Músiques de Manresa i més: Cobla

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cobla. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2015

Una dona tocant la tenora!!!

Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.

Foto de
http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida

I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:

"incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".

Marta Rigau
(Foto del blog Femeni i singulars)

La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .

Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80)

(Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)

Per saber-ne més:
Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.

divendres, 3 d’octubre del 2014

Sardanova

Buscant informació sobre la Sardanova, vaig topar amb aquest text de la Web oficial de Santi Arisa. És força aclaridor.
"Sardanova neix de la inquietud musical en la cerca de nous camps sonors dins la música popular. Santi Arisa, empès per aquest neguit innovador, el mes de juny de 1992 entra en converses amb la Cobla Montgrins proposant-els-hi fussionar dos estils musicals a fi d'aconseguir la conjuminació de la instrumentalització de la Cobla amb un grup de rock-jazz-fussió.

Del treball conjunt del grup de Santi Arisa & Lakatans (piano, baix, guitarra i bateria) i la Cobla Montgrins en sorgeixen un reguitzell de composicions pròpies, les quals s'aniran enregistran en diferents CD's:

• Sardanova (1993 PICAP)

• Punts Lliures (1993 PICAP)

• Sardanova dance (1993 PICAP)

• Aires (1995 PICAP)

Les composicions de Santi Arisa es basen en l'estructura de la sardana de manera que poden ser ballades amb la mateixa base, però aportant-hi innovacions.

Des de la presentació al I Congrés Sardanista celebrat a Calella el febrer de 1993, Sardanova agafa gran ressò per arreu de Catalunya i moltes colles sardanistes l'acullen i la ballen, de manera que, per a molts, representa la revitalització de la sardana. Tanmateix aquest fenomen també crea molta polèmica. Considerant aquest resultat com a positiu per a la normalització de la cultura catalana, molts dels seus detractors comencen a veure-ho amb bons ulls ja que la cutura popular s'introdueix en molts camps.

La complexitat sonora permet jugar amb nous moviments i els punts lliures que utilitzen les colles sardanistes de tot Catalunya es complementen molt bé amb sardanova. Santi Arisa i el seu grup han volgut fer tribut a aquestes colles que fan punts lliures amb tanta imaginació, creant el tema Punts Lliures (una sardana rap), en que tots els noms que hi surten són inventats per les colles. En aquest treball també hi intervé la prestigiosa Polifònica de Puig Reig interpretant diferents temes en diversos estils.

Dels treballs Sardanova i Punts Lliures s'estrenen els seus respectius vídeo-clips que s'emten a diverses televisions, entre elles Televisió de Catalunya.

El primer disc de sardanova queda setè en els Premis Èxits d'or , atorgats per votació popular. També, l'any 1993, se li concedeix el Premi de noves experiències per la recerca de noves expressions musicals en la sardana i en la música de cobla otorgat per L'obra de Ballet Popular. I l'any 1994, Santi Arisa, també és premiat pel Premi Nacional de Música Tradicional per la Generalitat de Catalunya.".

Podeu sentir-la aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=gc9F-iDpzvE