Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coral. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de gener del 2017

Critica de concert d'Amat i Piniella

Dures preguntes i dura conclusió la que feia Joaquim Amat-Piniella el 1934 sobre l'assistència a un concert al Kursaal. Sembla que no hem millorat pas gaire, no creieu?

Ahir al Kursaal


(“El Dia”, 19-5-1934)

"Els cosacs del Don, que dirigeix Serge Jaroff, va actuar ahir nit al Kursaal.
Un conjunt de veus, sotmeses a una disciplina fèrria, a una matització perfecta i oferint una compenetració absoluta. Això fa que les obres que canten, siguin un model d’execució, a l’ensems que expressades amb un fervor gairebé místic. Tant les composicions religioses com les de caràcter popular ens produïren per aquests dos motius, una profunda impressió. Una gran seguretat en cadascuna de les cordes i una plenitud harmònica, com poques vegades havíem sentit en grups d’aquesta naturalesa.
L’incomprensible, però, és l’escassetat de públic que hi va assistir.
Llevat dels seients més populars en els quals hi havia un públic entès i entusiasta, l’aspecte del teatre era desolador. ¿És que no hi ha res a fer amb el nostre públic? ¿On eren tots aquells senyors que es diuen tan amants de l’art i que foren capaços d’omplir el teatre cada vegada que fou representada aquella gran porqueria en vers, que es titulava «El divino impaciente»? ¿On eren aquells que van riure tan amb la enorme bajanada de «La Camisa de la Pompadour»? No podran al·legar el preu. Hauran de confessar forçosament l’atròfia de la seva mentalitat.
Amb tot, els pocs que érem vam aplaudir frenèticament i premiàrem en tot el que ens fou possible, la tasca del formidable conjunt choral dels Cosacs del Don."


El programa seguent és del concert que va oferir el cor, dos dies després del de Manresa, al Palau de la Música Catalana.




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 4 de novembre del 2016

D'espies corals

Ja vaig parlar en altres entrades sobre la rivalitat entre les dues capelles de música de Manresa o entre les corals La Aurora i l'Helicon manresano.
Però es que ara va d'espies! Ho explica Francesc Perramon i Pla en un article del llibret del centenari de la Societat Coral Sant Josep de Manresa (1877-1977) editat per Caixa d’Estalvis de Manresa.

"La llavor sembrada pel mestre Anselm Clavé va germinar esplendorosament allà pels anys trenta d'aquest segle. Vull referir-me a l'etapa viscuda a través d'una de les corals claverianes que llavors també va aportar-hi el seu granet d'arena per aconseguir que la nostra ciutat estigués entre les primeres del nostre poble. Em refereixo a la Penya Joia.
(...) és que llavors les corals manresanes tenien establerta una competència que res tenia a veure amb l’animositat. Era una competència humana de fer-ho be, de gaudir d'un bon mestre, d'unes cordes nombroses i ben timbrades i també d'una parròquia adicta. A algú li sonarà estrany que parlem d'una parròquia adicta. Era així. Es podia fàcilment comprovar en les dates senyalades per a sortir a cantar al carrer. Principalment per Pasqua. Les Caramelles, la nit del dissabte de Gloria, era el dia cim, esperat durant l'any per totes les. corals manresanes. Fins a altes hores de la matinada del diumenge, eren acompanyades durant el seu recorregut pels seus "forofos", embaladint-se amb els cants del seu "coro" i enviant, de passada, els seus "espíes", a comprovar com ho feien les altres corals per establir després quina havia estat més afortunada. Era un "test" seriós, on hi existia una imparcialitat digna d'elogi, doncs la competència estava marginada en aquest cas i sí valorada totalment la força —ja que era un verdader "tour de force" aquella cantada— les dificultats de la sardana i "pout-pourri" que generalment es cantaven, la sonoritat de les veus i el conjunt armoniós del grup. Crec que era principalment aquesta competència que donava vida a les corals.

 La Penya Joia, com la majoria, era formada per un nucli ben divers, nodrit especialment de gent obrera que no sabia res de música, si voleu, que tampoc coneixia l'art ni la tècnica del cant i eren molt pocs els que tenien noció de solfeig i que tampoc havien aprofundit en tenir-ne coneixements. Eren grups d'amics que els assajos els lligava a passar junts unes hores de lleure durant uns determinats dies de la setmana i fruir a l'ensems de l'amigable tertúlia que això comportava. Eren moments que s'esperaven. Era una obligació tàcitament compartida, i entre broma i broma es preparaven amb tota la bona fe del món les cantades. Que a mes de les Caramelles, podia ser la nit de Sant Joan, la Passió o alguna altra d'especial. La llarga pervivència, l'amistat dels seus components i recollir quelcom a través de les cantades per a fer l'anyal "sortida" a un lloc determinat amb el seu corresponent xeflis. A aixó era tot. (...)"


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 7 de març del 2016

Les partitures del cor inCORdis

Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura. 
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.









Concert de Manresa Solidaria el 26 de setembre de 2014 al Pati del Teatre  Kursaal

 Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dilluns, 1 de juny del 2015

I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:

"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":

Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Corcó d'Alps 
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Interpreten a la presentació: "A las barricades" (en esperanto)

de Barcelona.. (vinculat a l'Ateneu Popular la Flor de Maig)
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
Interpreten a la presentació: "Palestina Por la Paz" (música pròpia) i "Yo te nombro...Libertad"
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).

Cor de Sabadell
de Sabadell. 
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Director: Jorge Sarraute.

Normalment 39 components.
Directores: Ingrid Pujol Rovira.
Elena Zanzu

Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).
de Manresa (vinculat a l'Ateneu La Séquia).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.

La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar. 
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.

 En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.

La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....

 Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.

Gràcies a totes!!!!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 10 de març del 2015

1986 i 1987 la gran crisi de l'Orfeó

Una de les característiques més importants i més difícils de treballar en les entitats és el relleu generacional tant per mantenir la capacitat de treball com per adequar-se als canvis de l'entorn en que es mouen.

Un exemple va ser el de l'Orfeó Manresà els anys 1986 i 1987. L’envelliment dels cantaires, no incorporar-ne  de nous, els nous aires corals de la ciutat i del moment, porten l’Orfeó a un encarcarament musical, artístic i social considerable.
El setembre de 1986 dimiteix Josep Maria Descarga, director de l’Orfeó “perquè el cor no li responia com a ell hauria volgut”. Però la Junta (presidida per Pascual Piñot Busquet) no li accepta momentàniament fins a trobar, malgrat les dificultats d’aconseguir-ho, un nou director: Jordi Noguera Perathoner. Aquest va fer proves als cantaires, “posant el llistó tant elevat que la immensa majoria no el va passar”. A partir d’aquí comença un temps de renovació amb l’adhesió de nous i antics cantaires. Però el cor queda trencat “en dues meitats, els vells i els nous”. En acabar l’etapa Piñot-Orriols, el 1988 passa a presidir l’Orfeó Antoni Fernández Ayuso (antic president de JJMM de Manresa) que també agafa el relleu de la renovació, amb Jordi Noguera que  prepara un programa de valsos de Brahms i que va resultar ser un èxit extraordinari. Aquest fet dona irreversibilitat i solidesa a tota la nova proposta. Posteriorment en els actes del 90 aniversari el cor realitza un programa de compositors catalans del segle XX i el Davide Penitente de Mozart.

Tot plegat va ser un canvi arriscat, necessari  i valent però força dolorós. Ho analitzava Josep M. Orriols i Morros a Les persones i els fets XLIV del Pou de la Gallina en conversa amb Jordi Sardans. Orriols que ja va ser president de l’entitat de 1978 a 1982, en aquesta etapa va fer de vice-president al costat de Piñot. Afirma que “ ningú no dubta que s’havia de fer, molt especialment el mestre Descarga (que no n’era el culpable i fou el qui va rebre), ja que la seva dimissió va ser motivada perquè el cor no li responia. El que sí que pot ser discutible és la manera en què es va fer, que indubtablement va ser molt poc elegant i tots hem d’entonar el mea culpa, per no haver fet correctament el que era inevitable. Lamento que no en sabéssim més”. Orriols veia les noves generacions “no tant romàntics però sí més perfeccionistes” ja que “moltes de les quals no saben què és l’Orfeó, perquè ningú els ho ha ensenyat, que van a cantar perquè els agrada el cant i la música, però que és difícil que connectin amb l’esperit orfeònic d’altres èpoques”.

Qui els parla, en aquella època, era director de la coral Ixent, que junt amb la coral Ressò eren les seccions infantil i juvenil, respectivament, de l'entitat. Alguns directors d'aquests cors, en el final de l'etapa Descarga vam ajudar a fer assajos per cordes al cor gran en un dels intents per augmentar-ne les potencialitats. La nostra tasca, tot i la bona voluntat no podia ajudar gaire a un cor viciat, cansat i envellit; a més a més no hi cantàvem gaire amb ells, no hi convidava. En la nova etapa, amb Noguera al capdavant, vam ser molts que vam passar a cantar en els nous repertoris i ajudar amb la nostra presència al gran repte del canvi. Vam ser testimonis de les grans discussions, de les enemistats creades, incomprensions, intransigències i ceguesa. Però vista l'evolució del cor, amb els grans programes i produccions, la seva vida i qualitat i als gairebé 30 anys transcorreguts espero que per a tots es recordi només com a una anècdota.

Orfeó el 1988. (arxiu Maria Diaz)
Per saber-ne més:
Les Persones i els Fets: XLIV. El Pou de la Gallina
Orfeó Manresà (Història)
Josep Maria Descarga i Obradors
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.
Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna. 
"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta" 
(d'un programa de ma de concert)




Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.
                                                                                       

          




El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa. 
La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat  que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.


La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera


*   *   *   *   *   

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:
Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dijous, 1 de gener del 2015

El món coral manresà després de 1900 fins avui

Exactament l’any 1900 hi havien aquests cors en funcionament:

Capella de Música de la Seu nascuda el 1611.
Societat Coral Sant Josep fundada 1877.
Societat Coral la Unió Manresana nascuda el 1882.
Cor Obrer nascut el 1898 i desaparegut poc més enllà de 1904.

Posteriorment es van crear:

Orfeó Manresà nascut el 1901, el primer director del qual va ser Estanislau Casas. Va tenir un Cor de Cambra dirigit per Josep Maria Descarga a la dècada dels 60 que es va fer càrrec de l’acompanyament del Poema de Nadal de Sagarra. 

Coral de la Joventut Carlista (de principis dels anys vint fins 1936) Activitat centrada en cantar les Caramelles, cantar la Passió el Divendres Sant, i sardanes cantades.

Cor de l’Ateneu Obrer manresà. 1925 amb la seva seu al carrer de les Piques. En complir els vint-i-cinc anys, el dirigia el mestre Joan Miralles.

Amics del Cant Gregorià (1927-1965) encapçalada al principi per Joan Ferrer i Blai Padró.

Secció Orfeónica Mixta Fundada el 1927 i que subsistí fins a 1935. Era la branca mixta del Coro Sant Josep. La substitueix la Coral Mixta de l'entitat que va fer el concert de presentació el dia de Sant Josep de 1948.

Cor les Escodines nascut el 1929 per la voluntat dels veïns del barri i posteriorment Societat Coral Les Escodines. Al 2013 es fusiona amb la Coral del Caravaning club i a 2014 la dirigeix Josep Guiteras.

Societat Coral Penya Joia activa els anys '30 amb la seva seu al Cafè Mundial i amb equip de futbol.

Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música dirigida per Agustí Coll i activa a la primera meitat dels anys quaranta, manté viu l'esperit de cantar mentre l'Orfeó Manresà va cesar l'activitat (!936-1948)

Colla dels Tranquils al café del mateix nom.

Coral Aliret de Joventuts Musicals de Manresa. Dirigida entre d’altres per Imma Pla, M. Teresa Masachs Felisa Albàs, Josep Maria Vilar i Anna Armengol.

Coral del Círculo familiar Recreativo (1973-1977) Coral infantil dirigida per Francesc Torra.

Coral Ariadna dirigida per Josep Maria Vilar. Sorgida d’un anterior nucli de cantadors/es de l’Institut Lluís de Peguera i centra l’activitat de  1978 a 1983.

Coral Discantus dirigida per Marcel Oliveres i activa un parell d'anys pels volts de 1980.

Cor Elaia de JJMM de Manresa (1974-81?) dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys i concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.

Cor Parroquial de Sant Josep. L'any 2011 es va fer un homenatge a Joan Ballús pels 33 anys de director del cor.

Coral Joan XXIII vinculada a la parròquia de Crist Rei i desapareguda. Entre d'altres dirigida per Josep Maria Basiana Cornet. Des de fa anys la parròquia a través del grup MIJAC manté la tradició de cantar les caramelles.

Cor Rodamons dirigida per Onofre Boqué i Joan Maria Bozzo en activitat a la dècada dels '70.

Cor Athana (nom llegendari de Manresa) en actiu de 1970 al 1975 dirigida per Joan Maria Bozzo amb un repertori clàssic i romàntic.

 Cor Ixent i Coral Ressò respectivament cors infantil  i juvenil de l’Orfeó Manresà, dirigides per Montserrat Sobrevias, Mariàngels Serra, Maria Díaz, Judit Camprubí, Montse Fernàndez, Antònia Capellà, Jordina Fernandez, Oriol Vila, Maria del Mar Orriols, Andreu Cano, Mònica Vilaseca, Anna Sala, Maria Batlle, Jaume Serra entre d’altres i en diferents etapes.
Coral Ressò el 1986 (arxiu Maria Díaz)
Primer concert de la Coral Ixent, el cor infantil de l'Orfeó Manresà, en la missa d'homenatge al mestre Agustí Coll i Herbera, l'1 d'abril de 1973. (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa)
Coral Eixam vinculada a la Parròquia de la Sagrada Família dirigida per Dolors Bonet. Activa pels volts de 1977.

Diferents grups del Conservatori Professional de música de Manresa amb Cors infantils, juvenils i d’adults en l’actualitat dirigits per Francesc Vallés i David Sisó. Va ser remarcable el projecte del Cor de Cambra de principis dels anys noranta dirigits per Jordi Noguera.

Grup Coral del Centre Excursionista de Bages (1956) convertit en Coral Eswertia al 1978. L'han dirigit, Imma Serra i Joan Mª Bozzo. Actualment segueix en actiu.

La Coral Font del Fil es va constituir a finals de 1980 per les inquietuds culturals d'una vintena de persones del barri Mion-Puigberenguer de Manresa i és batejada amb el nom d'una antiga font que hi havia al veïnat. En un principi la direcció anava a càrrec d'Anna Maria Armengol i posteriorment (i en ordre) per Maria Comas, Marta Valero, Anna Maria Riera, Jordi Usan, Francesc Vallès, Joan Ballús i actualment per Rosa Maria Ortega.

La Flor de Sant Pere té la seva activitat als voltants de 1990 a la AAVV de la carretera Santpedor amb una vintena de cantaires de segona i tercera edat i dirigits pel mestre Noguera

La Coral de la FUB activa de 1997 fins 1999 i dirigida per Jaume Serra és expressió de cor universitari. Es torna a revitalitzar a partir del 2013 donant crèdits per l'assistència. Al 2014 en sorgeix el grup Cub Girls integrat per sis noies amb acompanyament de piano.

Coral l'Albada del Caravaning club del Bages dirigida per Josep Guiteras.

Esclat Góspel Singers (fundada el 2000 i encara en funcionament). Cor góspel sorgit de l’escola de música Esclat dirigit per Ramon Escalé. Cinc cd’s editats dels seus espectacles. Té una secció jove anomenada Esclat Góspel Júnior dirigida per Laia Badrenas.

A Capel·la Punk. Dirigida bàsicament per Òscar Castellà amb repertori centrat únicament en els temes del grup punk La Polla Records. Va tenir quatre anys d'activitat a principis del segle XXI.

Actuació del 25è aniversari de la FMA (2016)

Escola de Cant Coral de l’Orfeó Manresà. Creada al 2004 i dirigida al principi per Miquel Núñez de Arenas i Lluis Arguijo. Aquest últim encara la dirigeix juntament amb Alba Cols i la Berta (Laia Badrenas també havia participat en alguns cursos). En l’actualitat té aquestes seccions: Cor d’Iniciació, Cor Infantil, Cor Jove i Cor Universitari.

 Coro Rociero Esperanza Macarena nascut a redós del Centre Cultural d'Andalusia de Manresa.

Actuació a la Festa Major de 2016
Camerata Harmonica creada el 2007 i dirigida per Joan Maria Bozzo. El 14 de Març de 2009 realitza la seva presentació oficial a Manresa. Cor de cambra que fa una especial atenció en la música religiosa. Cessa l’activitat el 2013.

Lúpulus emsembla (2011). Cor masculí dirigida primer per Oriol Torras i posteriorment per Oriol Vila. El repertori inclou tant obres sacres com de taverna.

Cor de Queixa (2012). Dirigida per Josep Maria Vilar. Nascuda en les directrius d'un Complaint choir les abandona any 2014 i es converteix en el Incordis Cor Reivindicatiu.

 Coral a Cor (2014). Autoanomenat com a cor professional i integrat per vuit noies.

Vocal Sclat's dirigida per Laia Boixadors neix el curs 2014-15 a l'escola de música Esclat amb un repertori obert i per a tothom que vulgui experimentar amb la música.


Als barris de Manresa també hi ha hagut molt moviment, sobretot de la mà de Pep Torras: el curs 2014-15 hi ha deu corals actives del Taller de cançons de tots els temps.

També s'han muntat molts cors per esdeveniments especials com per la Innocentada en diverses ocasions, el Cor de la Creu Roja (dirigida per Rosa Ortega) per cantar al carrer per les festes de Nadal, per caramelles, el cor del Poema de Nadal dels Carlins, i la Coral de L'Aixada entre molts d'altres.
El grup dels petits caramellaires de la Parròquia del Poble Nou, l'any 1953. 
Foto de Manresa a cop d'ull.

Coral de l'aixada acompanyant el bisbe el 2012
L'activitat coral manresana també pot incloure els manresans i manresanes que han reforçat altres corals de fora de la ciutat com la Coral Czarda de Sant Joan, Escriny de Santpedor, Polifònica de Puig-reig, Escolania de Montserrat o Coral Càrmina per citar-ne alguns exemples. També els cursets que s'han organitzat: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas als vuitanta fins al més recent de Basílio Astúlez. O per finalitzar, els grans programes i trobades que han permès intercanvi d'experiències i més coneixement.

 A nivell organitzatiu a Manresa:
1918. "Germanor d'Orfeons"
1931. Aplec dels Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat, el 25 d’octubre.1964 es va organitzar l'Aplec de Corals.
1967. Es crea el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
1967. S'organitza la Primera Trobada de corals infantils de Catalunya.
1981. El 28 i 29 de novembre se celebra l’Assemblea anual del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la qual s’acorda la dissolució del SOC per donar pas al naixement de la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC.
1982. El 5 de juny es va constituir la Federació Catalana d'Entitats Corals.
2004. Amb altres seus el 18 de maig es fa la primera Trobada de Cant Coral a l'Educació Infantil i Primària.
2011. El 31 de març acull la XVII Trobada de corals de secundària
2015. Primera trobada de Cors Socials de Catalunya.

Així doncs, dóna la impressió que el cant coral ha tingut una notable presència a la nostra ciutat i una excel.lent vitalitat que en algun moment ens ha fet punters en l'adequació del cant coral als gustos de cada època.
Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/republica/content/la-m%C3%BAsica

 http://issuu.com/editorilaefados/docs/man

Diversos Autors Història de la Ciutat de Manresa (1900-1950). Editat per Caixa de Manresa.

 GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Editorial Efados, 2001

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. Els Carlins. Farell 2004

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2012/12/lupulus-emsembla.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/11/cor-de-queixes-manresa.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/10/amics-del-cant-gregoria-acabat.html
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 9 de desembre del 2014

El món coral manresà abans de 1900

Durant tot el segle XIX, i amb el cop definitiu de l'Obra d'Anselm Clavé, el món coral es va deslliurant de l'església i es popularitza progressivament.
En el món religiós podem trobar la Capella de Música de la Seu Manresa, Capella de Sant Ignasi, l'Associació Reparadora de Pius IX:

           
Associació Reparadora de Pius IX (1883). Fotografies del llibre l'Abans

 o la Societat Coral Sant Josep (nascuda el 1877) entre d'altres
Societat coral Sant Josep 1900 (Foto de l'opuscle del seu centenari)
Manresa a l'any 1857 tenia constituides dues societats corals: La Aurora (segurament i posterior Infermers de la Caritat Cristiana) i la Colla de Coristes (posteriorment Helicón manresano dirigits per D. Magin Martí) les quals entraren en franca competència musical amb motiu de la vinguda a Manresa de l'Orfeó Barcelonés (a falta de tren van venir a peu desde Barcelona en un viatge que va durar dos dies). La competència entre elles era tant gran que el 26 de setembre de 1858 la primera canta a la Cova i la segona a Sant Ignasi la pateixa peça: la gran missa del mestre Manent!!! El seny, però, es va anar imposant i el 19 de febrer de 1860 ja van cantar juntes en un concert de celebració de les victòries de les tropes espanyoles a l'Àfrica.

Al 1859 amb l'empenta dels Cors Clavé es crea Castalia composta per uns quaranta homes (alguns provinents del què quedava de l'Aurora i Helicon manresano) de la ma d'Anton Vives. Una de les fites importants es produeix el 28 de setembre de 1862 quan pren part en el festival de cors catalans organitzat als Campos Eliseos de Barcelona i guanya la copa d'or i plata oferta per l'Ateneu Caralà de la classe obrera. Una multitud de persones els rebé a l'estació de Manresa i els acompanyàren fins l'ajuntament en comitiva. Com agraiment de la rebuda, la coral ofereix un concert el dia 13 d'octubre a la ciutat. També al 1864, tal com es feia a Barcelona, inicien concerts a l'aire lliure a l'estiu. 
També la societat coral Apolo dirigida pel mestre Mariàn Vallés Isant compositor, director i violinista de la Capella de la Seu. El primer concert va ser el 9 de novembre de 1862 amb estandard propi i vestits amb gorres d'uniforme de panyo blau amb dos galons i una lira de plata. Les dues corals (Castalia i Apolo) van guanyar diferents reconeixements de personalitats i de certàmens dels Cors Clavé.
També la Societat Coral la Unió Manresana (potser la més claveriana de totes) neix el 1882 dirigida per Magí Martí. Recull cantaires de les corals Apolo Olimpo, El Alba i El Pinzell

Unió Manresana al 1907 (de l'opuscle del seu centenari)
A finals de segle neix el Cor Obrer, concretament el 1898  i patrocinat per la Sociedad Fabril Algodonera. Desapareix a la dècada de 1910. També al mes d'octubre de 1900 neix Las tres liras.

Però les noves inquietuds per l'aprofundiment en la música  clàssica antiga, el folclore propi, i les joves fornades de músics van posar la llavor per la creació de l'Orfeó Català (1891). Posteriorment després d'un concert d'aquest a Manresa (1 de setembre de 1901) es fundà l'Orfeó Manresà el 6 d'octubre, el mateix any de la visita.

Per saber-ne més:



GARCIA, Gal.la: L'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Efados editorial (2001)

BALLÚS, Glòria. Tesi doctoral en línia.

Història de la ciutat de manresa (1900-1950) Vol III. La música coral Josep Maria GASOL

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man



Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)