Un instrument manresà: l'orgue-saltiri

A l'Arxiu Históric de Manresa hi ha un manuscrit anònim de finals del segle XVIII en que s'explica el mètode d'afinació d'un saltiri.  

Saltiri del segle XVIII, al Museu de la Música de Barcelona

Portada del manuscrit

En una època en que ja es demanava una gran fiabilitat als instruments musicals, el saltiri resultava complex d'afinar i s'havia de fer massa sovint. Vist aquest inconvenient, un manresà, en Joseph Pujol va inventar un saltiri en que les cordes eren barretes de fusta que accionaven tubs d'aire. Així doncs, problema resolt, encara que l'instrument no va tenir gaire volada en una època en la qual el saltiri ja estava en decadència. Al Museu de la Música de Barcelona se'n conserva un que segurament és dels únics o l'únic instrument fet per un manresà que s'hi conserva.

Fotos d'Andreu Cano

Aquest invent és explicat en el manuscrit d'aquesta manera:
"En lo 10 any 1768 Joseph Pujol natural de Manresa, home de gran ingeni, y sonador de salteri, vehen al gran cuydado q. hera menester per mantenirlo afinat, idea fer un salteri ab flautas, que inventà: y com que aquest nou salteri se mantenia afinat (perq. las flautas més seguramen mantenen son to) fou aplaudit y alabat lo salteri de nova invensió. Y enseguida ne construhi molts en Barcelona aont se domicilia, y morí de pesta q. allí avia en lo any. 

Aquest salteri de flautas, porta la mateixa disposició de puns y en lloch de cordas són bastonets, o vergas de fusta. de boix un poch rebaixadas, posadas a imitació, y proporció, y forma del salteri de cordas. Ab facilitat dava lo ven lo mateix sonador".

Fitxa de l'instrument del catàleg

del Museu de la Música de Barcelona

(pp. 410-411)

Per saber-ne més:
Un mètode d'afinació del salteri del segle XVIII de J.M. Vilar

Note burlesque:
No confondre el nostre Joseph Pujol amb Joseph Pujol el "El Petòman", francès d'origen català que va triomfar al Molin Rouge exhibint la seva habilitat de fer pets de diverses maneres. Una d'elles, inventà la manera de tocar una ocarina a còpia de ventositats.

Sac de gemecs a Manresa

El sac de gemecs (i segurament també amb el flabiol) és  l'instrument musical popular amb més llarg recorregut històric a les nostres contrades. Encara que ara ens sembli que la gralla és l'acompanyament de figures i balls, sempre havia estat bàsicament el so del sac qui ho feia.
Aquí exposo una petita cronologia, que en la part bàsica és deguda al treball de Jordi Guilera al seu blog.

1399. Al Llibre vermell de Montserrat es deixa constància que els pelegrins que hi anaven empraven la cornamusa (ball rodó "Cuncti simus concanentes"). Segons Felip Pedrell, una altra melodia del Llibre vermell, “Los set goits”, és una tonada de sac de gemecs i flabiol.

1593. Document de 12 de maig de 1593, conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages i que forma part de les cròniques de la vegueria i de la batllia de la ciutat de Manresa, en què se cita una mitja cobla: “Joan Roca sotsveguer de Manresa ha denunciat com diumenge prop passat que comptavem nou del present y corrent mes de maig estant jo informat per lo hosta del pont de Cabrianes que deves la parroquia de Sant Benet de Bages y per tot aquell contorn anaven alguns lladres y bandolers disfressats ahir de bon mati ab set o vuyt fadrins de companya deves la parroquia predita y axi al que fui y arribi prop lo monastir de Sant Benet sentirem juglars que sonaven ab tamborino y cornamusa y sentirem tambe grans avalots de saltar y ballar y axi presumint que en los dits balls y avalots serien algu o alguns de dits lladres y bandolers anarem alli hont bellaven ço es en lo primer pati de dit monestir ahont trobarem y verem molta gent que bellaven, saltaven y ahinaven movent gran struendo y ruido y viu al entorn del ball molts homes armats de pedrenyals...”

1594. Document de l’Arxiu de la Seu de Manresa (plec Vegueria), recollit per en Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935), historiador i arxiver de Manresa, al seu manuscrit inèdit Història de l’art musical a Manresa (inèdit) , en què se cita una mitja cobla: “1594, 19 d’abril. Hieronim Corrons, pages hereu del mas Corrons, parrochià de Manresa, denuncia. Señor lo Dissapte del Ram més prop passat en la nit, en Prat, teixidor de draps de lli y un mosso seu o qui està en casa sua, Anthoni Garrigosa, traginer, Ramon Espada, Miquel Serra, treballadors de la present ciutat de Manresa i un altre fadrí que no el conec, a pres segons tinc entes que foren anats per les cases de la parròquia de St Sadurní de Salelles cantant i els dits Prat i Garrigosa sonant el u amb flauta i tamborí i l’altre amb cornamusa, demanant caramelles i aplegant ous i el que els volien donar arribaren en casa mia, que ja era matinada, que encara ningú en casa mia i havia llevat, hi com sentirem sonar nos llevarem i jo viu als dalt anomenats i als dits Garrigosa i Prat que sonaven i els altres cantaven cançons a la Verge Maria i viu que el u d’ells amb una sistella aportava ous, els quals digueren que els ho havia donat i jo com ja entengué el que cercaven perque altres vegades ja n’havia vist, no agordi que fessin mes cerimonia sino que els fui donar alguns ous que no podria dir quants per quant ma mare els ho va donar i els vaig dir que si volien menjar i beure, i així els ne doni i en apres se n’anaren de ma casa, tot camí de Manresa.”

Al Segle XVI per les ballades de ciutat i en temps de Pasqua per les caramelles d'usava la flauta el tamborí i las cornamusa (Sarret i Arbós a Història de l’art musical a Manresa)

1902. Genís Santasusagna sacaire de Sant Joan de Vilatorrada, segons una informació oral recollida per Aureli Capmany el 1920, aquest sacaire, d’uns 70 anys, tocava amb cornamusa la música del ball de bastons de Manresa. També acompanyava a la mateixa ciutat el ball de nans i els caramellaires. De fet, es conserva una foto del concurs de figures que es va fer per la Mercè de 1902 a Barcelona en què s’observa la comparsa de gegants i nans de Manresa i en Genís Santasusagna al mig sonant el sac. 

Foto i cita del blog del sac de gemecs

S’hi aprecia una manera ben especial d’agafar el sac, amb la bossa sota el braç dret i no l’esquerre i amb els bordons recolzats sobre el braç esquerre. Al concurs de figures el grup de gegants i nans de Manresa va rebre la medalla d’or del concurs, compartida amb la imatgeria de Berga, i de manera específica els nans van rebre una altra medalla d’or. En Genís Santasusagna va cobrar 10 pessetes per la feina. 

1927. Els gegants de Manresa acompanyats de flabiol, tambor i sac de gemecs.

1931. El mot sac de gemecs també s'ha fet servir per fer metàfora d'un soroll desagradable.Com a exemple, citar a Amat i Piniella assidu del Kursaal, tant pel cinema, música o teatre que opinava així de l’aparell de so del local:

”No tenim però, gaire confiança en l’aparell sonor del Gran Kursaal, que més aviat sembla un sac de gemecs que no pas un Western Elèctric o el que sigui."(Diari “El Dia”, 22-12-1931)

1943. Postal amb els gegants i capgrossos de la ciutat, davant l'ajuntament (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa

1986. El sac de gemecs ha deixat petjada en molts apartats de la música i no tant sols en la música popular. Per exemple, J. M. Vilar, en un article aparegut a la revista Interval el febrer d’aquell any, esmenta el sac de gemecs en parlar de l’origen dels preludis: “En l’ocasió en què parlàvem de la Suite, fèiem esment de com, gairebé sempre, va anar encapçalada per un preludi, moviment de caràcter normalment ràpid que té el seu origen en els exercicis de mecanisme (de dits) que, de forma improvisada, feien els instrumentistes abans de començar la peça, al temps que acabaven d’afinar les múltiples cordes de l’instrument en el cas del llaüt. El preludi naixia en el moment en què el compositor no el confiava ja a l’intèrpret, sinó que l’escrivia ell com una part més de la Suite. Quelcom de semblant a aquella prehistòria del preludi s’ha conservat, en l’àmbit de la música folklòrica, entre alguns instrumentistes de cornamusa que acaben d’afinar els bordons mentre “fan dits i llavi”. [...]” (VILAR, J. M. “Les formes lliures”. Interval, núm. 59. Berga. Febrer de 1986)

1986. Fundació del grup Nakki en el que Txema Morales toca el sac de gemecs. 

Nakki a una foto del catàleg de l'exposició sobre El sac de gemecs a Catalunya-1990-Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya
mp3 de Corrandes de Nakki. 1991

1991. Els Nakki graven el disc Bòria avall, any en que el Txema és la imatge del cartell del 4t Tradicionàrius. 

Es pot ben bé dir que ell és el reintroductor del sac a Manresa i el Bages.

1992. Txema Morales forma part de la Simfònica de la gralla amb els que grava el disc del Tradicionàrius.

1994-96. El sac de gemecs acompanya els bastoners de Sant Jordi de l'ACB.

2001. Alba Logan amb altres grallers formen el grup Enrenou folc on comença a tocar el sac de gemecs. Posteriorment ho farà també amb els Berros de la cort (a la foto el 2011) i altres grups.

2014. Es recupera, i s'introdueix altra vegada al repertori dels geganters, una tonada d'acompanyament dels nans de Manresa que tocava el sacaire Genis Santasusagna a principis de segle, amb un arranjament a tres veus d'Alba Logan

Per saber-ne més:
Blog del sac de gemecs de Jordi Guilera
Article d'Amat i Piniella
Txema Morales Luthier d'inxes de sac i altres instruments
Blog d'Alba Logan

Música de xeremies a la Seu de Manresa (i 2)

En un anterior entrada d'aquest blog anomenada Música de xeremies a la Seu de Manresa repassava un article de Josep Maria Vilar sobre aquest tema en el que exposa la inflència de la tradicio de la música per a xerimies del renaixement i barroc en dues composicions molt més tardanes trobades a la Seu de Manresa. També a la mateixa entrada hi havia les dues partitures i es podien escoltar en MIDI.
Casualment he topat amb aquest vídeo on el grup Plech de Ministrils toca una de les peces de la Seu en la processó de Rams del 2008 a Lleida. Es devia escoltar així a l'època?

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.

Arxiu Jaume Pons

1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001. 
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

Marxa de la llum per Jordi Franch. VIDEO

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:

Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:

http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/musiker/05/05109153.pdf

En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:

"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."

"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."

De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

La meva col.lecció de gralles

Desde jove vaig anar col.leccionant instruments d'arreu del món que comprava o em feia portar pels amics quan viatjaven. Així vaig poder participar a l'exposició del 1994-95. Però, per problemes d'espai, ja fa un temps que solament col.lecciono "gralles" o per dir-ho ben dit: aeròfons de canya doble d'arreu del món. 
En la mesura del possible, de cada un, n'explico: Nom-País-Luhier-Any d'adquisició i Donant.

Esquerra OBOE de Nepal (2005. Xavier Coma).

Dreta OBOE de Nepal (2011. Quico Mestres).

Esquerra GRALL de Catalunya del luthier Pratdesaba d'Olost de Lluçanès (1995).
Centre GRALL de Catalunya de boix de Sans Luthier amb embocadura per bufar (2006).
Dreta GRALL de Catalunya d'atmetller de Sans Luthier (ap 2007).



Esquerra SOUO-NA o SO-NA de Xina (2006 Gemma Buisan). Campana encaixada al cos.
Dreta SO-NA de Xina (1994 Fam. Morros-Ortega).







Esquerra CHIRIMIA de Antigua, Guatemala. (1997. Alba Parcerisa).
Dreta CHIRIMIA de Guatemala (2009).

Esquerra DUDUK turc de Sans Luthier Distribució (2009).

Dreta DUDUK de Turquia (2010. Maria Diaz).

Esquerra ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).
Dreta ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).

Esquerra ZURNA de Tetuan, Marroc (2010 Jaume i Lídia).

Dreta ZURNA de Ceuta, Marroc (1996).

Esquerra BOMBARDE de França de Sans Luthier Distribució (2009)
Dreta DOLÇAINA valenciana de Paco Bessó (2010)










Esquerra GRALLA SECA de granadillo de Catalunya. Luthier Sans (2004?).
Dreta GRALLA SECA de Catalunya d'Orriols (1983?).







Esquerra ZURNA de Turquia (1994. Mas-Soler).
Dreta SHENAI d'India (2010).

D'esquerra a dreta:

GRALLA de claus de Catalunya de Xavier Orriols (2006).

TAROTA de cinc claus de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLET de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLA SECA de Catalunya de Xavier Orriols (1983?).

Per saber-ne més: http://www.music-ceret.com/consulter_fonds.php

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF

S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."

Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:

Guia didàctica de l'exposició .PDF

Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."

Luthiers de Manresa

Moltes vegades he sentit el comentari "Manresa és una ciutat molt musical". En alguns aspectes potser si o en d'altres potser no. Però segurament en l'àmbit de la luthieria és prou significatiu.

Carrer Balsareny s/n passatge entre nº 2 i 4 ·

Manresa· Tel +34 938 733 718 ·

rb@romerabrass.com

http://www.romerabrass.com/

 Broquets de trompeta, tuba, trompa i trombó

C/Mossèn Serapi Farré, 48 
08242 Manresa (Barcelona)

Tel. 629 393 969 / 653 845 324 / 938 771 895

info@lacasadelspianos.com

www.lacasadelspianos.com

Pianos

Josep Tubau

c/ Doctor Esteve 29

08240 Manresa

telf: 938743534

ptubau@redesb.ex
http://flautadebec.blogspot.com/2013/04/visita-en-josep-tubau.html

Flautes històriques

Txema Morales         

Sant Jaume, 18, àtic
08240 MANRESA
Telèfon 649.209.830
Inxes de gralla, tenora, tible, tarota i sac de gemecs.

Altres luthiers propers:

Orgue_salteri: Joseph Pujol (s. XVIII)
Orgues: Blancafort orgueners de Montserrat. Collbató.

Guitarres: Antonio Picadó. Berga.

Campanes: Guixà. Monistrol de Montserrat.

Inxes de gralla i tenora: Ramon Santamaria. Gironella.

Tenores i tibles: Alfons Sibila. Gironella.
Violins i violoncels: Artur Friedhoff. El Bruc.
Grall, gralla, sac: Josep Pratdesaba. Olost.
Gralla: Ton Munné. Igualada.
Violí, viola de roda: Ramon Elias. Altet (potser hores d'ara més aprop...)