Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2v. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2v. Mostrar tots els missatges
dissabte, 3 de desembre del 2016
Marxa de cercavila
Manel Camp va compondre aquesta Marxa de cercavila dedicada als grallers de Manresa. L'any 2014 es va tornar a recuperar per acompanyar les autoritats cap a l'Ofici de Festa Major.
divendres, 12 d’agost del 2016
Miquel Blanch i Roig
No deu ser pas casualitat que Miquel Blanch tingui carrer i doni nom a un auditori.
Nascut a Castellbisbal el 30 d’octubre de 1889, Miquel Blanch i Roig, el Mestre Blanch, fou un compositor, pianista i director de cors català que va deixar una forta empremta tant a Castellbisbal com a Molins de Rei i Manresa, ciutat que l’adoptà i on s’integrà plenament en els ambients culturals i artístics.
L’any 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals i algunes sarsueles, fundà l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, entitat que va ser l’orgull de la ciutat, i amb la que va protagonitzar reconeguts concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. També en aquesta població, on es va casar, fou professor de música, organista a la Parròquia de Sant Miquel i impulsor de l’Orquestra dels Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”.
La seva experiència va ser determinant perquè els mestres de l’Orfeó Català el recomanessin per assumir, el febrer de 1921, la direcció de l’Orfeó Manresà, coincidint amb el nomenament de Ramon Torra com a president. Aquesta nova etapa va suposar el ressorgiment de l’entitat just quan es trobava en crisi.
Va ser organista i director del cor polifònic dels Amics del Cant Gregorià, va fundar i dirigir l’Agrupació instrumental “Studi” i va fundar el Trio Ars, on feia de pianista. amb Marià Homs, violinista i Antoni Muset, violoncel.lista i va fer de professor de solfeig, teoria i piano del Col.legi de Ntra. Sra. de Montserrat.
Sota la seva direcció l'Orfeó Manresà cal destacar actuacions com les de les Noces d'Argent, l'any 1927, amb la primera audició de la Missa del Papa Marcel de Palestrina, a la Col·legiata Basílica de La Seu, i l'Oda Ceciliana de Haendel, al Gran Kursaal, i els concerts realitzats al Teatre Barcelona de la capital catalana, els dies 11 i 18 de novembre de 1928.
El 24 d'octubre de 1931, fou membre del Consell Permanent de la "Tercera Assemblea de germanor dels Orfeons de Catalunya'' que, sota la presidència del Mestre Lluís Millet, va celebrar-se a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, amb l'assistència de més d'un centenar de delegats d'entitats corals de Catalunya. A l'any 1935, juntament amb Marià Homs i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.
Compositor tant reconegut com desconegut, per la dispersió de la seva obra, l’any 1932, va ser nomenat primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, càrrec que aconseguí després de guanyar el càrrec per concurs-oposició enfront Segismon Claveria, Felip Vilaró i Isidre Tardà davant d’un tribunal on hi figurava el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català.
Com a compositor és autor d'obres com la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera -sobre text del poeta Baldomer Perramon-, l'Himne a la Creu, El bressol de Jesús -de Serafí Pitarra- i les sardanes La masovera guapa, Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. també de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei. En Miquel Blanch és l'autor de l'armonització dels populars Goigs de la Llum per a quatre veus mixtes. També va recollir i transcriure el Ball dels gegants de Manresa.
Tot i no haver-se pronunciat mai políticament, la seva simpatia per la Lliga Regionalista i la relació que mantenia en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, van ser el motiu pel que, en començar la guerra civil, fos detingut per elements incontrolats de la FAI quan es trobava a casa dels seus sogres, a Molins de Rei.
L'endemà, l'11 de setembre de 1936, va ser executat a Can Tunis, a Barcelona.
L’Auditori Mestre Blanch i el Premi Mestre Blanch de Música li volen retre homenatge a la capital del Bages, on l’Orfeó Manresà també ha batejat la seva programació estable amb el nom de Temporada Mestre Blanch.
Tant a Manresa com a Castellbisbal i Molins de Rei se l’ha homenatjat amb un carrer a nom seu.
Partitura dels Gegants de Manresa recollida per Miquel Blanch
Partitura dels Goigs de la Llum harmonitzada per Miquel Blanch
Per saber-ne més:
http://www.civtat.cat/blanch_miquel.html
http://www.memoria.cat/republica/content/josep-torra-i-ferrer-sobre-l%E2%80%99orfe%C3%B3-manres%C3%A0-el-mestre-blanch
dilluns, 7 de març del 2016
Les partitures del cor inCORdis
Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura.
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.
Abril 74 (Lluís Llach-Harm: Víctor Barbé)
A desalambrar (Daniel Viglietti-Ar.: Josep M. Vilar)
A la mina no voy (Pop colombiana, Versió Quilapayun- Harm desconegut)
Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa
divendres, 19 de setembre del 2014
El nou gegant
El 22 d'agost de 2014 a les 19 hores es va cel.lebrar al barri antic La Nit Boja, acte organitzat pel Carnabars de Manresa (Cafè l'Havana i Associació de joves La Gatzara). En el transcurs de l'acte va ser presentat el nou gegant apadrinat pel gegant vell del Carnabars. Tot i poder-se presentar el gegant, es va haver de suspendre l'acte pel continuat xàfec.
L'acte es va repetir el dilluns 25.
El gegant és obra dels escultors Joan Viladomat i Sara Reig, del fuster Domènec Forns, de la botiga de Roba Sellarès i el taller Parentel.la.
dilluns, 1 de setembre del 2014
Les partitures de Manrússia van del pal
Totes les partitures dels balls de la colla bastonera Manrússia van del Pal (CBAMVP) des dels inicis fins el 2014:
A punt per començar el Cercatasques-2014 de la FMA
dissabte, 8 de juny del 2013
Josep Padró i la gralla
El 10 de març de 2013 es va fer un gran homenatge a Josep Padró que ens va deixar el 30 de març del 2012.
Programa de l'homenatge a Josep Padró .PDF
Recordant l'excepcional partitura per a gralles del ball dels Nans de Manresa, vaig consultar la seva filla Ariadna si el Josep havia escrit alguna altra música per a gralles. I va semblar que una altra, com a mínim, en va escriure.
Amb l'Alba Logan vam tenir la sort de poder-la tocar al pati del Kursaal el dia de l'homenatge (i potser estrena) . És la peça titulada "Galeig", una primera versió o revisió de la peça "Xalesta" que va quedar finalista al 1er concurs de composició dels grallers La Tarota el 2006. Totes les obres finalistes i guanyadores d'aquell any van ser editades a:
http://www.grallerslatarota.cat/publicacions.php
Aquí deixo la partitura i el midi:
Galeig .MIDI
Galeig .PDF
Programa de l'homenatge a Josep Padró .PDF
Recordant l'excepcional partitura per a gralles del ball dels Nans de Manresa, vaig consultar la seva filla Ariadna si el Josep havia escrit alguna altra música per a gralles. I va semblar que una altra, com a mínim, en va escriure.
Amb l'Alba Logan vam tenir la sort de poder-la tocar al pati del Kursaal el dia de l'homenatge (i potser estrena) . És la peça titulada "Galeig", una primera versió o revisió de la peça "Xalesta" que va quedar finalista al 1er concurs de composició dels grallers La Tarota el 2006. Totes les obres finalistes i guanyadores d'aquell any van ser editades a:
http://www.grallerslatarota.cat/publicacions.php
Aquí deixo la partitura i el midi:
Galeig .MIDI
Galeig .PDF
dilluns, 27 d’agost del 2012
Ball dels Gegantons de Manresa
Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa.
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.
Per saber-ne més:
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa.
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.
- TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
- http://www.gegantsdemanresa.cat/
- Arxiu dels Geganters de Manresa.
Ball de Nans de Manresa
Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
- TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
- http://www.gegantsdemanresa.cat/
- Arxiu de Geganters de Manresa.
Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa
Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.
L'any 2014 i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.
Ball dels pubills a tres veus .PDF
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.
- TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
- http://www.gegantsdemanresa.cat/
- Arxiu de Geganters de Manresa.
L'any 2014 i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.
Ball dels pubills a tres veus .PDF
dijous, 23 d’agost del 2012
Ball de l'Àliga de Manresa
Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.
Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF
Per saber-ne més:
- TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
- http://www.gegantsdemanresa.cat/
- Arxiu de Geganters de Manresa.
- Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.
Ball de Gegants de Manresa
Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.
- TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
- http://www.gegantsdemanresa.cat/
- Arxiu de Geganters de Manresa.
L'any 2014 i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.
dimecres, 4 de juliol del 2012
Tirallongues
L'Oriol Vila graller de la colla castellera Tirallongues de Manresa em fa arribar la partitura amb la versió del toc que ells toquen per les construccions
Toc de castells dels Tirallongues .PDF
Toc de castells dels Tirallongues .PDF
Com la interpreten:
Per saber-ne més:
dimecres, 20 de juny del 2012
Vacances. Correfoc
Aquest any 2012 fa trenta anys de la creació de les músiques del correfoc. Lluís Toran en va ser el creador de la major part. Aquest tema és el que es balla al final del Correfoc a la plaça de l'Ajuntament. La partitura que ensenyo és la que usen els grallers per tocar en altres àmbits. N'he classificat de desconegut l'arranjador perquè el desconec, però si algú me'n fes notar l'origen ho canvio de seguida. A saltar!!
Per saber-ne més:
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Les figures del correfoc
Totes les músiques del Correfoc
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Les figures del correfoc
Totes les músiques del Correfoc
diumenge, 10 de juny del 2012
Marxa dels armats II
Aquesta és la versió actual de la Marxa. Sempre s'interpreta amb flautes travesseres.
Marxa dels Armats actual .PDF
Marxa dels Armats actual .PDF
Marxa dels armats I
Aquesta és la antiga marxa que acompanyava els armats de Manresa a la processó de Setmana Santa. És extreta del butlletí 137 del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de 1930.
Marxa dels armats antiga .PDF
Marxa dels armats antiga .PDF
Himne nocturn
Josep Noguera és qui va escriure aquesta interessant peça per a gralla. És molt comú sentir-la en cercaviles a Manresa. L'acord del principi dóna joc a acurar l'afinació del grup de gralles, el tema principal és fàcil de fer i els dos solos pel més atrevits. "Total"
Posteriorment i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers vaig fer una tercera veu.
Posteriorment i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers vaig fer una tercera veu.
divendres, 8 de juny del 2012
A la meva nina
Aquesta és una cançó composada per Lluís M. Bosh i Daniel i arranjada d'Àngel Vallverdú (2002) per als cavallets de l'ACB de Manresa.
Nocturn Blau
Ball de la vocalia Bages-Berguedà de l'Agrupació de colles geganteres de Catalunya que va ser composada el 2008 per poder-l'ho tocar i ballar a les trobades de gegants. Va ser composada per Fermí Mor de Moià i Josep Noguera.d’Artés.
dilluns, 4 de juny del 2012
Ball dels Cavallets de Manresa
Ball dels Cavallets (recuperats el 1982) va ser composta per Josep M. Solà (que també en feu la versió per a cobla) i estrenat el 15 de febrer de 1982. La coreografia és d'Antoni Navarro.
Per saber-ne més:
Ballús Casòliva, Glòria (2009). El patrimoni festiu de Manresa. La Dansa. Materials per a la seva història. Manresa: Farell editors, Ajuntament de Manresa i Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages.
Capdevila Plans, Jaume (2007). El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
Torras i Serra, Marc (1990). Manresa, festes i tradicions. Manresa: Ajuntament de Manresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)