El món coral manresà abans de 1900

Durant tot el segle XIX, i amb el cop definitiu de l'Obra d'Anselm Clavé, el món coral es va deslliurant de l'església i es popularitza progressivament.

En el món religiós podem trobar la Capella de Música de la Seu Manresa, Capella de Sant Ignasi, l'Associació Reparadora de Pius IX:

           

Associació Reparadora de Pius IX (1883). Fotografies del llibre l'Abans

o la Societat Coral Sant Josep (nascuda el 1877) entre d'altres

Societat coral Sant Josep 1900 (Foto de l'opuscle del seu centenari)

Manresa a l'any 1857 tenia constituides dues societats corals: La Aurora (segurament i posterior Infermers de la Caritat Cristiana) i la Colla de Coristes (posteriorment Helicón manresano dirigits per D. Magin Martí) les quals entraren en franca competència musical amb motiu de la vinguda a Manresa de l'Orfeó Barcelonés (a falta de tren van venir a peu desde Barcelona en un viatge que va durar dos dies). La competència entre elles era tant gran que el 26 de setembre de 1858 la primera canta a la Cova i la segona a Sant Ignasi la pateixa peça: la gran missa del mestre Manent!!! El seny, però, es va anar imposant i el 19 de febrer de 1860 ja van cantar juntes en un concert de celebració de les victòries de les tropes espanyoles a l'Àfrica.

Al 1859 amb l'empenta dels Cors Clavé es crea Castalia composta per uns quaranta homes (alguns provinents del què quedava de l'Aurora i Helicon manresano) de la ma d'Anton Vives. Una de les fites importants es produeix el 28 de setembre de 1862 quan pren part en el festival de cors catalans organitzat als Campos Eliseos de Barcelona i guanya la copa d'or i plata oferta per l'Ateneu Caralà de la classe obrera. Una multitud de persones els rebé a l'estació de Manresa i els acompanyàren fins l'ajuntament en comitiva. Com agraiment de la rebuda, la coral ofereix un concert el dia 13 d'octubre a la ciutat. També al 1864, tal com es feia a Barcelona, inicien concerts a l'aire lliure a l'estiu. 

També la societat coral Apolo dirigida pel mestre Mariàn Vallés Isant compositor, director i violinista de la Capella de la Seu. El primer concert va ser el 9 de novembre de 1862 amb estandard propi i vestits amb gorres d'uniforme de panyo blau amb dos galons i una lira de plata. Les dues corals (Castalia i Apolo) van guanyar diferents reconeixements de personalitats i de certàmens dels Cors Clavé.

També la Societat Coral la Unió Manresana (potser la més claveriana de totes) neix el 1882 dirigida per Magí Martí. Recull cantaires de les corals Apolo Olimpo, El Alba i El Pinzell

Unió Manresana al 1907 (de l'opuscle del seu centenari)

A finals de segle neix el Cor Obrer, concretament el 1898  i patrocinat per la Sociedad Fabril Algodonera. Desapareix a la dècada de 1910. També al mes d'octubre de 1900 neix Las tres liras.

Però les noves inquietuds per l'aprofundiment en la música  clàssica antiga, el folclore propi, i les joves fornades de músics van posar la llavor per la creació de l'Orfeó Català (1891). Posteriorment després d'un concert d'aquest a Manresa (1 de setembre de 1901) es fundà l'Orfeó Manresà el 6 d'octubre, el mateix any de la visita.

Per saber-ne més:

Societat Coral la Unió Manresana. Centenari de la Fundació (1882-1982). Editat per Caixa d'estalvis de Manresa.

Societat Coral Sant Josep (1877-1977). Editat per Caixa d'estalvis de Manresa.

GARCIA, Gal.la: L'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Efados editorial (2001)

BALLÚS, Glòria. Tesi doctoral en línia.

Història de la ciutat de manresa (1900-1950) Vol III. La música coral Josep Maria GASOL

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man

Arthur Rubinstein i la rata del Teatre Conservatori

Un dels millors pianistes del segle XX, Arthur Rubinstein (1887-1982) va actuar dos cops a Manresa: al Teatre Conservatori el dimecres dia 15 de noviembre de 1916 (organitzat per l'Orfeó Manresa) i al Teatre Kursaal el divendres 13 de març de 1931 (organitzat per l'Associació de Música de Manresa) pel que va cobrar 1500 pessetes.

En el primer, al Teatre Conservatori: el programa que va interpretar va ser: 

• Fantasia i fuga en Sol menor de J.S.Bach
• Escenes de Carnaval de Schumann
• Balada en La bemoll, Nocturn, Scherzo, Mazurca i Polonesa en La bemol de F. Chopin
• La Maja y el Ruiseñor de Granados
• Ondina, de Ravel
• Nocturn per a la mà esquerra sola, d’Scriabine i 
• Rapsodia húngara núm. XII de Liszt. 

Crítica del concert de la revista CENACLE any II n. 12 de 1916

Degut a l'iniciativa de L'Orfeó Manresa, L'eminent pianista polac, Mr. A. Rubinstein, donà un conoert en el Teatre Conservatori d'aquesta ciutat, el dimecres dia 15 del més que som .L'espectació que aquest acte havia despertat entre els devots del diví art, se veié comblada de les més grans satisfaccions, car tothom qui assistí al concert, àdhuc els qui res entenen en música, quedaren meravellats del treball prodigiós realitzat per l'artista que aquests dies manté concentrada en son esguard l'atenció de tota la crítica musical d'Espanya. Començà la primera part amb la Fantasia i fuga en sol meaor, de J. S. Bach i amb les inefables Escenes de Carnaval de Schumann, on en Rubinstein mostrà totes les seves facultats en el domini tècnic del piano, no igualades tal volta per cap més virtuós del món. Un ritme intern, poderós, diria 's que menava la seva voluntat fent-la fluir per cadascuna d'aquelles notes sòbries i justes on d'en tant s'hi ovirava la mescolada poesia del séu esperit pres d' agüitat. La Balada en la bemol de Chopin i i la Polonesa ibid., pertanyents a la segona part refermaren la impresió rebuda. En les obres de Chopin, si veié potser com en cap d'altres la compenetració intuitiva de l'intèrpret amb el compositor i això explica la incomparable valentia que fou la nota característica de la segona part. En la tercera part, la més espiritual sens dubte, hi figurava La maja y el ruiseñor de Granados, que Rubinstein descapdellà d'un modo admirable com la meliflua Ondina de Ravel. Cal fer especial menció del Nocturn (per a la mà esquerra sola) de Scriabine, en qual interpretació no sabem pugui oomparar-se-li ningú més i que meresqué els aplausos unanims i sostinguts de la concurrencia que escoltava embadalida la pulcritut dql séu treball. Finalitzà l'acte amb l'execució de la Rapsodia núm. XII de Liszt i fou tan gran l'ovació que se li tributà que en remerciament a la admiració del públic, l'eminent pianista, l'obsequià amb una nova composició executada amb el mateix sentiment i consciència artística de les anteriors.

 I a mig concert, mentre tocava el gran pianista, va succeir que una rata es va passejar per la barana del segon o tercer pis. Terror?, Crits?.......Doncs no!

"(...) en Rubinstein no sapigué que mentres tenia en contemplació a la concurrencia, per una coronisa del tercer pis, s’hi passejá una rata com un conill, que a altres hores hauria sembrat un pánic i un desconcert de xisclets de dona i que en aquells moments tingué més força la devota contemplació que l’incident esmentat."  de "Cròniques de l'Orfeó Manresa" (1916)

 

" (...) un ratoli va tenir la sorprenent originalitat de passejar-se per la barana del segon pis; va resseguir tota la gran ferradura felpada del teatre i s’entornà al seu forat. Diuen que ningú no va fer el més lleu gest ni soroll i que el concertista no va donar-se compte de res. Després, assabentat, proclamà que enlloc del món s’hauria vist un cas col·lectiu de semblant capteniment." (de "Un llibre verd" de Vicenç Prat (2002))

Per saber-ne més:

La música al Kursaal. Glòria Ballús .PDF

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.

Arxiu Jaume Pons

1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001. 
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

Marxa de la llum per Jordi Franch. VIDEO

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html

Fonoteca de Música Tradicional Catalana

Després dels primers recolectors de cançons i de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és el treball de la Fonoteca de Música Tradicional (iniciat al 1987 i que és un programa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) la que continua amb l'objectiu de recollir els materials de música popular i tradicional tant vocal com instrumental en suport escrit i aquesta vegada també en suport sonor. Es nodreix del treball de l'Associació de Recerca Musicològica i de diversos estudiosos com: Josep Crivillé, Ramon Vilar, M. Antònia, Glòria Ballús...
És una recerca reflectida en el llibre-CD que ressenyo al final i que té un abast comarcal, en que Manresa té un paper de ser-ne una localització més.
Treballs de camp duts a terme específicament a Mannresa per la Fonoteca:

1991: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar [Informant Sr. Salvador Marones, darrer director musical de la Societat Coral Vilomarenca].

1991: 13 contra gravacions de música instrumental vinculada a l’orquestra d’Els Massanes.

2000: Josep Crivillé, Ramon Vilar,Robert Rovira i Àngel Vallverdú de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya. Enregistrament de Balls de Bastons de la comarca del Bages per a l’edició d’un CD de la FMTC [Colles de Bastoners de: Cardona, Rajadell, Artés, Manresa i Santa Maria d’Oló]. Nombre de fonogrames: 47.

En total 7 informants i 61 fonogrames

 

Dovella > 2008: Núm.: 95 La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages > Crivillé i Bargalló

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana i la comarca del Bages .PDF de Crivillé i Bargalló a Dovella 2008 Núm.: 95.

CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.

Fum, fum, fum.

És important i interessant pels amants de la llengua, la música popular, la recerca...la lectura d'aquest llibre-cd-dvd:

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p. 18.

Una de les curiositats que explica és que Joaquim Pecanins (1883-1948) "l'any 1904, guanyà el premi que oferia el Centre Excursionista de Catalunya amb Recull de cansons populars (lema:Vox populi), conjunt de 28 cançons recollides durant els anys 1903 i 1904. Entre elles cal destacar la nadala Fum,fum, fum. publicada al diari La Veu de Catalunya el dia 21 de juliol de l904. L'any següent la publicava el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , i el 1907 la Revista Musical Catalana. Francesc Pujol la va harmonitzar l'any 1906, i va esdevenir una peça imprescindible de repertori nadalenc de corals i orfeons. Els primers a interpretar-la van ser l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà." (p.18)
Així doncs la redescoberta d'aquesta cançó és ben manresana. Apa!

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Després dels recol.lectors de cançons de principis del segle XX (Blai Padró, Joaquim Pecanins i Miquel Caelles) és L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya l'encarregada de fer el recull de cançons tradicionals i la música instrumental popular en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra conté 200.000 documents, actualment dipositats al Monestir de Montserrat. Està dividit en quatre parts:
A. El fons dels materials recollits per Marià Aguiló (1825-1897).

• Ben just si passa per Manresa i va anar dues vegades a Montserrat i una a Rajadell. 
• Per tant les fons són informants particulars. 
• De Manresa concretament hi ha 31 informacions: cançons llargues amb temàtiques com l’amorosa, la feudal cavalleresca, la religiosa, la mort i alguna llegenda.

B i C. Documents recollits per recol.lectors i els presentats als premis de les Festes de la Música Catalana organitzades per l'Orfeó Català.

• Només hi ha una missió de recerca que es centra en Cardona
• Solament quatre documents sobre Manresa

S. El fons Rossend Serra (1863-1929)

• Sis documents sobre Manresa.

Segons Vilar i Ballús el material recollit és "força important" però reconeixen que és poc el material recollit. Apunten una explicació:

"com a hipòtesi es pot interpretar que l’objectiu primer dels responsables i recol·lectors de l’OCPC era recollir primer a les zones i comarques més allunyades de Barcelona i de la seva àrea més inmediata d’influència i, en canvi, deixar les comarques més properes per a una segona fase ja que la facilitat de comunicacions així ho permetia" Vilar i Herms, Ramon.La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages. Dovella 2008: Núm.: 95

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

Els "recollectors" de cançons.

Abans de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  a la nostra ciutat ja hi havia recollectors de cançons tradicionals, transcriure-les i donar-les a conèixer. Sempre lligats al Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Secció folklore i Butlletí) i a l'Orfeó Manresà (amb la seva escola de música). La doctora Glòria Ballús en cita tres, en un article que es pot consultar al final, que són: Blai Padró, Joaquim Pecanins (director de l'Orfeó manresà) i Miquel Caelles i n'inclou una cançó recollida per cada un. També es pot consultar:
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

TEXT COMPLET .PDF

Sàtires amb els Goigs de la Llum

La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.

Els pagesos van al Carme /

només fan que veixinar

fan pudor de cols i trunfos /

i ganyes de bacallà.

El rector i la majordoma /

feien beguda al balcó

veient la llum que venia /

els va caure el petricó.

I tots hi anaven corrent /

al darrera de la gent

menos el capellà de la Guia /

que es bevia I'aiguardent.

Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:

Goigs de'l Llum Eléctrich

Aquella llum inclement,

tant opaca y tant impura

un triumvirat nos figura

que pelà l'Ajuntament

Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.

Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.

en pels, per tot ornament

coberts de blava pintura d

’aquella lIum de foscura

se rebé l'adveniment.

(...)

TEXT SENCER A DOVELLA (PRIMAVERA 2008)

Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa