Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4v. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4v. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’agost del 2016

Miquel Blanch i Roig

No deu ser pas casualitat que Miquel Blanch tingui carrer i doni nom a un auditori. 


Nascut a Castellbisbal el 30 d’octubre de 1889, Miquel Blanch i Roig, el Mestre Blanch, fou un compositor, pianista i director de cors català que va deixar una forta empremta tant a Castellbisbal com a Molins de Rei i Manresa, ciutat que l’adoptà i on s’integrà plenament en els ambients culturals i artístics.
L’any 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals i algunes sarsueles, fundà l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, entitat que va ser l’orgull de la ciutat, i amb la que va protagonitzar reconeguts concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. També en aquesta població, on es va casar, fou professor de música, organista a la Parròquia de Sant Miquel i impulsor de l’Orquestra dels Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”.
La seva experiència va ser determinant perquè els mestres de l’Orfeó Català el recomanessin per assumir, el febrer de 1921, la direcció de l’Orfeó Manresà, coincidint amb el nomenament de Ramon Torra com a president. Aquesta nova etapa va suposar el ressorgiment de l’entitat just quan es trobava en crisi.
Va ser organista i director del cor polifònic dels Amics del Cant Gregorià, va fundar i dirigir l’Agrupació instrumental “Studi” i va fundar el Trio Ars, on feia de pianista. amb Marià Homs, violinista i Antoni Muset, violoncel.lista i va fer de professor de solfeig, teoria i piano del Col.legi de Ntra. Sra. de Montserrat.
Sota la seva direcció l'Orfeó Manresà cal destacar actuacions com les de les Noces d'Argent, l'any 1927, amb la primera audició de la Missa del Papa Marcel de Palestrina, a la Col·legiata Basílica de La Seu, i l'Oda Ceciliana de Haendel, al Gran Kursaal, i els concerts realitzats al Teatre Barcelona de la capital catalana, els dies 11 i 18 de novembre de 1928.
El 24 d'octubre de 1931, fou membre del Consell Permanent de la "Tercera Assemblea de germanor dels Orfeons de Catalunya'' que, sota la presidència del Mestre Lluís Millet, va celebrar-se a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, amb l'assistència de més d'un centenar de delegats d'entitats corals de Catalunya. A l'any 1935, juntament amb Marià Homs i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.
Compositor tant reconegut com desconegut, per la dispersió de la seva obra, l’any 1932, va ser nomenat primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, càrrec que aconseguí després de guanyar el càrrec per concurs-oposició enfront Segismon Claveria, Felip Vilaró i Isidre Tardà davant d’un tribunal on hi figurava el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català. 
Com a compositor és autor d'obres com la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera -sobre text del poeta Baldomer Perramon-, l'Himne a la Creu, El bressol de Jesús -de Serafí Pitarra- i les sardanes La masovera guapa, Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. també de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei. En Miquel Blanch és l'autor de l'armonització dels populars Goigs de la Llum per a quatre veus mixtes. També va recollir i transcriure el Ball dels gegants de Manresa.
Tot i no haver-se pronunciat mai políticament, la seva simpatia per la Lliga Regionalista i la relació que mantenia en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, van ser el motiu pel que, en començar la guerra civil, fos detingut per elements incontrolats de la FAI quan es trobava a casa dels seus sogres, a Molins de Rei.
L'endemà, l'11 de setembre de 1936, va ser executat a Can Tunis, a Barcelona.
L’Auditori Mestre Blanch i el Premi Mestre Blanch de Música li volen retre homenatge a la capital del Bages, on l’Orfeó Manresà també ha batejat la seva programació estable amb el nom de Temporada Mestre Blanch.
Tant a Manresa com a Castellbisbal i Molins de Rei se l’ha homenatjat amb un carrer a nom seu. 

Partitura de A Maria. Oració a la Verge de Miquel Blanch
Partitura dels Gegants de Manresa recollida per Miquel Blanch
Partitura dels Goigs de la Llum harmonitzada per Miquel Blanch

Per saber-ne més:
http://www.civtat.cat/blanch_miquel.html
http://www.memoria.cat/republica/content/josep-torra-i-ferrer-sobre-l%E2%80%99orfe%C3%B3-manres%C3%A0-el-mestre-blanch

dilluns, 7 de març del 2016

Les partitures del cor inCORdis

Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura. 
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.









Concert de Manresa Solidaria el 26 de setembre de 2014 al Pati del Teatre  Kursaal

Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa

dissabte, 1 de novembre del 2014

Silvestre Peñas músic militar

Des de 1850 fins 1965 Manresa, a la caserna del Carme, va ser seu de diversos batallons de l'exèrcit. Uns tenien bandes de cornetes i tambors i uns altres bandes de música que a part d'acompanyar les seves pròpies festes també ho feien en les celebracions locals, cosa que els donava molta popularitat. 
Concert a càrrec de la banda Militar l’any 1900
a la plaça Major. (Arxiu Jaume Pons)
El 1906 arriba el Batalló de caçadors de muntanya de Reus, va estar aquí 25 anys, que també contava amb banda. Durant un temps va ser dirigida per Silvestre Peñas, músic notable que també va participar de la vida musical manresana.
Silvestre Peñas va néixer a Dicastillo el 31 de desembre de 1896. Es va iniciar en el solfeig, l'harmonia i el piano en el seu poble  El 1914 entra com a organista a Abárzuza on va viure tres anys, fins que va passar a ser-ho de San Pedro de la Rúa de Estella el 1917. Va estudiar a Madrid harmonia amb Alfonso Ugarte i composició i direcció d'orquestra amb E. Vega y Esvrí. El 1924 ingressa per oposició al Cuerpo de directores de Música del Ejército i el seu primer destí va ser Manresa. Aquí va formar part com a vicepresident el 1930 de la comissió organitzadora de l’Associació de Música de Manresa juntament amb Dídac Baget Firmat, president: Antoni Muset Ferrer, secretari; i Ignasi Clop Pons, Ramon Gorgui, Damià Rius Vilella, i Lluis Rubiralta. L’objecte de l’Associació era fomentar i propagar "el divi Art dels sons", i amb aquest objectiu principal van organitzar concerts al teatre Gran Kursaal, Entre altres: l’Orquestra de Cambra de Sabadell, la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Lamote de Grignon, l’Orquestra Simfònica de Madrid, la Societé des Instruments Anciens de París, el Quintet Català de Barcelona, i els artistes Mercè Plantada, Marcos Redondo i E. Cohen. També deixa per la ciutat un arranjament de la Marxa de la Llum.
Com a músic militar va exercir a Catalunya i Aragó fins que va ocupar una vacant a Pamplona el 1947. Es va retirar de l'exèrcit el 1956 i a partir de 1959 va seguir treballant al Conservatorio "Pablo Sarasate" en diverses matèries (estètica i harmonia) i on els últims anys va dirigir la Iniciació Musical. El 1976 abandona l'activitat musical pública i morí a Pamplona el 18 de febrer de 1985. 
Com compositor, S. Peñas Echeverría trabajó en tres gèneres molt marcats: religiós, banda (militar) i popular. Les obres de caràcter religiós, nombroses, són peces per a veu sola i orgue i també per a veus mixtes: "Tota pulchra" motet per la coronació de la Verge del Puy (1958);  l'himne "Christus vincit";  "Tesoro sacro-musical"; l'antifonia "Elegit eum Dominus"; nadales i villancicos (El sueño del niño Jesus); un Réquiem per a tres veus i orgue; una missa per a quatre veus mistes, orgue i instruments dedicada a Sant Francesc Xavier premiada en concurs nacional (1955).
Entre la gran producció per a banda destaquen la sardana "Merceneta", "Cantan y juegan los navarricos", la jota "Ligera" (amb temes populars) i la instrumentació per a banda i gaites de la "Marcha de San Andrés estellesa".

De la tercera època són les composicions per a veu sola, veus iguals, veus i instruments, aires i melodies populars. destinades a finalitats pedagògiques (també vàries peces per a instrumental Orff). Peñas Echeverría va prestar molta atenció a l'estudi de la música popular les cançons (Ro, mi niño, ro) i les danses de Navarra, Catalunya i Aragó que que va recollir,ordenar i utilitzava en les seves composicions. Aquestes col.leccions encara són inèdites. Destaquen "Tierra Estella" o algún repertori de la pròpia ciutat, com el de Juániz, el auroro, que va revisar i depurar abans d'harmonitzar-lo per a veus mixtes i instruments amb força senzillesa perquè les aurores fossin interpretades pels tradicionals grups d'aficionats.



Música de Silvestre Peñas Echeverría para Coros y Grupos Instrumentales (Vol I i II)

El paper rellevant de les bandes militars a Manresa. 
"Segons la importancia del batalló, aquest tenia banda de cornetes (formada d'un grup de cornetes sense pistons i timbales), xaranga (quan hi havia instruments de vent-metall) o banda de música (amb vent, fusta i percussió). A comengament de segle actuava la Banda de Cornetes i Música del Batallón de Cazadores de Montaña Alfonso XII, i n'era el músic major Juan Rivas Carpintero, i, a partir del 1902, Juan Viñolo. Al novembre del 1903, per sorteig, fou rellevat peí Batallón de Cazadores de Montaña «Mérida». La seva Banda tenia com a músic major Ángel Gelardi.
El 1906 arriba a Manresa el Batallón de Cazadores de Montaña «Reus», i com a músic major comptava amb Fernando Cabeño i, posteriorment, amb Silvestre Peñas Echevarría. A Silvestre Peñas, la llarga i satisfactoria trajectória musical al capdavant de la Banda li dona un gran prestigi, albora que va integrar-se plenament amb altres músics manresans, fins al punt de ser un component de la Comissió Organizadora de l'Associació de Música de Manresa. Totes aqüestes bandes citades van oferir una gran col.laboració i servei a la ciutat arran de les grans festivitats, com la Festa Major, festes de la Llum, Corpus, enramades, processons, i altres efemérides locáls, albora que durant llargs períodes van executar concerts a l'aire lliure (en general al Passeig i a la plaça Major) que se solien fer el diumenge al migdia, o el dimecres o dijous al vespre (segons els mesos de l'any).
El repertori s'alternava segons el gust de 1'época. En general, constava de cinc peces, que solien ser: vals, pas-doble, polka o masurca, selecció —fantasia d'una sarsuela— ópera, i un vals-jota. També executaven composicions deis mateixos directors, com per exemple: Pujolet, de Rivas Carpintero, i Montserrat, de Juan Viñolo. A partir de l'any 1936 els batallons existents a la nostra ciutat només han tingut formacions de bandes de cornetes per acompanyar els actes militars propis."
Glòria Ballús a Historia de la ciutat de manresa 1900-1950
Banda militar 1910. (L'Abans)


Banda cornetes i tambors de l'exèrcit a principis del franquisme. (Memòria.cat)

Fotògraf Josep Gaspar. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Reproduida a memòria.cat)

Per saber-ne més:
la vida i obra de Silvestre Cañas
BALLÚS, Glòria. El teatre Kursaal, receptor de grans personalitats musicals. Dovella 95, 2008

    dimarts, 1 de juliol del 2014

    Himne de l'Orfeó Manresà

    Cant de l’Orfeó Manresà
    Catalans, que's fassi enrera
    qui a n' els seus no tinga amor,
    y que vòltin la bandera
    els qui sentim batre'l còr.

    Y arborantla còm se puga
    fins que vinguen jorns mès grans
    la ventada que s'enduga per la
    tèrra nòstres cants.

    Cantèm la Pátria ond nòstre còr s'afèrra
    cantèm el món agermanat;
    mès per sobre del món hi ha nòstra térra
    cantèm la nóstra llibertat.

    Som la rassa mal ferida
    que ha trencat l'ensopiment,
    y ara s'alsa dexondida am-b-els ulls a sòl ixent.
    Y putj som un pòble encara,
    alt el front sènse desdir
    per la tèrra nòstra mare
    treballem fins a morir.

    Cantèm la Pátria ond nòstre còr s'afèrra
    cantèm el món agermanat
    mès per sobre el món hi ha nòstra tèrra
    cantèm la nòstra llibertat.
    ¡Visca la nòstra llibertat!

    ÀNGEL GUIMERÀ



    El primer himne de l'Orfeó Manresà tenia el text d'Àngel Guimerà i la música del seu fundador el i Mestre Estanislau Casas i va ésser estrenat a Manresa el 30 d'abril de 1905.
    Avui reprodueixo el segon, amb música del Mestre Honorari de l'Orfeó Manresà Joan Lamote de Grignon amb el mateix text de Guimerà i que va ser estrenat per l'Orfeó Manresà, el 30 d'agost de 1909, sota direcció del Mestre Director Joaquim Pecanins.









    dimarts, 17 de setembre del 2013

    Josep Maria Descarga i Obradors


    Josep M. Descarga i Obradors, neix a Manresa el 9 d’octubre de 1927. L’any 1935 li proposen cantar al Cor de la Cova de Sant Ignasi. Durant la guerra li fa de mestre Mn. Valentí Santamaria. L’any 1939 va al Col·legi La Salle com alumne i formant part de la coral. L’any 1941 inicia els estudis musicals a l’Escola de Música, del carrer de Sobrerroca i forma part de la Capella de Música de la Cova i, alhora, de la Congregació Mariana. Amb el P. Ferran Torra funden la Coral Sant Lluís, assajant i cantant les caramelles, a la processó de Corpus, i en concerts literari-musicals al local del carrer de la Mel (antic Casal Regionalista). Havia estat membre del doble Quartet Santa Maria de l’AC de la Seu que dirigia Mn. Pla, i amb alguns dels seus components ingressen a la Secció Coral Mixta que dirigia el mestre Agustí Coll (a l’espera que un dia pogués actuar amb el nom de l’Orfeó Manresà, fet que s’esdevingué el febrer de l’any 1948). Josep M. Descarga posseía una preciosa veu, i alhora coneixia la litúrgia, qualitats per les quals era requerit sovint, per la cobla La Principal de Bages o l’Orquestra Farrés per dirigir i reforçar el cant de les misses polifòniques, en festes majors de molts pobles.
    Interpreta unes cançons davant el mestre Pere Vallribera, Director del Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on entra com a becari estudiant tota la carrera de cant entre els anys 1950-1958. Reb consells especialment del professor Josep M. Roma i, d’italià de la Sra. Negre, mestres que li fan classes els diumenges, per compaginar amb la seva feina laboral de forner, treball aquest, que deixa aviat per un altre que li permet compaginar els estudis a Barcelona, mantenint contacte amb persones vinculades al Teatre Liceu. Les seves qualitats musicals li permeteren estar tres temporades al Liceu, estrenant entre d’altres l’òpera “Il ritorno de Don Pietro” de Mozart. Opta a les oposicions per la càtedra de cant, assolint el Diploma i Medalla de plata. Reb propostes per actuar a altres escenaris, però hi renuncia.
    Josep Maria Descarga cantant en un concert a la Sala d’Actes del Coro el 19 de març de 1954. 
    Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

    L’any 1956, el director de la Capella de Música de la Seu, Agustí Coll, el nomena Subdirector de la mateixa. Nomenat tembé director de la Societat Coral Sant Josep de Manresa, que li transforma la manera de cantar, aconseguint una millora en l’emissió de les veus i l’expressió, per un repertori i estil poc valorat, a causa de la falta de coneixement d’aquestes formacions, sens oblidar però, la il·lusió i l’abnegació que els cantaires hi dedicaven, assajant els vespres després de la jornada de treball. 



    Josep Maria Descarga dirigint el Coro en un concert 
    de Caramelles a la Plaça de l’Ajuntament l’any 1958.
    Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

    És així quan l’any 1959 participa en la 1a Trobada de Cors de Clavé a la Plaça Major de Manresa i se li confia la direcció durant tres temporades del Cor Federatiu, en la trobada de corals claverianes a la Plaça de Catalunya de Barcelona. És nomenat Subdirector de l’Orfeó Manresà. Paral·lelament funda el Cor de Cambra de l’Orfeó Manresà format per setze cantaires i fa el muntatge de les il·lustracions musicals d’El Poema de Nadal, de Josep M. De Sagarra, amb un recitador extraordinari, l’Àngel Tulleuda, i que dirigirà fins l’any 1986, unes cent-trenta vegades, en nombroses poblacions de tot Catalunya, destacant les interpretacions al Monestir de Montserrat (1968); Palau de la Generalitat (1979) Auditori Pau Casals-El Vendrell (1983) Ajuntament de Manresa (1985) entra d’altres.
    Interpretació del Poema de Nadal el dia de Nadal de 1972 a la Sala del Conservatori Municipal de Música.
    Fotografia d’Antoni Quintana Torres a El Pou de la gallina Desembre de 2007




    Canta de baríton solista a la “IX Simfonia” de Beethoven (1962) i en la “Missa de la Coronació” de Mozart (1966). 

    Amb la il·lusió de renovar el repertori de l’Orfeó per fer-lo atraient a nous públics, incorpora negro spirituals, a veus soles, primerament, i després en ocasions amb acompanyament d’un trio rítmic (format per Batista Solans, Vilanova, i Joan Adam, i en alguna ocasió excepcional, l’organista Lou Bennet). L’any 1976 es nomenat Director de l’Orfeó Manresà, un substitució d’Agustí Coll, que morí el novembre de 1976. L’any 1977 l’Orfeó Manresà celebra el 75è aniversari de la fundació, i li correspon preparar a l’Orfeó les obres escollides: la Missa de la Coronació i la difícil cantata “Alexander Newsky” de Prokofiev 

    L’agost de 1980 dirigeix diversos concerts a l’Orfeó Manresà, de viatge a la Catalunya Nord. Tanmateix, el 1981 al Mozarteum de Salzburg, i a l’Ambaixada d’Espanya a Viena. 

    Com a vicepresident de Joventuts Musicals, coordinà les jornades de Direcció Coral, treballà per portar la música als barris, amb l’Orfeó i la Banda de Música. Fomentà els cicles de Nits Musicals. L’any 1981 participa en l’elaboració dels estatuts de la Federació Catalana d’Entitats Corals, que s’aproven a Manresa, l’any següent. Dirigeix el Cant Comú en diversos aplecs i rodes corals, en especial les del Bages-Berguedà. L’any 1989, dirigeix el concert de cloenda del 75è aniversari de la fundació de l’Orfeó Berguedà. Una altra activitat especialment cuidada fou el Concert Claverià de la Festa Major de Manresa, durant més de 10 anys, on s’aplegaven més de cinc-cents cantaires, en ocasions acompanyats per la Banda Municipal de Música o La Principal de Bages. Treballà amb un esforç extraordinari en els assaigs del Te Deum (de Purcell i de Charpentier) 
    A la tardor de l’any 1986, Josep M. Descarga renuncià voluntàriament, de forma irrevocable a la direcció de l’Orfeó Manresà, sens deixar però de complir els concerts i activitats compromeses.
    Mor l'any 2006.

    dimecres, 5 de desembre del 2012

    Lupulus Emsembla

    El març de 2011 un grup d'homenots a qui unia la devoció pel bon beure, l'oci, la tertúlia i la música, van decidir provar de cantar a veus...em sembla.  Els dirigia l'Oriol Torras i a l'estiu, el cor ja va fer el primer concert amb una espectació i èxit considerable...emsembla.

    Logo de Roger Fonts

    Desde principis de 2012 gosa dirigir el cor Oriol Vila i segueix la música i la cervesa.

    Assaig al Beer Centre posteriorment convertida en 
    La panxa del bou.
    Lúpulus a  Sant Benet

    Concerts any 2011
    Manresa. Cicle L'hora del Pati a la Casa Lluvià
    Santa Maria d'Oló. Església vella.

    Concerts any 2012
    Cardona, Sant Llorenç de Morunys, Cabrianes, Manresa (Nits musicals Vic-Remei) i La Bisbal del Penedès (XXIII tardoral d'orgue del Penedès).

    Concerts any 2013
    Sant Joan de Vilatorrada, Escola de música Esclat (audicions de Santa Cecília) i Talamanca.

    Concerts any 2014
    Súria (Cicle de Concerts de l'Escola de Música), Santa Maria d'Oló i L'Estany (concert de la Fira).

    Concerts any 2015
    Calders, Rocafort (concert de Festa Major), Terrassa...

    Concert a La Bisbal del Penedès

    Col.laboracions
    Amb Feliu Ventura i Borja Penalba a Stroika,  Carles Belda a la fira Mediterrània al restaurant d'Arrel, Coral Eumèlia de Sant Vicenç de Castellet pel seu desè aniversari, Coral Escriny al concert del cicle l'Hora del pati, La Caravaggia al cicle Música i Romànic...
    Aportacions (entre d'altres):
    Estrena cervesa Mandril (novembre '11), Nadales pel Barri Antic de Manresa (desembre '11).  Festes Barri Antic (Juny '12), Inauguració de la carpa del restaurant Kursaal (juny '12), Acte CUP d'11 de setembre '12, Sopar 40 anys d'Omnium Cultural Manresa (setembre '12), Homenatge a l'afusellament de Lluis Companys (octubre '12), Suport a la campanya Amat i Piniella al Kursaal (novembre '12) i Primer aniversari cervesa Mandril (novembre de '12). Concert de clausura curset cuina monacal a Fund. Alicia (març '13), Dinar Amics Art Romànic (abril '13), Sopar Bages per la independència (abril '13), Homenatge afusellament Lluís Companys (nov '13). Homenatge afusellament Lluís Companys (oct '14), Marxa de les torxes a Manresa (set '14). El Franquisme ha mort? Al refugi de la Renaixença (gen '15)...

    HITS (repertori de cançons de taverna)
    Taverna dels Predicadors, La Tosca, d'Arrel, Bar Sical, Bodega del senyor Gat, La Panxa del Bou, El trasteret, Taverna 7 turons...

    Cançons de taverna al d'Arrel amb Carles Belda

    El repertori de concert el conformen obres religioses i profanes d’autors renaixentistes, barrocs, romàntics i peces tradicionals catalanes. El cor també prepara algunes peces pròpies, per exemple l'arranjament de Tio Canya de Vicent Torrent arranjada per Jaume Serra: 

    (Les dades sobre els concerts han sigut aportades per l'arxiver del grup: David Guell)

    dijous, 28 de juny del 2012

    Goigs de la Llum II

    Peça vocal molt popularitzada que es canta en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum.
    La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
    Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.


    Llibret Llum 2015


    Imprenta llibreria Roca 1867

     Ignasi Abadal Plana del Olm

     Vich: Pere Morera Impressor

     Manresa: Imprenta Roca 1877
     Manresa, Vi Centenari de la Llum, 1945
    Imprenta Roca

    Dibuix Joan Vilanova



    Per saber-ne més:
    Altres goigs de Manresa

    Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95

    Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.

    Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.

    diumenge, 10 de juny del 2012

    Goigs de la Llum (I)

    Aquest goigs són molt populars a Manresa i es canten el 21 de febrer Dia de la Llum, la festa major d'hivern. Rememoren el miracle de la Llum. Són d'origen popular i la versió que mostro és per a gralla i tarota de l'harmonitzada per Miquel Blanch per a cor.