divendres, 27 de juliol del 2012

Memòria

La tecnologia al segle XX ens ha permès per bé i per mal grabar el so de les execucions musicals. Però també s'han pogut grabar les imatges per exemple en fotografia i en pel.lícula. He extret de la web memòria. cat fotos i pel.lícules (mudes) del que va ser expressió musical al primer terç del segle XX:

La Manresa dels anys trenta: Orfeó  Manresà, orfeó Català dirigida per Fèlix Millet, Orquestrina Tardà, grup de caramelles, escolans cantant a la Seu, Esbart Manresà, sardanes al Pujolet, actuació dels Xiquets de Valls, la banda de les curses de braus...
http://memoria.cat/republica/content/totes-les-imatges

Aplec sardanista al bosc del Suanya el 1925 (vídeo):
http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-sardan%C3%ADstic-la-masia-suanya

Balls, música i teatre a càrreg dels Guerreros a l'aplec de l'olla de Juncadella (vídeo):
http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-de-l%E2%80%99olla-joncadella

Fum, fum, fum.

És important i interessant pels amants de la llengua, la música popular, la recerca...la lectura d'aquest llibre-cd-dvd:

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p. 18.

Una de les curiositats que explica és que Joaquim Pecanins (1883-1948) "l'any 1904, guanyà el premi que oferia el Centre Excursionista de Catalunya amb Recull de cansons populars (lema:Vox populi), conjunt de 28 cançons recollides durant els anys 1903 i 1904. Entre elles cal destacar la nadala Fum,fum, fum. publicada al diari La Veu de Catalunya el dia 21 de juliol de l904. L'any següent la publicava el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , i el 1907 la Revista Musical Catalana. Francesc Pujol la va harmonitzar l'any 1906, i va esdevenir una peça imprescindible de repertori nadalenc de corals i orfeons. Els primers a interpretar-la van ser l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà." (p.18)
Així doncs la redescoberta d'aquesta cançó és ben manresana. Apa!

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Després dels recol.lectors de cançons de principis del segle XX (Blai Padró, Joaquim Pecanins i Miquel Caelles) és L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya l'encarregada de fer el recull de cançons tradicionals i la música instrumental popular en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra conté 200.000 documents, actualment dipositats al Monestir de Montserrat. Està dividit en quatre parts:
A. El fons dels materials recollits per Marià Aguiló (1825-1897).
  • Ben just si passa per Manresa i va anar dues vegades a Montserrat i una a Rajadell. 
  • Per tant les fons són informants particulars. 
  • De Manresa concretament hi ha 31 informacions: cançons llargues amb temàtiques com l’amorosa, la feudal cavalleresca, la religiosa, la mort i alguna llegenda.
B i C. Documents recollits per recol.lectors i els presentats als premis de les Festes de la Música Catalana organitzades per l'Orfeó Català.
  • Només hi ha una missió de recerca que es centra en Cardona
  • Solament quatre documents sobre Manresa
S. El fons Rossend Serra (1863-1929)
  • Sis documents sobre Manresa.
Segons Vilar i Ballús el material recollit és "força important" però reconeixen que és poc el material recollit. Apunten una explicació:

"com a hipòtesi es pot interpretar que l’objectiu primer dels responsables i recol·lectors de l’OCPC era recollir primer a les zones i comarques més allunyades de Barcelona i de la seva àrea més inmediata d’influència i, en canvi, deixar les comarques més properes per a una segona fase ja que la facilitat de comunicacions així ho permetia" Vilar i Herms, Ramon.La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages. Dovella 2008: Núm.: 95

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

divendres, 20 de juliol del 2012

Ministrers de l'Aixada III

Dins de l'extens repertori dels Ministrers adjunto dues partitures. L'Alosa, una cançó popular catalana d'arrels occitanes que segurament és el tema més antic dels que toquem amb un senzill acompanyament per quintes i Platerspiel un tema medieval anònim que toquem en forma de rondó amb impovitzacions.

Per a contacte, comunicació i informació:



Facebook: http://www.facebook.com/pages/Ministrers-de-lAixada/213021585412138?ref=hl

Blog: http://ministrersaixada.blogspot.com.es/

Ministrers de l'Aixada II

Membres actuals  (juliol de 2014) de Ministrers de l’Aixada:

Judit Padró (membre fundadora): Tarota (Sans), Xalomeau (Sans). Guitarra (picado) i Mandola (Antonio Calvaho),
Gemma Montoya (membre fundadora): Gralla dolça (Sans Luthier),  Tarota (Sans)
Pep Fernandez (membre fundador): Gralla dolça (Sans), Flabiol de gralla (Sans),
Andreu Cano (membre fundador): Gralla dolça (Palmerar), Tarota (Sans), Flauta, Flabiol de gralla (Sans),
Oriol Vila: Gralles
Savid Sorribes: Percussions
També han estat membres dels Ministrers de l’Aixada:
Marc Comaposada (des de 2009 a 2012): Gralla, Tarota, Sac de gemecs,
Roger Santacana (membre fundador): Percussió.
Jordi Carné: Percussió en diverses ocasions,
Martí Forns: Gralla, Tarota, Pirotècnia,
Toni Selvas (membre de 2007 a 2014): Percussió
Aleix Serra, Gerard Farreras, Pablo Ruiz, Tina Cunyat  a les percussions en diverses actuacions.
Col·laboradors:
Aina Vila i Sònia Serra: Dansa,
Carles Massanés; Fotografia, vídeo i disseny gràfic.
Núria Giralt: Tramoia
Marta Gros: Vestuari
Marti Forns: Pirotècnia
Núria Giralt: tramoia, figurant,
Carme: màsqueres, capgros.
Carme Sanfeliu: vestuari i ninots
Mireia Cirera i Jordi Pessarrodona: assessors artístics

Les possibilitats del grup, dins d'un repertori de música medieval i renaixentista, són: 
Cercavila, Ambientació mercats i fires medievals i renaixentistes, Contes medievals per a nens i nenes a l’exterior o en un lloc tancat, Concert, Audicions per a infants, Acompanyament de figurants,Música per a danses. Possibilitat d’anar acompanyats de ballarines o pirotècnia.

Ministrers de l'Aixada I

Els Ministrers de l'Aixada és un grup de música de repertori medieval-renaixentista nascut a Manresa el 2007 en el si de la Fira de l'Aixada. És en aquesta Fira que ha anat agafant relleu tant pel que fa a la implicació en la pròpia festa (concert, acompanyant danses per l'ACB o diferents figurants, el conte per a infants La princesa Sibil.la, participació al miracle de la Llum, baixada de la Llum als Infants...) com a projectar-se a l'exterior, tocant en diferents fires i mercats medievals tant de Catalunya com a fora.

Cronologia

2007
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert a la plaça de l’Ajuntament).
2008
Fira de l’Aixada de Manresa. (concert a la plaça de l’Ajuntament).

2009
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert a la plaça de Sant Ignasi malalt i Danses).

2010
Fira de l’Aixada de Manresa. (Concert, Escenificació de Pere III, Ball, processó del bisbe),Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà. Mercat Medieval de Calafell. (Cercavila), Sopars medievals al Castell de Balsareny. (Ambientació de l’espai i dansa del ventre),

2011
Fira de l’Aixada de Manresa (Danses pirinenques de l’ACB, Cercavila, Miracle de la Llum), Fira Medieval d’Anglesola, Trobada de Grups de Recreació Medieval de Ciutadilla, Mercat Medieval dels Canonges de la Seu d’Urgell, Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà, Mercat Medieval de Sant Julià de Lòria. Andorra, Mercat medieval de Peratallada, Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra, Fira de Sant Andreu a Manresa, Fira de Nadal Gavà, Audició del Conte de la Princesa Sibil.la a l’escola de música Esclat de Manresa, Audició del Conte de la Princesa Sibil.la al Ceip Puigberenguer de Manresa, Contribució a l’aniversari del Grup de dansa Cor de Catalunya de l’espectacle 1714.

2012
Fia de l’Aixada de Manresa (Cercavila, Conte de la Sibil.la, Danses pirinenques de l’ACB, Miracle de la Llum),Trobada de Grups de Recreació Medieval de Ciutadilla (Ambientació de la fira medieval, Conte de la Princesa Sibil.la), Mercat medieval dels Canonges de la Seu d’Urgell (Conte Princesa Sibil.la, Ambientació del mercat, Acompanyament de figurants), Mercat medieval de Castellet i la Gornal (Acompanyament de figurants, Cercavila), Alfonsadas a Calatayud Aragó (Acompanyament de figurants, Cercavila i Animació dels carrers), Mora Morisca a Móra d’Ebre (Cercavila, ambientació del mercat, Acompanyament de figurants), Festes de la Baronia de Pinós. Mercat Medieval de Bagà (Cercavila dels Comtes de Pinos, Ambientació del sopar medieval, Ambientació del mercat, Danses amb l’Esbart Cadi, Audició de la Princesa Sibil.la al Ceip Doctor Farré d'Artés.

2013 
XV Fira del Camí Ral de Vilanova del Camí. 26 al Mercat Màgic del 16è Cau de les Bruixes a Centelles, Fira de l’Aixada de Manresa, Pacte de la Concòrdia a Manresa, Audicions del conte a escola Puigberenguer de Manresa i Escola Montserrat de Sant Just Desvern, Festes de la Malavella de Caldes de Malavella, Fira de la sal a Cardona, VIII Alfonsadas a Calatayud, Festes de la Baronia de Pinós a Bagà,El retorn dels Càtars a Gòsol, XVIII Jornades de Refugis Càtars a Éller, XVIII Jornades de Refugis Càtars a Bellver, Castelló Empúries XXIII Terra de Trobadors, Mercat de Tots Sants de Sant Benet de Bages, Mercat Medieval de Vic i el Mallol, Mercat de Collbató, Mercat medieval de Viladecans i Castell de Castellar.

2014 
Mercat medieval de Vilanova del camí Fira de l'Aixada a Manresa, Enterrament de la sardina a Sallent, Primeres jornades medievals del Restaurant Europa de Pineda de Gavà, II Mostra de productes de la terra de Rajadell, XVII Mercat medieval de Calonge, Fira mercat del mercat de Sant Andreu (BCN), 37a Tamborinada a la Ciutadella (BCN), Hora del conte a Manresa 2013-14 (Casino i Les Bases), Montfalcó Murallat Medieval, IX Alfonsadas a Calatayud, Fira medieval Escaló, Festes de la Baronia de Pinós a Bagà, Ranxos de Bonany Medieval, Resistents a Castellbell i el Vilar, IX Fira de la Bruixeria a Sant Joan les fonts, IX Mercat Medieval Creu Coberta, Hora del conte a Manresa 2014-15 (Casino), Mercat de Tots Sant de Sant Benet de Bages,Audicions de Santa Cecília a l'escola de música Esclat de Manresa, El Mallol, Mercat de Sant Nicasi de Gavà.

2015 
Fira del Camí ral de Vilanova del Camí, l'hora del conte a la Biblioteca de l’Ateneu les Bases de Manresa, Cau de les bruixes a Centelles, Fira de l’Aixada, Festa medieval d’Hostalric, Concert a L’Església de Sant Sebastià del Castell de Sallent, Ball a l'Aplec de Caramelles d'Aguilar de Segarra, Mostra a Rajadell, maig Fira de Sant Ponç a Castelldefels, Mercat medieval dels canonges a La Seu d’Urgell, Mercat medieval de Puigcerdà, Feria medieval a Daroca, Mercat Medieval de Calaphell, Fira Medieval a Creu Coberta, Fira Medieval del Castell de Sentmenat, Fira Medieval de la Selva del Camp. Fira de Nadal de Sant Celoni, Mercat de Sant Nicasi de Gavà, Viu el Nadal al Poble Espanyol,

2016 
Jornades Templeres Vila de Bagà, Fira Medieval d'Hostalric, conte a biblioteca de Navarcles, Fira de la terra a Rajadell, Fira de la sal Cardona, Esquellotada Sant Vicenç de Castellet, conte a Terrassa, Mora Morisca de Móra d'Ebre, Sant Joan de les Abadesses, la XII Fira Medieval de Na Mercadera a Perelada, XXVI Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries, V Fira d'Artesania de Montfalcó Murallat, Va Fira-festa Medieval del Castell de Sentmenat, XI Mercat Medieval de Creu Coberta, Halloween a Sant Salvador de Guardiola, l'Escola Renaixença de Manresa, Fira de Nadal de Sant Celoni, Medieval Castrum Fidelis de Castelldefels,

2017 
Cavalcada de SSMM els a Reis d’Orient Campins, XXa Fira de l’Aixada de Manresa, l’Esquellotada i Fira del vapor a Sant Vicenç de Castellet Fira Medieval d'Escaló, Mercat Medieval del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses

divendres, 6 de juliol del 2012

Cançó popular. La plaça de Manresa

Al projecte PRODIEMUS (http://www.prodiemus.com/canconer/) mostren una cançó titulada: La plaça de Manresa. Hi mostren la font documental,
LLORENS, Sara. El cançoner de Pineda. Barcelona: Alta Fulla, 1992 [1a ed. 1931, Barcelona: Joaquim Horta Impressor]
ISBN 84-7900-026-0
el text, la partitura, el midi, una proposta interdisciplinària i anàlisi musical de la cançó.
Jo no la coneixia i m'ha fet gràcia.

PARTITURA I LLETRA .PDF

El compositor de tangos manresà.

En Manuel Jovés i Torras va neixer a Manresa el 8 de març de 1886 i morí a Buenos Aires el 27 d'agost de 1927. Director de l'Orfeó Manresà (1905-1908), ho va deixar per marxar a l'Argentina. Apassionant:

1887, 7 de març. Neix a Manresa.

1894-97. Estudia a l’Escolania de Montserrat.

1906, 28 de gener. És nomenat director de l’Orfeó Manresà.

1906, 13 de maig. Dirigeix el seu primer concert a Sant Ignasi I s’nterpreta per primer cop "El Mestre" d'en Pecanins.

1907, 26 de maig. Estrena la sardana “Salve”

1907, 31 d’agost. Dirigeix “Divendres Sant” de Nicolau

1907, 12 d’octubre. Acompanya la violinista Julia Bello interpretant Sarasate Beethoven…

1908, 28 juliol. El Consell directiu de l’Orfeó el cessa de director.

1908, 5 d’agost. Abans de la ratificació de la baixa, Jovés presenta la dimissió.

1909. Arriba a Buenos Aires.

· Ensenya particularment música i cant.

· Acompanya a figures estel·lars del cuplé como Lola Membrives, Raquel Meller, La Goya,.. actuant en cafès, confiteries i altres llocs.

· Dirigia el septet del Café Colón.

· Un dels primers pianistes de Carlos Gardel.

· Gardel va gravar set tangos de Jovés: ”Loca”, “Pobre milonga”, “Corazon de arrabal” “Patotero sentimental”, “Nuves de humo” i “Buenos Aires”.

· Apassionat del folklore sudamericà viatja per l’interior d’Argentina i Xile.

· Forma part del dúo "Las Porteñas" on dóna a conèixer la seva producció.

· Va compondre cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas, revistes i sobretot tangos.

· Dirigeix espectacles de revista als teatres Nacional, Cervantes i Florida i com a director d’orquestra al Coliseo i el Royal entre d’altres.

· Organista de la Catedral de Mendoza.

1927, 26 agost. Mor a Buenos Aires.



Per saber-ne més:

Escolteu-ne uns tangos.
Biografia desde Argentina:
http://www.todotango.com/spanish/creadores/semblanza.aspx?id=231&ag=

Biografia desde Manresa:
http://www.orfeomanresa.com/mesinfo.php?idBloc=284

Partitures:
http://www.todotango.com/spanish/Las_Obras/PartiturasAutor.aspx?idc=231

BALLÚS i CASÒLIVA, Glòria. El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Farell, Manresa 2006.



Goigs de la Mare de Déu de l'Alba

La Mare de Déu de l'Alba és la verge "més manresana" i patrona de la Seu. Els seus goigs de la Seu tenen la lletra de Mn Genís Padrós, la música de Mn Eudald Pla i els dibuixos de Joan Vilanova.
Ignasi Torras Garcia, mestre de capella de la Seu entre 1966 i 1997, va fer-ne una harmonització a quatre veus.


Goigs de la Puríssima Concepció

La Cofraria dels Favets són devots de la imatge de la Puríssima Concepció de la Seu de Manresa. La lletra és del Dr. Marian Serra i Esturi, la música del prevere Ll. Romeu i la il.lustració de Joan Vilanova.
Amb el cor ple d'alegria
cantem l'himne triomfal:
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.
...
Verge i Mare beneïda,
obteniu-nos la virtut,
la puresa de la vida,
que és la font de la salut;
xafi el cap de l'heretgia
vostra planta virginal.

Assistiu-nos nit i dia
contra la serp infernal.
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.


Goigs dels gloriosos Cossos Sants

A la Seu de Manresa on hi ha les relíquies de Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès (Patrons de la ciutatde Manresa) hi ha aquests goigs. La lletra és de Josep Portabella, la música de Miquel Augé i les il.lustracions de Joan Vilanova.


Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa

dimecres, 4 de juliol del 2012

Lipsdubs i altres

El segle XXI ens ha portat un nou gènere emparentat amb la música, la dansa i el music-hall: libdubs flashmobs...He triat quatre que van ser realitzats a Manresa amb música. músics i "actuants" manresans.


Xàldiga amb Vacances de Masos rònecs:
http://www.youtube.com/watch?v=UnTscCOslKA

Cal Manel amb Corren de Gosso i Macaco:

http://www.youtube.com/watch?v=-5MHECW8c2E

Tradifira amb la Moscada (atenció amb la versió i els músics):

http://www.youtube.com/watch?v=NvgnSAD8CAw&feature=related

Grup sardanista Dintre el bosc Ballada 2.0 amb cobla:

http://www.youtube.com/watch?v=yJyri2s66sE

Si me'n falta algun amb aquestes característiques, feu-m'ho saber!!!!





Tirallongues

L'Oriol Vila graller de la colla castellera Tirallongues de Manresa em fa arribar la partitura amb la versió del toc que ells toquen per les construccions

Toc de castells dels Tirallongues .PDF

Com la interpreten:


Per saber-ne més:

diumenge, 1 de juliol del 2012

Manresanes que han fet història

Conxita Parcerisas i Lluïsa Font i Garcia menen un blog (http://manresanes.blogspot.com.es/) dedicat a fer "un recull d'històries de dones manresanes" amb l'objectiu de recuperar-les de l'oblit. he triat les relacionades amb el món de la música. Si em poso a pensar amb la meva formació musical penso en Blanca Morera i Filomena Comellas Altimira, que formen part també de la memòria de molts manresans i manresanes del món de la música.
Al blog hi ha les ressenyes de:

Dolors Viladrich i Pascual (1936-2010) Compositora de sardanes.
Rosa Miró i Camps (1893-1967) Mestre de música.
Teresa Borràs i Fornell (Manresa 1923- Mataró 2010)  Compositora, pianista i professora de música.
Margarida Elias i Casals (1923-1980). Soprano.
Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953). Professora de cant i solfeig.


Manresanes que han fet història. MÚSICA