Cant de l’Orfeó
Manresà
Catalans,
que's fassi enrera
qui a n'
els seus no tinga amor,
y que
vòltin la bandera
els qui
sentim batre'l còr.
Y
arborantla còm se puga
fins que
vinguen jorns mès grans
la
ventada que s'enduga per la
tèrra
nòstres cants.
Cantèm la
Pátria ond nòstre còr s'afèrra
cantèm el
món agermanat;
mès per
sobre del món hi ha nòstra térra
cantèm la
nóstra llibertat.
Som la
rassa mal ferida
que ha
trencat l'ensopiment,
y ara
s'alsa dexondida am-b-els ulls a sòl ixent.
Y putj
som un pòble encara,
alt el
front sènse desdir
per la
tèrra nòstra mare
treballem
fins a morir.
Cantèm la
Pátria ond nòstre còr s'afèrra
cantèm el
món agermanat
mès per
sobre el món hi ha nòstra tèrra
cantèm la
nòstra llibertat.
¡Visca la
nòstra llibertat!
ÀNGEL GUIMERÀ
El primer himne de l'Orfeó Manresà tenia el text d'Àngel Guimerà i la música del seu fundador el i Mestre Estanislau Casas i va ésser estrenat a Manresa el 30 d'abril de 1905.
Avui reprodueixo el segon, amb música del Mestre Honorari de l'Orfeó Manresà Joan Lamote de Grignon amb el mateix text de Guimerà i que va ser estrenat per l'Orfeó Manresà, el 30 d'agost de
1909, sota direcció del Mestre Director Joaquim Pecanins.
