C:/Users/usuari/Downloads/calaf_mostra%20(1).pdf
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns, 7 de març del 2016

Les partitures del cor inCORdis

Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura. 
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.









Concert de Manresa Solidaria el 26 de setembre de 2014 al Pati del Teatre  Kursaal

 Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.
Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna. 
"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta" 
(d'un programa de ma de concert)




Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.
                                                                                       

          




El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa. 
La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat  que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.


La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera


*   *   *   *   *   

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:
Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dilluns, 1 de desembre del 2014

Magí Pontí i Ferrer

Magí Pontí i Ferrer és l'únic artista, i músic en particular, que té retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres de l'Ajuntament de Manresa. Va ser incorporat l'1 de setembre de 1900.
Va néixer a Manresa el 18 d'agost de 1815 (el 2015 farà 200 anys) i als 7 anys va començar la seva formació musical a la Capella de la Seu dirigida aleshores per Caietà Mensa. El 17 de març de 1826 va entrar a l'escolania de Montserrat on destaca en l'execució a l'orgue i en composició, sota el guiatge dels monjos Jacint Boada i Benet Brell.
L'any 1831 els seus mestres l'envien com a organista al Monestir de Sant Cugat del Vallès i el 1833 guanya les oposicions a organista de la Catedral de Lleida, càrrec que ja no abandonarà mai més.
El 1864 creava l'escola de músics de la Casa de la Misericòrdia i poc després la Banda Municipal. També organitzà cors infantils i colles de danses amb els alumnes de les escoles. El 1871 obté el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Lleida.
Va patir una feridura mentre acompanyava al piano una lliçó de solfeig de la Casa de la Misericòrdia i morí el dia 22 d'Octubre de 1881.
La seva música, degut a la seva formació i al context on treballa, és encara de l'estil del barroc del segle XVIII tot però inicia el canvi cap unes formes i conjunts instrumentals més adients a l'època: el romanticisme.
El gruix de la seva obra està dipositat a l'arxiu de la Catedral de Lleida. Inclouen 15 misses, 4 Benedictus, 2 requiems, 7 Salve Regina, 25 composicions en llaí, 32 en català i castellà, obra per a orgue, fugues, aires de dansa, capricis, simfonies, temes amb variacions....
Tant en l'obra com en la biografia molt poc estudiat.
Per saber-ne més:

 GASOL, Josep Maria. La Galeria de Manresans Il.lustres. Ajuntament de Manresa. Manresa 1988.

 Magí Pontí. Una altra lectura de la seva biografia. Josep Ma Vilar a Dovella 1988 nº 26
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, 24 d’agost del 2014

Música de xeremies a la Seu de Manresa (i 2)

En un anterior entrada d'aquest blog anomenada Música de xeremies a la Seu de Manresa repassava un article de Josep Maria Vilar sobre aquest tema en el que exposa la inflència de la tradicio de la música per a xerimies del renaixement i barroc en dues composicions molt més tardanes trobades a la Seu de Manresa. També a la mateixa entrada hi havia les dues partitures i es podien escoltar en MIDI.
Casualment he topat amb aquest vídeo on el grup Plech de Ministrils toca una de les peces de la Seu en la processó de Rams del 2008 a Lleida. Es devia escoltar així a l'època?

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, 3 de novembre del 2013

El Conservatori de Música a Manresa

És evident que la necessitat d'ensenyament musical a la nostra ciutat ha anat lligat sempre a l'ordenament social, polític, pedagògic i de pensament de cada época. Durant molts segles l'ensenyament musical va estar en mans de l'Església a través de la Capella de la Seu (documentada des del 1611). A mitjans del segle XIX la desamortització, el romanticisme i noves necessitats musicals mouen l'ensenyament musical cap als Conservatoris, que eren d'orígen fonamentalment privat. O consolidat el segle XX i amb els corrents de democratització de l'ensenyament i la cultura, governs i ajuntaments també hi participen. I a les darreries del segle XX amb l'adveniment de noves músiques, expressions musicals i la renovació pedagógica es creen noves formes d'ensenyar-la (es crea l'escola de música Esclat el 1976).
Així doncs la historia del Conservatori de Manresa esdevé a través de tot el segle XX un reflex de tot aquest camí:

1845 (Reial Ordre del 17 de març). Es cedeix l’edifici que havia estat el Convent de Sant Domènec a l’Ajuntament per finalitats docents.

1849. L’Ajuntament ho cedeix a dues escoles d’ensenyament primari i comencen els projectes per construir-hi un Conservatori.

1855. Projecte elaborat per Marià Vallès i Julio César Tantalora com a còpia dels esquemes de funcionament de les Capelles (s’aprèn mentre s’exerceix com a músic a la banda). S’estableix al col·legi Sant Ignasi.

1876. L’Ajuntament accepta la proposta d’un grup de manresans per establir a l’ex convent de Sant Domènec la “Sociedad del Conservatorio de Música y Declamación de Manresa” que ha de nodrir de músics el teatre (acabat el 1878).

1897. Es presenta el projecte de creació d'un Conservatori auspiciat per I’Ajuntament que encara estava en funcionament els primers anys del segle XX.

1910 (març). Creació de l’escola de música de l’Orfeó Manresà en conveni amb la Junta de Govern del Conservatorio de Música y Declamación  Es donen classes de solfeig i gimnàstica rítmica (mètode Dalcroze). S’instal·la a l’edifici del Conservatori.

1911 i 1913. L’Orfeó demana a l’ajuntament reconeixement i pressupost fix.

1914 (15 de gener). En Joaquim Pecanins, com a mestre - director de I ‘Orfeó Manresa, proposa la creació d'una Escola Municipal de Música  que fos ampliació dels estudis del Orfeó Manresà.

1914 (3 de setembre). A proposta de Joaquim Pecanins es transforma l’escola de l’Orfeó en I'Escola Municipal de Música i obté assignació de pressupost municipal.

1930. Es pren la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música.

1932. Creació definitiva de I'Escola Municipal de Música.  Guanya el concurs de director Miquel Blanch i es confecciona el reglament.

1936-1948. Ocupa un pis al carrer Sobrerroca.

1966. Decret de 10/9/66 (BOE 24-10-66) pel qual es reconeix com a Conservatori elemental de música.

1979. Decret de 13/7/79 (BOE 27-8-79), pel que s'autoritza el grau professional.

2002. Instal·lació del Conservatori a l’antiga fàbrica Balcells.

Cronología extreta de:

Consevatori al segle XIX de J. M. Vilar .PDF

Conservatori. Antecedents i orígen. J. M. Vilar .PDF

Conservatori. La història. Valentí Vilar .PDF

http://www.conservatori-manresa.cat/historia.php
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimarts, 25 de desembre del 2012

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:
Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:



 En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

 Dos fragments:
"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."


"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."



De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

divendres, 17 d’agost del 2012

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF
S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."
Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:














Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, 30 de juny del 2012

Música per a la guerra, música per a la Pau

Crec que aquest blog és per mostrar la música, en el més ampli ventall del mot, que s'ha fet i es fa a Manresa. Però desde Manresa també s'ha pensat la música que hi ha al món. És aquest el sentit d'aquesta entrada.
Amb l'aixopluc de l'Escola de Cultura de Pau (http://escolapau.uab.cat/) Alba Sanfeliu reflexiona i fa un compendi de la música per/per a la Pau i Josep Maria Vilar en un article de Prespectiva Escolar n 279 de novembre de 2003 ho fa de
la música de la guerra.
La música i els Drets Humans .PDF

La música i la guerra .PDF
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)